El nom de Rosa és icònic per a qui escriu. Àvia, mare, germana, novies… no és estrany que m’hagués enamorat d’aquesta Rosa al veure-la en la seva plenitud, quan va ser la dona més ràpida de la Catalunya dels anys 30, amb el permís de la Morros. Saltava tanques a l’estil nòrdic, si aquest existís. Esquiava, nedava, remava, jugava al tennis i al basquetbol… L’esperit competitiu, però li va durar poc més d’un parell d’anys, fins que una lesió, l’amor i les convencions socials apaguessin la seva llum, passant a ser la de la seva família. Maleïda combinació, tan comuna entre les dones fins fa tan poc… Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Rosa Castelltort.