Sticky post

Guido Agostini, el jugador del Nàstic caigut per la causa aliada el 1917.

Una de les moltes històries que sobre la primera Gran Guerra desconeixem és la participació d’un intrèpid tarragoní, un dels primers capitans de la secció de futbol que va tenir el Club Gimnàstic l’any de la seva creació, a les files de l’exèrcit francès, del qual ja no va tornar. Continue reading Guido Agostini, el jugador del Nàstic caigut per la causa aliada el 1917.

Sticky post

1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.

Transcrivim aquest breu pàrraf de La Publicidad del 14 de febrer de 1911, parlant de l’intent de córrer una Marató: “siempre atendiendo a los principios que tenemos en Cultura Física, aunque admiramos el esfuerzo que representa recorrer a pié una distancia de 42 kilómetros, no somos partidarios de estas grandes pruebas por lo poco higiénicas que resultan para los que las efectúan.” Continue reading 1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.

Sticky post

1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.

Finals d’estiu. Es preparen unes grans festes laiques, on es vol que hi hagi de tot. Després de l’assassinat del general Prim, el rei electe Amadeu sent la necessitat de moure’s sovint de Madrid, no sigui que… i es presenta de nou a una ciutat que comença a donar al món mostres d’indústria, comerç, turisme i activitat física. Continue reading 1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.

Sticky post

1855. El basc Juan Antonio Genaro, el primer corredor popular que corria contra els cavalls.

“Trobant-me sense un ral, un feliç acudit m’és vingut; vaig agafar el nom de Genaro, vell nom ben conegut, i vaig desafiar els cavalls de Longchamps. Ells em van vèncer… però no sóc estúpid. Jo havia dut el públic. Quan els cavalls anaven pel davant, jo, vaig anar marxant.” Continue reading 1855. El basc Juan Antonio Genaro, el primer corredor popular que corria contra els cavalls.

Sticky post

1864. El Velocífer de tres rodes, o l’automòbil a pedals inventat per Joan Oliveres.

El Velocífer de tres rodes va ser una invenció de l’editor i llibreter barceloní Joan Oliveres, establert al carrer Escudellers. Amb el que avui diríem un “tricicle tunejat”, a principis de 1864 va captar l’atenció encuriosida dels vianants de Barcelona sense fer ni fums, ni soroll, ni deixant tifes al seu pas. Continue reading 1864. El Velocífer de tres rodes, o l’automòbil a pedals inventat per Joan Oliveres.

Sticky post

1867. Antonio Catalán construeix la primera bicicleta espanyola comeguda a Osca.

Després de l’andròmina construïda per Joan Oliveres apareix a primers de l’any 1867 pels carrers d’Osca un velocífer model clàssic, que diuen és còpia d’un original parisenc. Dies després el Diario de Reus en fa esment. Aquella primavera és pròdiga amb informacions sobre l’activitat velocipèdica a Bilbao, on possiblement es va crear el primer club ciclista. Començava la “bicicletització”, tot i que molt lentament, a … Continue reading 1867. Antonio Catalán construeix la primera bicicleta espanyola comeguda a Osca.

Sticky post

1895-1915. Introducció del Lawn-Tennis al Camp i l’Ebre (I).

En els pròxims dos episodis anotem a la cronologia els primers sets en una terra de masos on era fàcil fer-ne pistes entre els arbres fruiters a l’estiu i convidar als amics a fer partides mentre tinguessin raquetes. Així també en van aprendre elles. Però va tenir que passar una generació perquè juguessin en públic. Continue reading 1895-1915. Introducció del Lawn-Tennis al Camp i l’Ebre (I).

Sticky post

1915. El Lawn-Tennis a Tarragona. Cóm comença oficialment (II)

A la ciutat i entorn s’hi devia jugar a l’estiu des de feia temps, però la documentació és més recent. Consta que a primers de setembre de 1912 l’Emili Sabater va hostatjar al seu mas Pau Casals, la seva dona i amics, havent assistit a un assaig de l’Orfeó Tarragoní, i per obrir gana feien partidets de Lawn-Tennis. La fotografia ho testimonia. És el de la creueta. Continue reading 1915. El Lawn-Tennis a Tarragona. Cóm comença oficialment (II)

Sticky post

El Foot-ball a Tarragona (I). 1900. El primer partit.

Amb ell es fan les primeres travessies de natació, provocant desafiaments i afició. Amb ell comença la bicicletització de la ciutat, les curses atlètiques de mig fons, les excursions multitudinàries, el periodisme poliesportiu als diaris locals. Amb ell, el mes d’octubre de 1900 arriba el futbol. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (I). 1900. El primer partit.

Sticky post

El Foot-ball a Tarragona (IV). 1906. Tarin insisteix, endebades.

A la primavera de 1906 bufaven a Tarragona aires regeneradors, i Tarin vol tornar a intentar-ho. Està cofoi per l’èxit de la Copa Samà, i reanuda les col•laboracions amb la premsa. A la primera posa davant del mirall a esportistes i afició. Al segon reclama amb vehemència un velòdrom. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (IV). 1906. Tarin insisteix, endebades.

Sticky post

El Foot-ball a Tarragona (V). 1907-1908. Costa trobar-ne 22 disposats a entrenar.

L’arribada de William Tarin a la presidència del club ciclista El Pedal impulsa de nou el futbol a Tarragona. A primers de novembre es comencen a entrenar. El rival, l’Atlètic Club del Centre Catalá, on Tarin ostentava el càrrec de capità d’excursions. El primer partit, però, no arriba fins a finals de març de 1908. I no tornen a jugar cap partit més aquell any. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (V). 1907-1908. Costa trobar-ne 22 disposats a entrenar.

Sticky post

El Foot-ball a Tarragona (VI). 1909. S’organitza la primera competició a quatre.

Després d’uns primers anys de letargia i partits esporàdics, l’any 1909 reviscola l’afició pel futbol a Tarragona, ja per quedar-se. Una nova generació de joves, en diversos punts de la ciutat, gosen agrupar-se i competir entre sí, i les rivalitats locals prèvies o les adquirides jugant ajuden a popularitzar l’esport, que també despunta a Reus o Tortosa. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (VI). 1909. S’organitza la primera competició a quatre.

