Euskadi. La tradició de les curses a peu masculines està molt arrelada al Nord. Així que no ens ha d’estranyar que fos dels primers territoris on es detecta la seva organització. La primera, a Irún el 1881: “Carrera de mujeres con cántaros llenos de agua sobre la cabeza, en la que se distribuirán las 80 pesetas que Mr. D’Abbadie ha destinado para la misma en 40, 20 y 15 pesetas respectivamente á las tres que antes lleguen al término señalado.” (28 i 29 d’agost).

Marquina/Markina, a Biscaia va organitzar el 1883 les Fiestas euskaras. Van tenir molta anomenada, sobretot a la premsa de Madrid, on s’escrivia que a les ” Tierras vascongadas… se celebran carreras de mujeres con cántaros de agua a la cabeza, semblanza de los suevos y hebraizantes”.  Així, per a mitjans de setembre es va organitzar “una carrera de andarines y una gran carrera de mujeres con cántaros de agua en la cabeza. Habrá dos premios, el primero de 240 rs., y de 120 rs. el segundo. La vencedora recibirá además una hermosa caldera de cobre.” La curiositat es que es va publicar el nom de la guanyadora. En tota aquesta cerca, és l’únic nom conegut de guanyadora de cursa: ”Ya se verificaron las carreras de mujeres con cántaros de agua en la cabeza. Ganó Teodora Zunzunegui, que recibió 240 reales y una caldera de cobre.” (Del 8 d’agost al 22 de setembre)

No gaire lluny, aquell mateix any se’n va fer una a Bermeo, el 1886 a Begoña i no n’hem trobat més, fins anys més tard, a Oyarzun (1897).

Aragó. El rastre comença a Orihuela del Tremedal (Terol), el 1889: “grandes corridas de hombres, y también de mugeres,” Les trobem a Osca el 1892: “Barrios de Santo Domingo y San Martín …  dia 11, carrera de mujeres, si es que se presentan, partiendo del confín del Coso alto. En caso de no presentarse ninguna, se celebrarà una corrida de asnos…” L’endemà no queda clar si finalment es va realitzar: “Barrio de San Martín, resucitando antiguas y tradicionales costumbres … hubo carreras al estilo del país.” No esmenta la de dones.A Mora de Rubielos (Terol), se’n fa una el 1899.

A Castella-Lleó les hem trobat a Medina de Pomar (Burgos), els 1892 i 1894. A Astúries a Ganzo no es va arribar a fer el 1896: “Romería de los Milagros. La policia interrumpió, por razones de orden, la carrera de mujeres y la cucaña del gato, …”, i a Navarra, a Tafalla, el 1897: “Corridas de borricos y mujeres, y otros excesos, que fué abundante en incidentes cómicos.”

Durant la primera mitat del segle XX es va continuar la tradició, però la ressenya la deixem per a millor ocasió.