Qui no hi ha jugat de jovenet? Recordo les interminables partides a cal Joan, un amic de l’ànima al garatge de son pare, on hi passàvem les tardes d’estiu… I no, no és d’origen xinès, tot i l’eufonia del nom. Tampoc els inventors, els anglesos (que no britànics) es posaven d’acord en cóm havia començat. Uns, a la guerra dels Boers; altres, parant i desparant taules de rics, a desgrat dels criats per la feinada que donava. Entre 1899 i 1900 el joc es va posar de moda, i es va expandir. A Barcelona i Madrid l’eco va arribar aviat, i la seva pràctica també. I ves per on trobem un personatge molt conegut de la vida esportiva barcelonina, com a practicant actiu del nou esport, al seu domicili: Hans Gamper. La ressenya de Los Deportes l’acredita com el primer nom conegut en la seva pràctica (mentre no en surtin d’altres) a Barcelona i Espanya. I Los Deportes era casa seva.
Creiem que és una faceta completament desconeguda d’un dels fundadors del F. C. Barcelona, com també la petjada que va deixar al seu país nadiu, en relació a l’activitat esportiva. Potser se’l coneix més com a fundador i futbolista del F. C. Zürich el 1896, però Gamper va ser també un dels atletes destacats l’any 1898 a Suïssa, com es desprèn dels sueltos trobats als arxius suïssos sobre la seva activitat (traduït al català):
Gamper a Suïssa
06/09/1898 Der Bund, Volume 49, Numéro 247. “Kleine Zeitung Petit diari. Zuric, 4t d. Al festival esportiu de Hardau, Hans Gamper, Zuric, va quedar primer en la cursa de 800 metres i Motschi, Zuric, en la cursa de 1500 metres.”
07/09/1898 Neue Zürcher Zeitung, Numéro 248. “En el salt d’alçada sense trampolí, també es van aconseguir molt bones actuacions. Primer va ser E. Berchtold amb 1,60 metres, segon Ammann amb 1,55 metres. Schottelius Freiburg va guanyar la carrera de 400 metres en 562/5 seg., segon va ser Hans Mädler, tercer va ser Hans Gamper.”
05/10/1898 Neue Zürcher Zeitung, Numéro 276. “Petits missatges. A Les curses a peu celebrades a Basilea diumenge passat van atreure un gran nombre de participants de totes les parts de Suïssa. Les curses es van guanyar de la següent manera: més de 100 metres: 1) Mory F.C. Zürich, 2) Monbaron Old Boys Basel, 3) Maurer Basel. 1609 metres (milla): de 10 participants: 1) Hans Gamper F.C. Zürich, 2) Reber F.C. Basel i 3) Achneß F.C. Basel.
No conec els detalls però als 21 anys va voler viatjar a l’Àfrica per establir-s’hi com a comerciant de sucre (sugar trading business), aturant-se a Barcelona per visitar un tiet, and never left. I el 22 d’octubre de 1899 el trobem a la redacció dels seus amics de Los Deportes fent una crida pública que amb el temps s’ha fet molt famosa:
La setmana següent li dedica la portada:
La resta de la història és força coneguda. Al Gamper futbolista també li agradava córrer, i quan ho feia a Barcelona la premsa suïssa se’n feia ressò:
14/08/1900 Der Bund, Volume 51, Numéro 224.“— H Zuric, 13 d. A la festa nacional de gimnàstica espanyola que tindrà lloc el 23 de setembre a Barcelona (Espanya), quatre suïssos també lluitaran per als llorers. Es tracta dels nostres compatriotes Bühlmann (Berna), Staub (Aarau) i Cham (Glarus), que competiran en gimnàstica artística, i el Sr. Hans Gamper de Zuric, que sortirà a les curses a peu.
16/08/1900 Seeländer Bote, Volume 51, Numéro 98. “Gimnastes suïssos a Espanya. En el torneig nacional de Barcelona, que tindrà lloc el 23 de setembre, quatre suïssos també lluitaran per la palma. Els nostres compatriotes Bühlınann de Berna, Staub de Narar i Cham de Glarus, competiran en gimnàstica artística en particular, i Hans Gamper de Zürich, que competirà a la cursa.”