Sticky post

1914. Comença a Barcelona el futbol femení i possiblement acaba a Reus: les Spanish Girl’s Club.

Aprofitem que el futbol femení espanyol ha pujat al més amunt de l’olimp de les que mai s’oblidaran per a recordar les agosarades tataràvies que van associar-se a finals de la primavera d’ara fa 119 anys per jugar-se entre sí la dignitat davant d’espectadors estupefactes veient-les xutar i fer melées en un camp fins aleshores reservat als mascles. Va durar molt poc, i alguns no s’ho van prendre be… Continue reading 1914. Comença a Barcelona el futbol femení i possiblement acaba a Reus: les Spanish Girl’s Club.

Sticky post

L’auca d’en Tarin. 1869 – 1889. On neix i creix i què coneix quan arriba a València.

Comencem una sèrie d’episodis sobre la biografia de l’apòstol dels esports a Tarragona. En paral·lel anirem descobrint cronològicament els fets més destacables de la vida esportiva del Camp de Tarragona i l’Ebre. Continue reading L’auca d’en Tarin. 1869 – 1889. On neix i creix i què coneix quan arriba a València.

Sticky post

1889. Les apostes entre un suís i un francès esdevenen les primeres travessies de natació d’Espanya documentades, a Tarragona.

A la primeria, la natació tarragonina parlava en francès entre comerciants de vins. Però no a tothom van agradar les travessies, els semblava massa agosarat i perillós. No en van tornar a fer, i qui va sortir guanyant van ser les bicicletes. Continue reading 1889. Les apostes entre un suís i un francès esdevenen les primeres travessies de natació d’Espanya documentades, a Tarragona.

Sticky post

1889. Es crea el Club Velocipedista, el primer club ciclista de Tarragona. Tarin hi era.

Tot comença l’estiu de 1889, entre apostes de natació i glops de vi, quan un grup compost per un suís, un noruec, un parell de francesos i una petita colla local funden el Club Velocipedista de Tarragona, tot i que van trigar set anys més en registrar-se oficialment, (el 1896). Continue reading 1889. Es crea el Club Velocipedista, el primer club ciclista de Tarragona. Tarin hi era.

Sticky post

1891. El Club Velocipedista i l’afició progressen. Tarin guanya una agulla d’or.

Tarragona contemplava amb desconcert l’arribada als seus carrers d’uns vehicles conduits per genets que no respectaven les formes tradicionals, com cedir el pas amb cortesia. El Club Velocipedista estava en plena expansió, fent excursions, organitzant curses i patrocinant sessions teatrals. Es veu la primera ciclista circulant. Primeres curses a Tortosa, on Tarin guanya una agulla d’or. A Reus l’afició adquireix categoria de fenomen. Continue reading 1891. El Club Velocipedista i l’afició progressen. Tarin guanya una agulla d’or.

Sticky post

1892. Curses en velòdrom i fons en carretera. Tarin hi participa.

El Club Velocipedista, com a tal, manté poca activitat aquest any. En canvi els seus membres es mouen, amb Barcelona com a epicentre. A Reus el club canvia de seu, i és l’extrem del circuit escollit per fer una de les primeres curses de fons en carretera d’Espanya: Barcelona – Reus – Barcelona. Tarin i Landengren hi participen. Un es queda a mig camí, perquè l’endemà ha de treballar. Landengren ja viu a Barcelona. Continue reading 1892. Curses en velòdrom i fons en carretera. Tarin hi participa.

Sticky post

1893. Reapareix amb força l’esgrima. Els “asaltos de armas” a Tarragona i Reus.

El ciclisme ja genera informació mensual. A França l’evolució és geomètrica, i el seu efecte impregna l’incipient afició local. El Club Velocipedista torna a mostrar les millores en les instal•lacions, ara adequades a la pràctica de l’esgrima, amb professor convidat. Els “asaltos de armas” s’estenen a Reus, on es corre per Sant Jaume. Tarin comença a practicar-ho tot. Continue reading 1893. Reapareix amb força l’esgrima. Els “asaltos de armas” a Tarragona i Reus.

Sticky post

1908. Tarin organitza la primera cursa ciclista per etapes d’Espanya: Gran Copa Hotel Continental.

Ara que acaba de passar la Vuelta a España per terres catalanes, i s’ha aturat a la urbs Tarraco, bo serà recordar una bogeria més de les que va protagonitzar el líder del ciclisme tarragoní del seu temps: La Gran Copa Hotel Continental, la primera cursa per etapes d’Espanya, la segona del món, després del Tour de França, i el primer campionat de Catalunya. I qui trobem al capdavant? Guillermo Tarin. Continue reading 1908. Tarin organitza la primera cursa ciclista per etapes d’Espanya: Gran Copa Hotel Continental.

Sticky post

1931. Primers campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Madrid (I).

Foto de l’equip de Castella que havia de participar al 1r campionat d’Espanya d’atletisme femení. Finalment es van quedar quatre, confiant en l’actuació de les dos sportwomen més importants de Madrid de l’època: Margot Moles i Aurora Villa. Aquí, envoltant l’entrenador Robles. Continue reading 1931. Primers campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Madrid (I).

Sticky post

1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (I).

Aurora Villa i les germanes Moles van ser les triomfadores de la segona edició del campionat d’Espanya d’atletisme, aquest cop celebrat a Barcelona. I el van perdre! Però van ser elles tres (i una comparsa més) qui s’enfrontaren al batalló de catalanes del Femení, amb un inestimable ajut comarcal. Capitanejades per Rosa Castelltort, que va arreplegar els títols que va poder, fins la darrera prova les madrilenyes superaven en punts a les catalanes. Va anar de dos. Continue reading 1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (I).

Sticky post

1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (II).

