Rosa Castelltort i Vila neix a Barcelona l’11 de maig de 1910, fruit del vallenc Ramon Castelltort i la barcelonina Dorotea Vila. Filla gran d’una família tolerant i oberta que durant un temps va ser l’exemple de l’explosió de l’activitat esportiva femenina, a finals dels anys 20 del segle passat: les germanes Dolors (velocista, salts, basquetbol…), Mercè, la Merceneta (300 i 500 m, marxa) i Carme (nedadora); la cosina excursionista, basquetbolista i atleta Maria Mercè i sa germà, el gran marxador Romà Castelltort.
Eren temps on la dona encara no sortia en pantaló curt o faldilleta a córrer pels carrers. Més d’un si hagués abraonat amb indignació, i alguna dona també (es diu que l’ús del pantaló curt per a practicar el salt d’alçada va ser motiu suficient perquè la Rosa fos separada de la Congregació de Filles de Maria de la seva escola). Però van arribar a finals de la dècada dels 20 amb l’edat justa en el moment oportú. Rosa tenia 18 anys quan es fundà el Club Femení d’Esports, l’experiència d’autogestió esportiva, única a Espanya, inaugurant l’època moderna de l’esport femení a Barcelona i Catalunya. Rosa va ser el seu referent.
“És època de molt sacrifici. Els entrenaments són a les vuit del matí a l’Estadi de Montjuïc i l’entrenador és el de la Federació Catalana, senyor Lluís Menéndez (i periodista de El Mundo Deportivo). Per a entrenar, havien de baixar des de Gràcia fins a la plaça de Catalunya caminant, allà agafaven el metro fins a la plaça d’Espanya i després, també caminant, havien de pujar fins a l’Estadi de Montjuïc. Rosa Castelltort comentà, irònicament, que quan hi arribaven, ja havien fet tota una sessió d’entrenament.”
A banda de tots els esports que va practicar (que sapiguem, esquí, basquet, tennis, rem, excursionisme), la Rosa va ser una atleta completa, ja que va destacar en curses de velocitat, tanques, salt d’alçada i salt de llargada.
L’any 1931 va ser Campiona de Catalunya de 80 m, de salt d’alçada, de salt de llargada i de relleus 4 x 100. L’any 1932 també va ser Campiona en la cursa de relleus.
Va ser Campiona d’Espanya de 80 m i 150 m els anys 1931 i 1932. L’any 1932 va guanyar els 80 m tanques i el salt de llargada i, en relleus, també va ser Campiona d’Espanya els anys 1931 i 1932.
La fama de corredora ràpida de la Rosa va dur a l’entrenador Lluís Menéndez a preguntar-li al ciclista Marià Cañardo si es veia en cor de fer una cursa de 80 m, ell amb bicicleta, enfront de la Rosa Castelltort. En Cañardo va dir que no que, en tot cas, havia de ser en 200 m perquè en 80 m perdria.
Rosa Castelltort deixa l’atletisme l’any 1932 per una lesió al genoll que coincideix amb un futur matrimoni. Va tenir una vida llarga. Àvia de tres néts jugadors d’hoquei herba, morí el 20 de març de 2009, als 98 anys.