18/08/1900 Chronik der Stadt Zürich, Numéro 33. “— El 23 de setembre tindrà lloc a Barcelona el Festival Nacional de Gimnàstica Espanyola. Hi participen tres gimnastes de Berna, Aarau i Glarus, així com el Sr. Hans Gamper de Zuric, fill del Sr. Sensal August Gamper a Grütlistrasse. Aquesta vegada el senyor Hans Gamper sortirà a les curses a peu, una branca esportiva que ja li ha portat grans honors al sud de França.”
No hem trobat res més sobre Hans Gamper, ni a Suïssa ni a França, d’aquesta època. I el que és curiós, tampoc amb K de Kamper, que és com se’l coneixia al principi… Tampoc és l’objectiu. Si més no, serveix per palesar un cop més la multidisciplinarietat existent en la pràctica esportiva d’aquell temps.
Aquesta informació està disponible a e-newspaperarchives.ch; gottfriedfuchs.blogspot.com/2012/08/switzerland-18971898.html
Cronologia Ping Pong
Els primers revessos del joc comencen a Barcelona a través de la seva promoció editorial, i qui ho fa és la La Ilustración artística:
“En los salones de la alta sociedad inglesa está de moda actualmente un nuevo juego denominado Ping-pong, tan de moda que es preciso remontarse á los mejores tiempos del croquet para encontrar un entusiasmo igual.
El ping-pong, que no es otra cosa que un lawn-tennis de salón, ha sido inventado, según parece, por un ingeniero, Mr. James Gibb, y como muchos de los inventos que luego han revolucionado el mundo ha tenido orígenes modestísimos. Mr. Gibb y sus amigos lo jugaban, al principio, con tapones de botellas de champaña, que hacían las veces de pelotas, y con tapas de cajas de cigarros que servían de raquetas. Después se ha ido perfeccionando y se han fabricado ex profeso pelotas de celuloide y raquetas elegantes.
Se juega después de comer y en la misma mesa, después de levantados los manteles, sobre la cual se dispone, á modo de red divisoria, un trozo de gasa sostenido por dos soportes especiales.
Los aficionados al tennis ejecutan admirables proezas lanzándose unos á otros la pelota. El nombre parece derivarse del título de una canción que hace veinte años tuvo gran éxito en los music-halls de Londres.
Se juega en los más aristocráticos salones con verdadero entusiasmo, puesto que no requiere, como el verdadero lawn-tennis, ni traje de franela, ni zapatos con suelas de caucho, sino que, por el contrario, se acomoda perfectamente al traje de etiqueta según se demuestra por el dibujo de Frank Craig que reproducimos.” (24/01/1901, p. 13).
Taps de suro volant, sons de music-hall i jugant amb pajarita. Molt seriós no sembla. I gens d’èxit no devia tenir, dons no detectem cap activitat durant tot l’any a les dos grans ciutats espanyoles. Abans d’acabar-lo, però, un diari de Madrid publica un article d’agència sobre “El juego de moda en Londres. “. Según dicen los periódicos ingleses, el juego que actualmente hace furor en la buena sociedad de Londres es el ping-pong, nombre que, aunque parece tomado del vocabulario chino, procede, sin embargo, del mismo pueblo británico, del valeroso Tommy, que pelea en el África Austral. Este, empleando una feliz onomatopeya, bautizó con esa designación los cañones de tiro rápido y de poco calibre usados por los boers al principio de la campaña.
Según parece, el ruido del disparo de dichos cañones es exactamente igual a las dos palabras que ahora, sin que se sepa la causa, sirven para distinguir el juego de moda.