El 1932 va ser l’any d’inflexió de l’atletisme femení català. Tot i guanyar el campionat, i haver presentat un estol d’atletes que sumades eren el goig de la modernor hispana es respirava un aire de fi de cicle. Com si haguèssin ja fet aquell cim, i ara repetir-ho, doncs… La lesió de la Rosa Castelltort, i la seva probable manca d’estímuls per continuar sent la veritable líder va arrossegar germanes i cosina a deixar l’atletisme, o dedicar-se a altres esports. El 1933 ja no apareixen a les pàgines dels diaris. A l’estadi de Montjuïc el testimoni va passar a Madrid. Continue reading 1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (II).

Sticky post

1880. Possiblement la primera cursa d’atletisme “a l’anglesa”, a Madrid.

La revista El campo: agricultura, jardineria y sport va néixer a finals de l’any 1876, convertint-se de facto en la veu de la modernor de l’aristocràcia madrilenya. Res del que passava d’interès ignorava, o, senzillament, n’era la promotora, a l’esguard de la corona. El rei restaurat Alfons XII era jove i amant de l’esport, però es morí prematurament. I amb ell, un primer assaig de regeneració de les elits que gosaren practicar-lo, com una moda més. Continue reading 1880. Possiblement la primera cursa d’atletisme “a l’anglesa”, a Madrid.

Sticky post

Pioneres de l’atletisme català. Rosa Castelltort.

El nom de Rosa és icònic per a qui escriu. Àvia, mare, germana, novies… no és estrany que m’hagués enamorat d’aquesta Rosa al veure-la en la seva plenitud, quan va ser la dona més ràpida de la Catalunya dels anys 30, amb el permís de la Morros. Saltava tanques a l’estil nòrdic, si aquest existís. Esquiava, nedava, remava, jugava al tennis i al basquetbol… L’esperit competitiu, però li va durar poc més d’un parell d’anys, fins que una lesió, l’amor i les convencions socials apaguessin la seva llum, passant a ser la de la seva família. Maleïda combinació, tan comuna entre les dones fins fa tan poc… Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Rosa Castelltort.

Sticky post

Pioneres de l’atletisme català. Les cosines Castelltort Vila.

Una de les confusions més habituals en relació a la nissaga Castelltort és confondre els llaços familiars entre elles i ell, doncs totes (i Romà), duen els mateixos cognoms: Castelltort i Vila. Se suposa que és més fàcil reproduir el que està mal datat que cercar o fixar-se en un detall, a tenir en compte: els pares de la Rosa i de la Dolors eren en Ramon i la Dorotea (a més d’una Mercè també atleta i d’una Carme nedadora); mentre que la Mercè excursionista, fondista, basquetbolista i més, era germana del Romà i filla de Romà i Mercè. Ambdós parelles eren dos germans i germanes. Ells, els Castelltort Ferrés, de Valls. Elles, les Vila Domus, de Barcelona. Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Les cosines Castelltort Vila.

Sticky post

Curses femenines (I). Segle VI aC. Heraia

Històricament, la dona ha tingut vedat l’accés a l’esport fins fa ben poc, a causa de la religió, i de la voracitat sexual masculina. Aquí no es pretén analitzar detalladament el fenomen. Altres ho han fet i ho faran millor, i als interessats no els costarà gaire trobar exemples a la xarxa. Troby sí vol (si pot) palesar com es veu la pràctica esportiva femenina, … Continue reading Curses femenines (I). Segle VI aC. Heraia

Sticky post

Curses femenines (II). Arles i les “Courses de femmes nues”.

A les curses de l’antigüitat, les dones anaven vestides o nues, com els homes? Hem vist (I) com s’habillaven. Les petites escultures en són testimoni. Però el cas és que a França va persistir, probablement fins ben entrat el Renaixement, una representació femenina que dóna idea del grau de penetració de la cultura grega i romana a la Provença, tan aprop, amb la que compartim … Continue reading Curses femenines (II). Arles i les “Courses de femmes nues”.

Sticky post

Curses femenines (III) Les curses de pastoretes a Marketgroëningen.

Arreu d’Europa, abans o fins mtjans del segle XIX la presència documental sobre curses femenines és pràcticament inexistent. La dona no corria davant dels homes. Era una exposició visual intolerable veure-les amb poca roba guanyant autoestima i donant problemes a les esglésies, fossin del color que fos. Continue reading Curses femenines (III) Les curses de pastoretes a Marketgroëningen.

Sticky post

Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

No busqueu, que no trobareu res més. Les dones no corrien al segle XIX. Ni saltaven, ni feien acrobàcies… fora dels circs. Fins a finals dels anys 20 del segle XX, i amb dificultats per la pressió social que no es va començar a “normalitzar” la pràctica esportiva femenina, i molt lentament. En temps de la II República es va voler donar un salt qualitatiu, però va durar poc temps. Continue reading Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

Sticky post

Curses femenines (V). Curses de dones amb càntirs al cap (II). 1846 a Lleida.

A la Terra Ferma es feien des de molt antic les curses de Cós masculines, encara avui anomenades de la cordera als pocs pobles que les programen per les festes majors respectives. Que les dones reclamèssin el seu paper, posant en joc la seva habilitat de portadores d’aigua, ni l’església s’hi podia negar. Continue reading Curses femenines (V). Curses de dones amb càntirs al cap (II). 1846 a Lleida.

Sticky post

Curses femenines (VI). Curses de dones amb càntirs al cap (III). 1865 a Falset.

La capital del Priorat ho va ser també de les curses de càntirs al cap del Camp. Allí apareixen per primer cop a la premsa, sorprenent a l’autor de la cròniqueta, i és d’on més referències documentals hem trobat. Avui són completament oblidades fins i tot de la historiografia local. Continue reading Curses femenines (VI). Curses de dones amb càntirs al cap (III). 1865 a Falset.

Sticky post

Curses femenines (VII). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.

Al cap i casal també van arribar-hi les dones amb els càntirs plens (o buits, segons com). A més de les curses de tot tipus (bicicletes, natació, curses a peu, eqüestres… a les nostrades festes de la Mercè d’aquest any es devia veure el “no en poden portar més”: fins a cinc càntirs feien dur a les voluntàries de la xerinola popular. Continue reading Curses femenines (VII). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.

