L’al·lusió de Jaume Serra a la Crònica (veure I), ens ha fet capbussar en la història de Catalunya, en majúscules. No hem fet un estudi científic, ans sí periodístic. Hem buscat referències al Joch, a les Festes, al Torneig o Tornejament i, en resum, a la cerca de possibles evidències escrites sobre la pràctica del Deport (veure III), expressió d’ús freqüent a l’obra, tan associada al que avui coneixem per entreteniment. I sembla que hem localitzat el què buscavem…

“Perque aquest llibre se fa, ço es a saber, de la honor e de la gracia que Deus ha feyta e fa al casal Darago.” (p. 48 Crònica, de Ramon Muntaner).

Hem utilitzat l’edició d’Antoni de Bofarull, del 1860, i hem consultat Chronik des edlen en Ramon Muntaner, Dr. Karl Lanz, Giessen, Stuttgart, 1844 (es pot descarregar a Viquipèdia).

Les cerques han estat Festa (100 mencions), Festes (12), Jochs (15), Baylls (3), Torneig (10), i especialment ens hem fixat amb els significats de Cors (en total, 88), amb l’objectiu de trobar-ne alguna relació amb les curses populars, que ja es coneixien amb aquest nom a mitjans del segle XV. No hem tingut sort amb això, però… A continuació les mostres:

Cors

La majoria de mencions fan referència al Cos / Cuerpo: cors de Jesu crist, cors dels reis, … Pocs es relacionen amb el Cor / Corazón, i menys als Cors de galees (cos de marina de guerra). Cap d’elles se li pot atribuir relació amb el significat de Cós, Cossos. Exemples:

(p. 27) “mentre vida haguessen al cors,”

 (p. 54) “e com la hach dita, larma partís dels cors, e anassen...”

(p. 55) “e puix tots aquells qui eren honrats acompanyaren lo cors, e en cascun castell, vila o lloch hon venien, axi com davans lo solien reebre ab grans baylls e ab grans alegres, axill reeberen ab grans plors e crits e plants;”

(p. 88) “hont tant bell arreus de cors e de cavalls e de ballesters e de paons e domens de mar hagués,”

(p. 128) “”E si aço volets dir que no, que ell vos ho fara dir cors per cors, jats se sia que ell no diu res contra vsotra cavalleria,”

(p. 152) “–E dix: –Donchs, senyors, vajaus lo cors, ab quius havets a combatre”

(p. 156) “E lo senyor rey monta en lo leny, ell son cors, e dix;”

(p. 172) “–Ha Deus, quin cavaller ha ací! James no naixque cavaller qui a ell faça a comparar cors per cors.”

(p. 208) “e larnes del cors e del cavall qui era llur”

(p. 212) “E que ells ques proferien a ell dajudar e de valer, mentre cors e poder los bastas”

(p. 255) “e si la mar havien perduda, sis faran la terra e lo cors.”

(p. 293) “E majorment del dit en Berenguer (de Sarrià), qui era o es estat e es encara lo pus llarch del cors que cavaller qui hanch fos en Espanya.”

(p. 363) “e va ferir tan vigorosament, que ell, son cors, dona tal de la llança al banderer del princep,” “E llavors vaerets los amdosos combatre cors per cors,”

(p. 313) “ –Barons, nos havem pensat, que seria be feyt que Nos armassem LXXX cors de galees, e que Nos, ab mil cavalls armats…”

(p. 366) “E axi, fo acordat, que micer Carles, son cors, hi vengues,”

(p. 414) “E axi, gintarreat de son cors, ab tota aquella gent, vench envers nos e nos envers ells.”

(p. 479) “e com yo, Ramon Muntaner, mon cors, ferí en ells,”

Però… parlant de l’entrada del rei a Peralada (p. 244): “Queus diré? Aixi foren afaytats, que tots dies vaerets prop de les barreres fer torneig de cavallers e domens de peu, que tot lo mon se devenia meravellar.” Que sapiguem, és la primera menció a una cursa domens, a una competició “atlètica” en català.

Crònica de Bernat Desclot

Surten una petita part de Cors en relació a la Crònica de Muntaner, però el significat és el mateix. Un exemple: “Puix esdevench se que, a poch de temps, dues sageties de Tarragona entraven en cors en Spanya. E quant foren en Ayviça, una ylla que es prop de Mallorques, …” (p.57).

A la Crònica de Pere IV o del Punyalet, el significat dels pocs Cors en l’obra trobats és el mateix que en els anteriors cròniques.

Resum: No hem trobat referències a les Cròniques on es pugui associar el Cors a les curses a peu, com les d’Igualada, un segle més tard. Sí que es podria deduir que va ser durant aquest periode, entre els segles XIV i XV quan es devia anar incorporant aquesta expressió a la parla popular.

---

JMP