Hem anat a San Francisco a saber d’un català que hi vivia en aquell temps, no per buscar or, sí per trobar un sentit al seu destí. Fa uns anys, al començar seriosament aquesta dèria el cercador ARCA de la Biblioteca Nacional de Catalunya es va detenir l’any 1904. Apareixia un mossèn nord-americà donant una conferència al Centre Excursionista de Catalunya de Barcelona el 18 de maig, en català, sobre les impressions que li havia causat la recent visita al Japó. Cóm, en el procés de modernització d’una societat closa havien obert el sistema educatiu al món anglosaxó important professors i sabiduria, i com feien progressar el pais i especialment les dones, que començaven a tenir l’esport com un element indissociable de l’educació.
I això i més explicava en Muntaner, de qui publiquem la ressenya biogràfica que encapçala el text de la conferència, amb algun dubte:
Montaner mai va establir-se a les Filipines. A finals d’any ja tornava a ser a San Francisco. A més, parla d’una data de partida equivocada: “…i l’any 1894, abans d’ordenar-se, emprengué un viatge als Estats Units, cursant al Sant John’s Seminary de Boston i ordenant-se a Sant Francisco de Califòrnia a l’any següent.” Seguint el fil, a San Francisco hi hauria arribat el 1895, Doncs, cóm és que ja hi era el 10 de desembre de 1893:
La crònica de la High Mass la publica el mateix diari quatre dies més tard: “En la Festa de la Senyora de Guadalupe. El mossèn L. Montaner, un jove sacerdot que ha estat ordenat només fa uns mesos, va predicar un sermó eloqüent i impressionant. A partir d’una paraula viva d’Europa abans de l’època cristiana, va contrastar aquest Estat de coses amb el major Amor i caritat que va inaugurar la nova era. Les mateixes dues etapes, va declarar, existien a la història d’Amèrica; el salvatgisme sense llei de les bandes itinerants d’indis es podria contrastar amb la condició d’un país que té una església i una història. Apel·lant al patriotisme dels seus oients espanyols, mossèn L. Montaner els va recordar les seves tradicions com a mexicans, les lluites dels seus avantpassats per ser fidels a la seva fe i les misericòrdies i els miracles que en temps passats els havien servit de garantia. Mossèn A. M. Santandreu va ser el celebrant.” (14/12/1893 San Francisco Call, v 75, n. 14 A CHORAL MASS).
Califòrnia era una destinació determinada prèviament. S’havia de donar servei religiós a la població nadiua mexicana nacionalitzada, en el seu idioma. Aquest era l’avantatge dels catalans que hi anaven, davant d’irlandesos o portuguesos.
En aquell temps el Basket-ball començava la seva expansió californiana. N’hem trobat un exemple, que esdevenia ben a prop de l’església, uns dies abans de la Festa: “Nit de bàsquet femení al Gimnàs Cristià. Ahir al vespre va ser la nit de les dones al gimnàs de l’Associació Cristiana de Joves i es va oferir un partit de bàsquet per a l’entreteniment. El joc és relativament nou i bastant difícil de jugar. S’utilitza una pilota de futbol Associació, i la idea del joc és posar-lo en una cistella penjada a un costat de la pista a uns tres peus per sobre del cap dels jugadors. Les tàctiques habituals del futbol regeixen el joc. En el partit d’ahir a la nit hi havia set jugadores per banda, que eren membres habituals del gimnàs. El resultat del partit va ser un empat, amb tres punts per cada equip. Al voltant d’un centenar de dames hi eren presents i semblaven gaudir del joc i sempre aplaudien en el moment oportú. Diverses d’elles van dir que els agradava perquè no era gens aspre ni brutal.” (06/12/1893 San Francisco Call. Basket-ball Ladies’ Nigth at the Christian Gymnasium).
El nostre mossèn era testimoni del progrès de l’esport als Estats Units, on ja hi residia el 1892, primer a Brighton, prop d’Springfield i Northampton, Massachussets (que potser així de sobte no us soni gaire, però una és la ciutat on vivia James Naismith i en l’altre Marisa Berenson, inventor i introductora del basquetbol femení), i des de finals de 1893 a San Francisco, a dos carrers de la seu de l’Y.M.C.A. local.
1904
En Josep Maria torna a casa
“Visitarà Espanya. SAN LEANDRO, 1 de gener.— El mossèn P. Montaner, pastor adjunt de l’església de Sant Leandre d’aquest lloc, sortirà el 7 de gener per fer un viatge a la seva antiga casa d’Espanya. Passarà per la Xina, l’Índia, el canal de Suez i el Mediterrani. El reverend J. Souza ha estat nomenat per ocupar el càrrec del pare Montaner”. (02/01/1904 San Francisco Call).