Sticky post

Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.

No sabem del cert l’origen d’aquestes curses, però podem precisar la seva expansió geogràfica. Hem pogut traçar una mena de cronologia territorial. És a dir, les zones on s’han detectat la seva organització i els anys. I sembla que totes són posteriors a la seva aparició a l’arc mediterrani, i especialment a Catalunya. Continue reading Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.

Sticky post

1781. L’ídol del “Trinquete” a la cort de Moctezuma.

En la cerca d’un timeline ininterromput en la pràctica de Jocs amb Pilota des dels temps més llunyans, hem trobat una acurada descripció del Tlachtli, el Joc de Pilota que es jugava al Mèxic precolombí, transcrit pel primer historiador de Las Indias castellà, Antonio de Herrera y Tordesillas. Continue reading 1781. L’ídol del “Trinquete” a la cort de Moctezuma.

Sticky post

1798. Curses de cavalls per a celebrar l’arribada de l’aigua corrent a Tarragona.

No és gens fàcil seguir el rastre d’activitats que avui anomenem esportives al segle XVIII. A Tarragona el Patufet va arribar el 1808, i potser seria bo endinsar-se en la lectura dels resums de Plens municipals, si aquests fossin accessibles. Però la feinada és enorme, i el temps escàs per dedicar-li. De fet, que sapiguem ningú ho ha fet encara, en relació a la matèria. … Continue reading 1798. Curses de cavalls per a celebrar l’arribada de l’aigua corrent a Tarragona.

Sticky post

“Fer torneig de cavallers e domens de peu”, la primera referència d’una cursa “atlètica” a Catalunya (II)

Les cròniques són perfectes per trobar-hi esdeveniments històrics. Es van crear per això, i per al record de qui l’encarregava. En el nostre cas, de la vida i batusses del rei Jaume I, que són les del regne “Darago”. La Crònica catalana de Ramon Muntaner té a més el valor de ser escrita per algú que la va viure molt a prop, com a membre de la Cort que era. Continue reading “Fer torneig de cavallers e domens de peu”, la primera referència d’una cursa “atlètica” a Catalunya (II)

Sticky post

El Deport a les Cròniques medievals catalanes.

Hem de reconèixer els dubtes que sempre hem tingut en relació a l’expressió deport. Sóc d’una ciutat on existeix un club deportiu centenari amb aquesta denominació, i sempre m’havia semblat que estava mal escrita. Quin error! Però si és més catalana que esport! Especialistes acreditats han escrit sobre el tema, especialment la contribució que Xavier Torrebadella i Alexandre Planas han realitzat amb la monografia Del … Continue reading El Deport a les Cròniques medievals catalanes.

Sticky post

1904. El primer català que va veure jugar Basket-Ball va ser un mossèn del Pallars: Josep M. Montaner Castells

Les cerques d’informació sovint són curses de llarga distància que tornen al punt de partida, cansats i amb les mans buides. No trobes més del què ja tens. Et queda una sensació que deu ser semblant a l’emoció que vivien els gold diggers (buscadors d’or) de la Califòrnia del segle XIX. Creien que un nugget daurat era símptoma de trobar un filó, i es posaven a buscar i buscar… Continue reading 1904. El primer català que va veure jugar Basket-Ball va ser un mossèn del Pallars: Josep M. Montaner Castells

Sticky post

1923. L’Handbol: Els tres primers partits documentats d’Espanya, a Tarragona

No sabem qui va ser l’introductor. Sempre n’hi ha un que sap de regles i fonaments, o les llegeix. A més, hem de reconeixer-ho, ha estat una troballa casual. Buscavem coincidencies de cognoms entre els esportistes multidisciplinaris que aleshores eren majoria a la secció d’atletisme del Gimnàstic de Tarragona, que també jugaven al futbol, a l’hoquei herba, al basquet o al que fos. Tot a l’hora, tot al mateix club. Continue reading 1923. L’Handbol: Els tres primers partits documentats d’Espanya, a Tarragona

Sticky post

1928. Primer partit de Basket-Ball femení inter-clubs a Madrid: F. U. E. 15 – Real Madrid 0.

No se sap cóm, ni tampoc ho aclareix la premsa local, que el 9 de desembre de 1928 es van posar d’acord una selecció de la Federación Universitaria Escolar, F. U. E., entitat molt activa i clau en la promoció esportiva de la capital d’Espanya, i un equip que representava el Real Madrid, que aleshores encara no practicava bàsquet masculí. Devia ser una iniciativa individual, entre noies de la mateixa edat que es coneixien. I així es va jugar, davant d’un públic sorprès per veure dones fent esport i la novetat del joc. La crònica de La Voz, que reproduïm en aquest article, ens fa embermellir de vergonya aliena, però aquell era el panorama. Continue reading 1928. Primer partit de Basket-Ball femení inter-clubs a Madrid: F. U. E. 15 – Real Madrid 0.

Sticky post

1886. Les primeres curses de natació a Tarragona i Tortosa

No és fàcil determinar l’inici de les coses que passen. Un afer passat, si no s’ha escrit, no ha existit. Però si es tracta d’aptituds, de necessitats, de plaers, tampoc ens hem de deixar enganyar. N’hi han hagut sempre. Perquè aquesta introducció? Per assenyalar la dificultat de conèixer els inicis de la natació, entesa com un valor, una aptitud necessària en qualsevol societat, com córrer, … Continue reading 1886. Les primeres curses de natació a Tarragona i Tortosa

Sticky post

1930-1933. Hoquei patins femení: el primer equip, el primer partit.

Aquesta especialitat passava fa uns anys per ser la germaneta pobre de l’especialitat. Fa uns 25 anys que van tornar-se a crear equips femenins i competir. D’aleshores ençà l’afició i la pràctica han anat creixent poc a poc, centrada en pobles petits i mitjans a Catalunya, amb algunes excepcions a Asturias i Galicia. Hem dit tornar. l’skating va ser molt popular entre el públic femení … Continue reading 1930-1933. Hoquei patins femení: el primer equip, el primer partit.