En realidad el ping-pong no es otra cosa que el lawn-tennis en pequeño. Se juega sobre una mesa de comedor, empleándose una red, pequeñas raquetas y bolitas de celuloide, reproducción exacta, aunque en diminutas proporciones, de los elementos que constituyen el lawn-tennis. Este juego es ahora el entretenimiento obligado en toda casa aristocràtica londinense, especialmente antes de las comidas, sin duda para estimular el apetito. No obstante el escaso tiempo que lleva de vida, el ping-pong cuenta ya con numerosos campeones de uno y otro sexo, que se disputan con encarnizamiento el honor del dictado de invencible.
La moda ha trascendido al público, que acoge con entusiasmo el ping-pong, sin duda porque favorece en extremo las gracias naturales de la mujer, y no pasa día sin que se organicen en las grandes sales de espectáculos interesantes partidas del nuevo juego, presenciadas por inmensa concurrencia, Días pasados se celebró un torneo de ping-pong en el Royal Aquarium, de Londres, al que concurrieron 900 players, y dentro de poco se verificará otro en Queen’s Hall, cuya inmensa sala estará llena de mesas destinadas á los jugadores.
Tal es el entusiasmo que despierta el novísimo sport, que no obstante faltar aun muchos días para dicho concurso, se encuéhtran vendidas al presente todas las localidades de Queen’s hall.
El famoso semanario satírico Punch se burla del ping-pong, y dice que este juego puede ser conjugado del modo siguiente: «Yo ping; tu pong; él rompe un vaso; ella enseña las curvas del talle; nosotros nos hacemos el amor; vosotros andáis á gatas detrás de la bolita, os haceis rodilleras y os rompeis los tirantes; ellas buscant matrimonios ventajosos. Tiempo neutro: todo esto acaba con peleas frecuentemente, y con boda algunas veces; pero lo cierto es que retrasa, por regla general, las comidas ó las cenas, con gran disgusto de los criados.» 29/12/1901 La Época, p. 1
L’endemà La Correspondencia de España en fa un resum, en els mateixos termes. L’últim dia de l’any el publica La Publicidad de Barcelona.
Entrem a l’any 1902. La revista madrilenya Alrededor del mundo en fa un excel·lent reportatge descriptiu, amb il·lustracions, on destaca: “El triunfo del Ping Pong. El juego que invade al mundo. Es una verdadera infección” conclou. (30/01/1902 Alrededor del mundo, p. 71-72)
Algú a Madrid potser ja havia fet la tonteria de desparar la taula i començar a jugar enmig de molles de pa i gots de vi mig plens, però no consta. I així arriba el mes d’abril a Barcelona, on a Los Deportes podem llegir: “El jueves último, el autor y varios amigos del “Barcelona” y el “Catalá”, pasaron al domicilio del Sr. Gamper para hacerle entrega de tan delicado recuerdo (una caricatura feta per M. Sanmartín), siendo obsequiados con su acostumbrada galanteria, y efectuándose animados partidos de ping-pong (tennis de salón), …” (20/04/1902 Los Deportes, p. 10). Es tracta de la primera referència de joc efectiu a la península.
Madrid, però, anava “a la zaga”. Ja hi havia botigues que anunciaven el producte: Ping Pong. Tennis de mesa. Han llegado los verdaderos juegos ingleses y el “Polo” de mesa. Raquetas y pelotas sueltas. Alcalá, 29, entresuelo.“
El mes de juliol s’inaugura a Madrid una colònia per excursionistes al Guadarrama, on entre els serveis que ofereix “tendrán… ping-pong” (09/06/1902 La Epoca, p. 1). El mateix mes una de les revistes de referència per al públic selecte ho afirma: “El juego que ahora priva es el ping-pong, especie de lawn-tennis en pequeño, que sustituye en muchos salones al billar…” (27/07/1902 La Ultima moda, p. 2)
Acabem l’any en què definitivament es va implantar el joc, a Barcelona: “El Ping-Pong. En este invierno se presenta completamente universalizado el juego inglés del “ping-pong”, que ya el año pasado contaba con muchos amateurs.” (16/11/1902 La Publicidad, p. 3)
I l’historia continua: Ping, Pong, …
JMP