3 de juny 1923. Guanya Desvaux.
“com enlloc d’Europa” Són les paraules que el guanyador de la segona edició Benoist va dedicar a la organització d’aquest certamen. S’havia aconseguit un cert nivell de professionalització a tota la cadena de valor de l’especialitat, i Tarragona ho va fer bé. Llàstima que fos l’última…,
“MOTOCYCLISME. Le trophée Armangué. — Ce trophée a été gagné par Desvaux, sur Salmson, couvrant les 364 km. en 4 h. 13 m. 23 s.” (05/06/1923. Action française)
“AUTOMOBILISME. Une belle victoire française à Tarragone. Voici les résultats de l’épreuve internationale de cycle-ear, dite Grand-Prix du Trophée Armangué, disputée sur le circuit de Tarragone. Lucien Desvaux (Français) se classe premier, accomplissant le parcours, douze fois le tour du circuit de 30 kilom. 300, en 4 h. 13’ 22’ 6/10j 2º Robert Benoist (Français), en 4 h. 22’; 3º Patricio de Satrustegui (Espagnol), en 4 h. 32’ 37”. Le Français Delfossé se classe septième et Mme Violette Gouraud-Morris huitième. II n’y a eu aucun accident. Une foule énorme assistait à l’épreuve.” (06/06/1923. Le Patriote des Pyrenées).
“— Le trophée Armangué. — C’est encore une voiture française qui a gagné cette année le trophée Armangué. Desvaux, sur Salmson, s’est classé premier couvrant les 363 kilomètres 400 du parcours en 4 h. 13’ 23’’ devant son camarade d’écurie Benoist (4 h. 22’).” (10/06/1923 Féderation Française d’athlétisme. Les Sports comtois).
Violette Morris, segona de la general. Podeu ampliar-ne informació aquí. La seva biografia se’n recorda de l’estada a Tarragona: “La preuve s’en vérifie lorsqu’après avoir terminé quatrième du Bol d’Or en mai, elle est invitée à disputer à Tarragone en Espagne le trophée Armangué où elle conquiert une excellente seconde place, belle performance qui la situe sur le plan international…” (La diablesse. Raymond Ruffin)
La cursa no va patir incidències destacables. Be, alguna si…
L’última portada d’Stadium
Els anuncis en premsa a França dels constructors destacaven entre els seus triomfs l’Armangué:
La Jornada Deportiva també li dedica portada i espai. Al final escriu “El Trofeo Armangué, ha terminado su historial. Espléndidamente, de una manera decisiva, ha influido en nuestra vida motorista. Su nombre, va unido al de Tarragona, cuyos Hombres han logrado organizar “como en ningún sitio de Europa” —palabras de Benoist, una competición automovilista.
Y he aquí, como el campo de la Antigua Tarraco, ha servido para la iniciación de futuras posibilidades espléndidas, en la industria nacional del automóvil, y ha servido, a la vez, para demostrar que nuestros hombres también poseen la sangre fría y la resistència de los grandes conductores de “racers” de renombre mundial.”
Tres anys intensos, amb una desafortunada petjada. El llegat? Millors carreteres, les del circuit. Sense els barcelonins, sense una estructura de motor propia, … el temps se l’endugué.
Arxius consultats: BNC-ARCA (Stadium, La Jornada deportiva, La Publicitat, …); BNE, Prensah (Heraldo deportivo, Al aire libre, …), XAC, Tarragona.cat (Tarragona, Diario de Tarragona, …), AHCB, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Municipal de Barcelona, Gallica.fr (cròniques, sueltos i il·lustracions). Potser altres… Tot el material gràfic és de primera font.