Sticky post

1905. El primer partit d’hoquei patins masculí.

L’origen de l’hoquei, l’essència de la mecànica del joc, és tan antiga com córrer, saltar o nedar. Qui no ha donat bastonades a les pedres, posant en risc l’integritat física de qui es troba en la seva trajectòria… Aquest esport, amb tantes variants i denominacions, totes tenen una arrel comuna. Després posarem una porteria damunt del gel, de l’herba o en una pista encimentada, que … Continue reading 1905. El primer partit d’hoquei patins masculí.

Sticky post

1830. Paulina Virle, la primera corredora documentada de Barcelona

Paulina Virle és la primera “atleta” coneguda a Barcelona (mentre no n’apareguin d’altres). Hem trobat imprès el seu nom almenys cinc cops a la premsa (barcelonina, balear i madrilenya) sobre aquesta pionera. Una sobre el seu probable pare, que denuncia la pèrdua de la cartera i segurament els diners, i l’altre anunciant una segona cursa d’una niña (no sabem la seva edat, però hem de … Continue reading 1830. Paulina Virle, la primera corredora documentada de Barcelona

Sticky post

1833. Francisco Bonilla, el primer corredor documentat a Barcelona

Si la Paulina Virle va ser la primera dona en recórrer el Passeig de Gràcia, tres anys més tard trobem el seu homònim masculí. Fa tot l’efecte de ser un roda-món que, abans de fer parada i fonda, calia omplir-se la butxaca amb què pagar-ho. La premsa l’anomena fill de Cádiz, ciutat important en aquell temps, dons era la primera estació dels vaixells amb passatgers … Continue reading 1833. Francisco Bonilla, el primer corredor documentat a Barcelona

Sticky post

1902. Al Club de Regatas ja es jugava a waterpolo (I)

Espanya és actualment una de les potències més importants en waterpolo. És la vigent campiona mundial (2022), i subcampiona europea (2020); ha estat campiona olímpica (1996) i té el millor palmarès internacional de l’esport espanyol. I la influència catalana ha estat i és fonamental, de fonaments. A Barcelona va començar a practicar-se, on es van crear les primeres piscines, a organitzar les primeres competicions. Avui, … Continue reading 1902. Al Club de Regatas ja es jugava a waterpolo (I)

Sticky post

1903. El waterpolo ja es jugava al Club de Regates (II)

La fotografia de portada l’hem localitzat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Amb codi AFB3-117 Editorial López. Es titula “Grup de nedadors als Banys Orientals“, La data concreta és desconeguda, doncs l’etiqueten des de l’1 de gener de 1903 fins el 31 de desembre de 1917: El fet de situar-la als Banys Orientals és objectivament correcta. Però el que ens crida l’atenció, a més del marge … Continue reading 1903. El waterpolo ja es jugava al Club de Regates (II)

Sticky post

1911, 2 de juliol: Arriba el waterpolo a Tarragona (III)

L’any 1911 Tarragona va celebrar “por todo lo alto” el Centenari dels Herois de 1811, en record de quan els francesos van assetjar l’antiga ciutat romana. Es va fer de tot. I també el primer partit de waterpolo conegut. Algún tarragoní ja el coneixia. Lluís Benaiges signa aquesta columna, més amplia el 1909:“Croniques barcelonines. Festa de Sport y caritat. A benefici dels ferits y famílies … Continue reading 1911, 2 de juliol: Arriba el waterpolo a Tarragona (III)

Sticky post

1821-1833. Introducció de les Regates a Catalunya (I)

Aquesta és la primera pàgina de cinc d’un estudi sobre quan i on van començar al territori de les Espanyes les curses navals. Aquestes tenien moltes denominacions: corrida de falúas, regateo, … Davant la pròxima celebració de la Copa Amèrica, bo serà recordar que enguany fa 202 anys del primer gran espectacle marítim de Barcelona. Havent-se celebrat per primer cop per l’Exposició Universal de Londres … Continue reading 1821-1833. Introducció de les Regates a Catalunya (I)

Sticky post

1821. La primera regatta a Barcelona (II)

Barcelona organitza el que seria possiblement el primer gran espectacle del segle XIX. Després d’anys de guerres, repressió i misèria començava amb esperança el que s’ha anomenat Trienni Lliberal. Un dels reis més nefastos de la història d’Espanya havia cedit poder al poble i territoris, i es celebrava: “en la memoria de aquel dia célebre en que el Rey en él seno del congreso nacional … Continue reading 1821. La primera regatta a Barcelona (II)

Sticky post

1833. Segona regata a Barcelona (III)

“Parece que para el segundo día se destina aquella función marítima. A la hora que el Capitán General señale, habrá corrida de barcas, dándose tres premios a las que con más velocidad e inteligencia hiendan las líquidas olas.” (28/05/1833 El Vapor, p. 6). “Para solemnizar debidamente la memorable época de la jura de nuestra escelsa Princesa Doña MARÍA ISABEL LUISA” “En el Segundo día parece … Continue reading 1833. Segona regata a Barcelona (III)

Sticky post

1833-1839. La primera i segona regattas a Tarragona (IV)

Les festes del Jurament de 1833 van celebrar-se a l’alçada de les grans capitals. Tres dies de gresca i xerinola, culminats el 30 de juny amb un gran espectacle marítim. A banda dels exercicis gimnàstics i de les curses a peu segons costum del pais (es refereix al Cós, del que estem preparant una monografia), descobrim que un dels carrers més cèntrics de la ciutat … Continue reading 1833-1839. La primera i segona regattas a Tarragona (IV)

Sticky post

1833. Regates a Arenys, Maó i Blanes (V)

Un espai territorial envoltat d’aigua per tot arreu, menys per una petita part, és una península. Si li afegim ser molt muntanyosa, haurà de tenir dificultats de comunicació terrestres. La ibèrica reuneix aquestes característiques. Per lògica, la gent que hi visqués estaria predisposada a veure i viure el mar com un mitjà de vida i de lleure… Dons no. Un exemple. Als anys trenta del … Continue reading 1833. Regates a Arenys, Maó i Blanes (V)

Sticky post

1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (II). En castellà.

