Després d’anys de cerques sobre la matèria, m’he de rendir davant la realitat. L’esport practicat en públic per les dones del Camp és inexistent fins ben entrat el segle XX, i encara. Pinzellades ciclistes ens donen a entendre que alguna cosa es feia, però la classe benestant femenina va ser durant la primera etapa de descobriment i adaptació esportiva local, d’uns 25 anys, només la pollita que adornava els festivals masculins. L’apel·latiu en cursiva és literal, i l’usen sense distinció ideològica tots els diaris de l’època.
Poc a poc van començar a acostar-se a l’estadi o a les proves de carrer per donar suport a germans i família, i qui sap si per fer una picada d’ullet. De res més tenim constància, i hem d’arribar fins l’any 1915 quan l’arribada oficial del Lawn-Tennis al Gimnàstic es converteix en “Ecos de Sociedad”, on no s’hi pot faltar. I moltes s’apunten a la moda.
La primera esportista tarragonina, tennista?
Abans, situem-nos. Diuen que el català Auguri Perera va inventar el tennis. El fill d’un carlí barceloní, que va marxar per cames al Regne Unit per la qüestió política tenia un fill del mateix nom, nascut a Barcelona el 1822, que es va nacionalitzar britànic el 1856 i que tres anys més tard va celebrar al seu jardí el que es considera el primer partit oficial. El problema és que se li va oblidar batejar l’invent, que uns anys més tard se l’atribuí un altre. Al seu poble (anglès) el recorden:
A Espanya va entrar via reial, doncs Alfons XIIè era un home del seu temps, que practicava l’esport i va morir massa jove. Per imitació l’aristocràcia que l’envoltava el va començar a practicar, primer a l’estiueig i després també a Madrid: “El Lawn-Tennis ha hecho las delicias de la Granja este verano; en la Alameda de Osuna, en el Palacio de Liria y en los Campos Elíseos se juega muy á menudo, y no sólo el sexo fuerte toma parte en él, sino que la Duquesa de Huéscar, la Marquesa de Casa-Torres y otras señoras se disputan muchas veces su pretendida superioridad.” (16/11/1879) El Campo, p. 12). Es tractaria de les primeres tenistes conegudes de España.
Del Camp en sabem poc. La primera referència que coneixem és la finca de Josep Tomàs i Salvany a Valls el 1895, on l’ex president del govern espanyol hi estiuejà: “Quinta de Buenavista Propiedad del senador señor Salvany y actual residencia del señor Castelar (…) y en una plazoleta, frente al teatro, está instalado un gimnasio higiénico, con toda clase de aparatos, habiendo también verdes praderas para el cricket y el lawn-tennis.” (26/09/1895 Nuevo mundo, p. 8).
Possiblement a Reus ja s’hi devia jugar en algun dels masos que l’envoltaven. Tot i això, calia fer-ho en públic, i se’ls va donar ocasió a aprofitar que tenien un velòdrom per a organitzar-se: “En el velódromo del Club Velocipedista, la Comisión Deportiva del mismo ha instalado el juego de Lawn-Tennis, el cual ha despertado en nuestra población un vivo interés. La pelouse de dicho velódromo reúne muy buenas condiciones, tanto que podría ser uno de los mejores de España, lo cual creo llegará á conseguirse si los entusiastas iniciadores de este sport continúan como hasta aquí. Practican asiduamente este sport los Sres. Batsale, Quer, Bonet, Fontana, Salvat, Mata, Gilavert, Cubells, Montagut, Ferreté, Fábregas, Miró y Domenech, pudiendo decirse que todos ellos son unos buenos jugadores y que sus matchs son interesantes por lo disputados.” (L’original és d’Arte y Sport, i és citat per 12/03/1904 Diario de Reus, p. 2). No van anar molt més enllà. Van passar anys fins que es materialitzés un Club adient, i aquest sovint jugava al futbol.
Ja en la dècada de 1910s trobem el primer torneig organitzat al Camp: “CAMPEONATO DE ESPLUGA DE FRANCOLI. Copa Villa Engracia“, “que va fer la primera edició el 1912. Era un servei més als estiuejants barcelonins atrets per les aigües locals. No sabem amb claredat com va anar a d’altres poblacions, com Tortosa, on la creació del Tortosa Sport Club el 1914 va estimular la pràctica.
I arribem a Tarragona. Es tanca el cercle i s’obre un nou capítol.
Segueix…