21 de maig 1922. El fatídic número 13. Arriben els francesos, i ocupen tot l’espai, tècnic, de marques i conductors, amb col·laboració local. Tot semblava preparat i en ordre. La gent, col·locada al llarg del recorregut, tranquil·la. Però va passar… Els mitjans expliquen i repliquen una sola versió de l’accident. No esmenten la fatalitat paral·lela, amb més morts (veure la nota del Diario de Tarragona): … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (II) La “foule” provoca la suspensió.

20 d’octubre 1922. Guanya Robert Benoist. Amb unes mesures de seguretat extremes, es celebra el II Gran Premi. És un gran èxit en tots els sentits… “Le Trophée Armangué, cet épreuve motocycliste espagnole qui fut interdite par le gouverneur de Tarragone à la suite d’un accident mortel imputable au manque de service d’ordre, se courra de nouveau, le 20 octobre, à Tarragone. Le roi d’Espagne … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (III). Tercera cursa, segon Premi.

3 de juny 1923. Guanya Desvaux. “com enlloc d’Europa” Són les paraules que el guanyador de la segona edició Benoist va dedicar a la organització d’aquest certamen. S’havia aconseguit un cert nivell de professionalització a tota la cadena de valor de l’especialitat, i Tarragona ho va fer bé. Llàstima que fos l’última…,  “MOTOCYCLISME. Le trophée Armangué. — Ce trophée a été gagné par Desvaux, sur … Continue reading 1921-23. El Trofeu Armangué (IV). Quarta cursa, tercer Premi, i prou.