“Salpa avui P. M. S. S. Siberia, Smith, cap a Yokohama i Hong Kong, a les 9 a.m. Els passatgers han arribat Rev. J. M. Montaner Per a Hong Kong”, (14/01/1904 The Pacific Commercial Advertiser).
No sabem el temps que va dedicar a fer el viatge efectiu, ni si es va deturar en algun punt, tot esperant el vaixell següent al cap de setmanes. El bitllet era per a Hong Kong, no per a Yokohama. Mossèn Montaner, però, a Barcelona parla del Japó. En una part de l’exposició diu que el conviden a donar una lliçò sobre catolicisme a la Universitat de les Dones, a travès d’una de les pedagogues més importants de l’època:
Elizabeth Philips Hugues. (12 de juliol de 1851 – 19 de desembre de 1925) va ser una erudita gal·lesa, mestra i promotora de l’educació de les dones. Al Japó va exercir de professora visitant d’anglès. Era una ferma defensora de l’educació física de les dones mentre va ser a la Universitat de Tòquio (1901–1902).
El problema és que Miss Hughes va romandre al Japò 15 mesos, entre l’agost de 1901 i novembre del 1902. Si la va conèixer va ser en aquest periode. I en un altre viatge.
Finalment, el que ens interessa. En la descripció de noves costums està la pràctica esportiva:
Que sapiguem ha de constar com la primera menció al Basket-ball en català. La gràcia del personatge romàn en saber que havia vist jugar-lo molt abans d’escriure-ho.
Què en và dir La Vanguardia de la conferència? “En el «Centre Excursionista de Catalunya» el ciudadano norteamericano Rvdo. don José M.ª Montaner, dió el último miércoles por ia noche su anunciada conferencia referente al tema: «Impresions d’un viatje al Japó». En estilo conciso y bajo un punto de vista completamente moderno, hizo una pintoresca descripción de las costumbres, modo de vivir, indumentaria, higiene, cualidades y defectos, é Instituciones del Japón. El público selecto y numerosísimo tributó, al terminar, una ovación al cura-párroco de San Francisco de California el Rvdo. P. Montaner.” (21/05/1904, p. 3)
Al Pallars la seva tornada no va passar desapercebuda: “Mossen Joseph Mª Montaner, fill de Peramea, y Rector que ha sigut durant molts anys d’ una parroquia de Sant Francisco de California, ha donat una notable conferencia al «Centre Escursionista de Catalunya», sobre Ies impresións rebudes al Japó y Filipines, punts per ahont ha passat pera venir á veurer á sa aymada Patria catalana. Acabá la conferencia ab un «¡visca Catalunya!» que fou contestât ab entussiasme per la nombrosíssima concurrencia. Rébigue l’ ilustre montanyés del Pallars la nostre coral benvingude.” (22/05/1904 La Veu de la Montanya, Tremp, p. 3). El dia 29 publica un resum de la conferència, i també destaca “Com a educació física, la gimnasia, la bicicleta, el lawn tennis i el Basket-ball.”
Aquell estiu Montaner va estar a casa pares, al Pirineu. A finals d’agost el Patufet li publica una curiosa estampa, Los alarbs dels carrers de Calcuta (on possiblement sí que s’hi va aturar, en el camí de Hong Kong a Barcelona), on deixa anar un cert sentit de l’humor càustic:
“(…) Casi nusos, corren pel costat dels cotxes y victorias, cridant y tot fent el ploricó : Buckseesh, sahib; buckseesh sahib (1) ; no tinch mare. sahib; no tinch pare, sahib: no tinch tia ni oncle, sahib, no tinch germàns, sahib; soch un pobre orfe, sahib; tinch gana, sahib; no tinch arròs, ni puch comprar plàtanos, sahib; buckseesh, sahib. Y mentres etzivan aquesta cantarella, se van tucant al ventre pera fer veure que’l tenen buyt.”
(1) Buckseesh, igual a céntims; Sahib, igual a Inglés blanch.”
Devia marxar cap els volts d’octubre, perquè el desembre ja el tornem a trobar fent missa a San Francisco. A primers de 1905 li atorguen la parròquia de Milpitas, actualment una de les ciutats dins del Silicon Valley. Hi va ser fins 1920. En paral·lel va ser professor de religió d’un internat femení de la zona, i un interessat en la història de les missions, motiu pel qual viatjava sovint a Mèxic, lloc on als 54 anys va trobar la mort. Desconeixem les causes.
JMP