El primer diari en utilitzar-lo en castellà és La última hora, de Palma de Mallorca. El 25 d’octubre de 1902, a la p. 2: “FUTBOL. Sabemos que varios jóvenes, entusiastas por el futbol, tratan de organitzar un grupo para jugar aquel deporte. Ya en dias anteriores se han ejercitado en aquel juego, en el velódromo de Son Españolet. Desearía que aquel varonil deporte tuviera adeptos … Continue reading 1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (II). En castellà.

Sticky post

1921-23. El Trofeu Armangué (I) El primer rally “Costa Daurada”.

Les curses, en versió francesa. En tot hi ha un principi, i en el cas del motor al Camp, té data: 29 de juny de 1921. Tan se val si abans algun eixelebrat s’hagués volgut suïcidar corrent per les pistes forestals que eren moltes carreteres “nacionals”, o, per no anar més lluny, la que unia Tarragona i Reus. El motor va irrompre a l’engròs, quan … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (I) El primer rally “Costa Daurada”.

Sticky post

1921-23. El Trofeu Armangué (II) La “foule” provoca la suspensió.

21 de maig 1922. El fatídic número 13. Arriben els francesos, i ocupen tot l’espai, tècnic, de marques i conductors, amb col·laboració local. Tot semblava preparat i en ordre. La gent, col·locada al llarg del recorregut, tranquil·la. Però va passar… Els mitjans expliquen i repliquen una sola versió de l’accident. No esmenten la fatalitat paral·lela, amb més morts (veure la nota del Diario de Tarragona): … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (II) La “foule” provoca la suspensió.

Sticky post

1921-23. El Trofeu Armangué (III). Tercera cursa, segon Premi.

20 d’octubre 1922. Guanya Robert Benoist. Amb unes mesures de seguretat extremes, es celebra el II Gran Premi. És un gran èxit en tots els sentits… “Le Trophée Armangué, cet épreuve motocycliste espagnole qui fut interdite par le gouverneur de Tarragone à la suite d’un accident mortel imputable au manque de service d’ordre, se courra de nouveau, le 20 octobre, à Tarragone. Le roi d’Espagne … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (III). Tercera cursa, segon Premi.

Sticky post

1921-23. El Trofeu Armangué (IV). Quarta cursa, tercer Premi, i prou.

3 de juny 1923. Guanya Desvaux. “com enlloc d’Europa” Són les paraules que el guanyador de la segona edició Benoist va dedicar a la organització d’aquest certamen. S’havia aconseguit un cert nivell de professionalització a tota la cadena de valor de l’especialitat, i Tarragona ho va fer bé. Llàstima que fos l’última…,  “MOTOCYCLISME. Le trophée Armangué. — Ce trophée a été gagné par Desvaux, sur … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (IV). Quarta cursa, tercer Premi, i prou.

Sticky post

1923. Trofeu Armangué (V). Violette Norris, la corredora traïdora

Violette Morris (1893 – 1944) fou un personatge singular en la primera mitat del segle XX a França. Esportista integral que destacava en totes les modalitats que va voler practicar, que van ser moltes. El 1923, havent guanyat l’any anterior dos ors i una medalla de plata al Women’s World Games va venir a Tarragona a córrer el III Trofeu Armangué, quedant segona. Un cop … Continue reading 1923. Trofeu Armangué (V). Violette Norris, la corredora traïdora

Sticky post

1899. Reus “vesteix” les bicicletes

Com era tradicional, Reus fixa els dies del 21 al 24 d’octubre per firar i fer festes. En elles es programa una gran festa ciclista, concedint-se premis a les màquines millor adornades. S’inclou una Retreta ciclista, el 23 a la nit. “en la que tomarán parte los ciclistas de esta ciudad y forasteros con máquinas adornadas caprichosamente y á continuación seguirá la gran Cabalgata á … Continue reading 1899. Reus “vesteix” les bicicletes

Sticky post

1895-1908. Les “señoritas toreras” de Barcelona

Reconec haver anat només un parell de vegades als toros. No ho tinc molt clar, perquè es tractava de San Fermín. La primera segur. Les demés… Ja veuen que no tinc costum. Doncs, què fan aquí aquestes noies? Entre finals de segle XIX i principis del XX, a l’arte del toreo, considerat a la península la fiesta más nostrada, pels francesos era una manifestació esportivo-circenca, … Continue reading 1895-1908. Les “señoritas toreras” de Barcelona

Sticky post

1902-1905. Cronologia del motor al Camp i Terres de l’Ebre (I)

Reconec haver-me sorprès molt mentre hem anat construint una cronologia del motor a Catalunya, des que aquest irromp en el panorama esportiu amb molta força a principis de la primera dècada del segle XX. I no és ni per la major o menor qualitat dels vehicles, ni per les condicions de les carreteres convertides en circuits ni la seguretat de les gernacions que s’amuntegaven als … Continue reading 1902-1905. Cronologia del motor al Camp i Terres de l’Ebre (I)

Sticky post

1912. Jaume Garcia Alsina introdueix el Basket-Ball a Barcelona

En matèria d’esports a Barcelona, als gimnasos de primers de segle va passar tot. Algun dia es podrà comprovar seguint la cronologia que estem construïnt, peça a peça. Mentre, de moment ens conformem, que no és poc, amb les dates clau. I una d’elles s’ha d’atribuir a Jaume Garcia Alsina, al Gimnasio Garcia. Endegat pel seu pare, passa per ser de creació més primerenca a … Continue reading 1912. Jaume Garcia Alsina introdueix el Basket-Ball a Barcelona

Sticky post

1901. Primera menció del Basket-Ball (femení) a Madrid

A Ricardo Becerro de Bengoa se li pot atribuir la primera menció en premsa escrita del Basket-Ball a Madrid. Aquest científic, polític, periodista, foralista i republicà basc (Vitoria, 7 de febrer de 1845 – Madrid, 1 de febrer de 1902), té una biografia d’activitats molt extensa, tot i la seva prematura mort (56 anys). El 1901 resideix a Madrid, i col·labora en una de les … Continue reading 1901. Primera menció del Basket-Ball (femení) a Madrid

Sticky post

1921. Fémina Sports i Sportives de Paris inauguren el Basket ball a Madrid

Em pregunto perquè en alguns esports les primeres exhibicions són consagrades, tot i fer-les equips estrangers (el cas del futbol no és l’únic), mentre en altres són completament ignorades per la historiografia oficial, tot i haver tingut el ressò de l’opinió publicada. En el cas del basquet, Madrid té dos dates clau, l’any 1921. Els dos partits d’exhibició realitzats per una troupe femenina francesa, convidada … Continue reading 1921. Fémina Sports i Sportives de Paris inauguren el Basket ball a Madrid

Sticky post

1922. El partit abans del primer partit de Basket-Ball masculí a Barcelona. Armand Maunier hi era.

Troby recupera de l’arxiu nacional francès Gallica.fr el testimoni escrit del primer partit masculí jugat al pati de les Escoles Píes de Barcelona el mes de març de 1922, nou mesos abans dels dos primers partits oficials considerats l’inici del basquetbol a Espanya. Qui ho explica diu haver-hi jugat. Continue reading 1922. El partit abans del primer partit de Basket-Ball masculí a Barcelona. Armand Maunier hi era.

Sticky post

1919-1920. Qui va ser la xamosa Conxita de Sant Feliu de Guíxols?

Un dels problemes de la major part d’investigadors del passat en relació a les cronologies és el buidat parcial. Es pot traduir com haver cercat només en una part dels arxius amb informació potencial sobre el tema. La major part per desconeixement, algun per interès. Els primers partits d’Handbol de Tarragona el 1923, o la primera crònica esportiva d’Eladi Homs el 1907 des dels EUA … Continue reading 1919-1920. Qui va ser la xamosa Conxita de Sant Feliu de Guíxols?

Sticky post

1906. “Pelotas en un cesto”. La Gymkhana del Real Club Polo de Barcelona

A primers de segle XX els joves benestants sempre buscaven maneres de distreure’s socialment, i un dels punts de trobada i de creació d’activitats era el Club de Polo, que no feia gaire estava en funcionament. Aquests tenien que cridar l’atenció, tot observant què feien a fóra. A continuació una mostra. Dia d’hipòdrom. Després dels cavalls animals, és el moment de lluir els cavalls dels … Continue reading 1906. “Pelotas en un cesto”. La Gymkhana del Real Club Polo de Barcelona

Sticky post

1919. “Basket-Ball on Bycicle” a Barcelona

La cronologia del basquetbol barceloní està plena de sorpreses, la majoria desconegudes per al gran públic, o pels interessats en el tema. Una d’elles era la connexió que Barcelona tenia en aquell temps amb el món de l’espectacle amb les diverses capitals europees, especialment amb Paris. Anven i venien a circs i teatres rodamons de tota mena que ensenyaven les seves habilitats, sovint estrafolàries, per … Continue reading 1919. “Basket-Ball on Bycicle” a Barcelona

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat.

La història del volar a Barcelona és llarga. Comença el 1802, quan Vincenzo Lunardi va fer la primera ascensió davant la visita del Rei Carles IV. Ja n’havia fet més 10 anys abans a Madrid. En un altre peça podeu llegir les sensacions que tenia Lunardi quan aerovolava (palabro que utilitzaré sovint, perquè l’oficial, “aerostàtic” no defineix bé el fenomen. La major part dels globus … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el “Capitán Dardé”. El primer survol sola.

Mentre la Mercè devia estar a l’hospital recuperant-se de les ferides inferides pel seu marit seguim la trajectòria del capità Dardé, des de que apareix a la premsa local. Pensem que hi té un paper protagonista, en aquesta història. Les aventures aèries del “Capitán Dardé” Josep Darder és un dels acròbates que tenen seu a la Plaza de Toros Antigua, la de les “revolucions” de … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el “Capitán Dardé”. El primer survol sola.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El “Misteri” de Santiago.

Entre 1906 i 1907 Corominas no apareix a la premsa barcelonina. Tampoc a la madrilenya. S’escriu que va conèixer un portuguès, Pedro Monteiro, amb qui es va casar, i que van estar un temps a Portugal. Possiblement en aquest període devia ser mare, segons fonts posteriors. No trobem rastre d’ella tampoc en la limitada cerca que permeten les hemeroteques portugueses. A França, amb el seu … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El “Misteri” de Santiago.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (IV) Brasil, parada i fonda. L’últim survol. La descendència.

Des de finals de juny del 1910 no sabiem on paraven. En els anuncis de les seves “funcions” (no he trobat cap entrevista, ni glossa biogràfica en tot el recorregut cronològic realitzat), s’encarregaven de publicitar que havien actuat a Portugal, Espanya, França (que no em consta), Egipte (no consta), Buenos Aires… Pot ser que anessin primer a l’Argentina, i després donessin el salt a Rio … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (IV) Brasil, parada i fonda. L’últim survol. La descendència.

Sticky post

1902. Hans Gamper, primer jugador documentat de Ping Pong a Barcelona i Espanya

Qui no hi ha jugat de jovenet? Recordo les interminables partides a cal Joan, un amic de l’ànima al garatge de son pare, on hi passàvem les tardes d’estiu… I no, no és d’origen xinès, tot i l’eufonia del nom. Tampoc els inventors, els anglesos (que no britànics) es posaven d’acord en cóm havia començat. Uns, a la guerra dels Boers; altres, parant i desparant … Continue reading 1902. Hans Gamper, primer jugador documentat de Ping Pong a Barcelona i Espanya

Sticky post

1905. El Bàdminton ja es juga a Sant Sebastià. Perquè Google s’equivoca?

Breu resum: El bàdminton té els seus orígens en civilitzacions antigues d’Àsia, que els europeus van reglamentar. El nom “Bàdminton” prové d’una casa senyorial a Gloucestershire, Anglaterra, casa del duc de Beaufort, qui el 1873 va introduir l’esport a la seva finca rural, Badminton, de la qual el joc deriva el seu nom. El 1887 es va constituir el Club de Bàdminton Bath, i va … Continue reading 1905. El Bàdminton ja es juga a Sant Sebastià. Perquè Google s’equivoca?

Sticky post

1915. L’Euskeria, el primer equip basc de Basket ball?

Formalment, podria ser-ho. Tractant-se de Cuba, es podria objectar. La seva curta vida, en el descans del futbol, i la manca de competició poden afermar l’objecció. Però no per això deixarà de ser el primer equip organitzat d’origen basc que va jugar a basquet. A Euskadi trigaran molts anys encara per veure’n jugar. És de domini públic considerar l’existència del Bilbao Basket Ball Club, a … Continue reading 1915. L’Euskeria, el primer equip basc de Basket ball?

Sticky post

1904. El primer partit d’hoquei herba, a Palma de Mallorca

Els britànics van exportar els esports que practicaven, preferentment a travès de la Marina mercant i la Royal Navy, que quan s’aturaven a ports estrangers procuraven que s’esbravés la tripulació i/o tropa, sovint durant mesos tancada als vaixells. I l’oficialitat també. Aquest va ser el cas del primer partit documentat d’hoquei herba a territori espanyol. Segurament no va ser el primer, però no n’hem trobat … Continue reading 1904. El primer partit d’hoquei herba, a Palma de Mallorca

Sticky post

1890s. La Moda en el Lawn-Tennis a Madrid

El Lawn-Tennis es va començar a practicar a Madrid per part de l’aristocràcia viatgera en contacte amb les últimes novetats de Londres o Paris. I l’impuls reial fa ser fonamental per a la seva difusió, primer cap les zones d’estiueig (primer Biarritz, després Zarauz, Santander, Sant Sebastià, …), i més tard es va consolidar a la capital. creant-se una demanda d’accessoris, però també de roba … Continue reading 1890s. La Moda en el Lawn-Tennis a Madrid

Sticky post

1907. La primera crònica esportiva en català des de l’estranger: Eladi Homs

Eladi Homs apareix a la història catalana de primers de segle XX com un dels impulsors de la reforma educativa promoguda per l’incipient Mancomunitat. Tenia formació i coneixements adquirits a l’estranger, què no li van ser fàcils d’aconseguir. Al tornar, ja no era el mateix. Venia carregat d’idees i experiències, com la del Basket ball, que el veia com a complement del futbol en el … Continue reading 1907. La primera crònica esportiva en català des de l’estranger: Eladi Homs

Sticky post

1868. La primera menció del foot-ball (bola de pié), a València

El 30 d’abril de 1868 apareix a la pàgina 6 de El Panorama, de Valencia, l’article “El foot-ball (bola de pie) en Inglaterra.” Aquesta publicació “es considerada como el primer magazín de Las Provincias, el diario que había comenzado a publicarse el 31 de enero de 1866 (BNE).” Als arxius espanyols no es troben mencions anteriors. Per tant, s’hauria de considerar com la primera vegada … Continue reading 1868. La primera menció del foot-ball (bola de pié), a València

Sticky post

1911. Volen dos dones soles a Barcelona

L’aviadora belga Hélène Dutrieu va realitzar el primer vol femení a Barcelona i Madrid l’any 1911, quan ja feia anys que gaudia una gran popularitat pel ciclisme i les arriscades acrobàcies fetes a mitja Europa. A Barcelona va aterrar i enlairar-se amb passatgers de pagament. Les Mademoiselles Primerose i V. S. Maud van ser les dos primeres dones volant amb una pilot al comandament. L’Hélène … Continue reading 1911. Volen dos dones soles a Barcelona

Sticky post

1902-1904. Un català creua Amèrica de dalt a baix, a peu: Enrique Moulain Crouffort

Fora dels arxius, ningú coneix qui hi havia rere aquests cognoms. Google no el té en el seu univers. I encara una dificultat més, perquè al buscar “Enrique Moulain” no apareix enlloc. Ha de ser Crouffort el cognom buscat, i encara. Si més no, l’hem trobat buscant informació sobre un altre personatge del seu temps, a qui també agradava molt tombar pel món. Aquest bon … Continue reading 1902-1904. Un català creua Amèrica de dalt a baix, a peu: Enrique Moulain Crouffort

Sticky post

1897. Las señoritas ciclistas de Madrid

1897. Finals d’agost a Madrid. Som a los Jardines del Buen Retiro, el pulmó verd de la capital. Entre la munió de passejants, bicicletes amunt i avall. Homes i nens ocupen l’espai, però algunes dones comencen a ensenyar la roda, davant l’arrufada de celles d’alguns. Un empresari d’espectacles se n’adona del potencial que podia ser cosa no vista encara: Dones competint en públic. I una … Continue reading 1897. Las señoritas ciclistas de Madrid

Sticky post

1858. El primer gimnàs d’Espanya dirigit per una dona, a Murcia: Teresa Castellanos

No tenim cap imatge d’aquesta dona forta, filla i germana de militars en una època de guerres i masclisme natural en l’escala social. De la tradició familiar va aprendre la defensa personal, materialitzada en l’habilitat amb el floret. Amb aquesta eina, que ella volia tingués usos educatius, va adquirir fama i enemics. La seva independència, per la que va pagar un alt preu en un … Continue reading 1858. El primer gimnàs d’Espanya dirigit per una dona, a Murcia: Teresa Castellanos

Sticky post

1819. “El Velocípedo ó el Veloz Andador”

Publicada per primer cop el 20 de maig de 1819 al Diario de Cadiz, aquesta peça, probablement extreta d’un manual traduït, menys de tres mesos després el Diario de Barcelona la replica i l’amplia. I és quan ens n’adonem que la bicicleta ja havia arribat a Barcelona. Fins i tot alguns en construïen una, i van acabar fent un tricicle! “Esta máquina original ha sido … Continue reading 1819. “El Velocípedo ó el Veloz Andador”