El 30 d’abril de 1868 apareix a la pàgina 6 de El Panorama, de Valencia, l’article “El foot-ball (bola de pie) en Inglaterra.” Aquesta publicació “es considerada como el primer magazín de Las Provincias, el diario que había comenzado a publicarse el 31 de enero de 1866 (BNE).”
Als arxius espanyols no es troben mencions anteriors. Per tant, s’hauria de considerar com la primera vegada que algú escriu sobre el futbol que es coneix a Espanya. Més el text descriu… el Rugby.
Futbol i Rugby van tenir una vida en comú durant la primera mitat del segle XIX a Anglaterra, i unes i altres regles confonien als mateixos practicants com als espectadors que feien de periodistes esportius (quan encara no s’havia inventat la professió). Després d’una pugna universitària de reglaments es consuma l’escissió en el foot-ball rugby (la primera federació de Rugby es funda el 1871), que a Europa amb el temps es quedarà sols en Rugby, mentre que a Amèrica es manté l’apel·latiu foot-ball al Rugby original que es converteix en el futbol americà que coneixem avui. Al mateix temps, el futbol s’anava coneixent com a Foot-ball Association; amb els anys desapareix l’associació i es queda en foot-ball, que a Espanya va durar fins la primera dècada del segle XX, quan la veu popular ja s’havia universalitzat.
Dons vet aquí que a València trobem un article sobre Foot ball Rugby, que ens serveix igual pel futbol com pel rugbi, donat que l’any 1868 eren el mateix joc, reglaments en mà.
La confusió va durar molts anys, i les mencions a un i altre joc són escassíssimes en aquell període. A València, el 1868, no hi havia ningú ni que li sonés remotament la paraula foot-ball, que hem d’esperar onze anys! per tornar-la a llegir en un mitjà escrit. Això sí, mal escrit:
L’autor era el Conde de las Cinco Torres, el director andalús de la publicació, el primer referent del que anomenaríem sport a Espanya, i continua descrivint minuciosament l’activitat esportiva de Madrid aquell any, i algunes iniciatives andaluses. Semblava que hi havia voluntat reial d’impulsar la pràctica (Alfons XII era jove, havia crescut a l’exterior i n’era ell practicant), almenys, entre la joventut ociosa de les classes passives. Però, malgrat el pompós nom, només van jugar al cricket… Després d’aquest dia, res fins a finals de la dècada, quan va arribar per quedar-se la “febre del futbol”.
I la confusió va continuar. L’any 1895 la revista El Pelotari, que s’editava a Madrid, escrivia: “debemos dar a conocer algunas de las principales diferencias que separan el juego que la Sociedad de Barcelona practica, llamada “foot-ball assotiation” y el que se confunde con él alguna vez, llamado “foot-ball rugby”. (Pelotarismo extranjero 14/02/1895, p. 3). L’article versa sobre el Rugby.
L’any 1906 el setmanari barceloní La Actualidad fa el primer reportatge amb fotografies i vinyetes explicatives de moments del joc. Molt ben fet, per a l’època, però no se n’està de titular així la fotografia:
Havien passat 38 anys des de la menció valenciana i, mentre no se’n trobin d’altres s’anticipa enormement a qualsevol pràctica activa del Rugby a l’Estat (Comencen les provatures a Barcelona el 1901! i a Valencia no arriba fins a principis dels anys trenta del segle XX, en una exhibició catalana).
“El foot-ball (bola de pie) en Inglaterra
Este juego es uno de los mas populares en la Gran Bretaña y en él forman parte gentes de todas clases y de todas edades, en la estación de invierno, que es la propia para este ejercicio.
Hé aquí cómo se procede de ordinario en una partida de foot-ball. Los discípulos de un colegio á los miembros de un club envian un cartel de desafio á otro colegio ú otro club: aceptada la lucha, se designan hora y sitio, y los jugadores se reúnen en una llanura, formando dos grupos de quince á veinte personas cada uno de ellos. Llevan un traje ligero y particular, y van decorados con los colores del club, para distinguirse unos de otros. Sobre dos postes hay colocada horizontalmente una larga percha, á bastante altura del suelo, y á cada lado se coloca un grupo de jugadores.
El foot-hall es un fuerte globo de cautchuc, cubierto con una envoltura de cuero, y el juego consiste por una parte en tirar á golpes de pié la bola mas allá del límite señalado por la percha, y por la otra en rechazarlo, y en volverlo á tirar á la otra parte. Una vez lanzada la bola, los dos campos se precipitan á la vez; el uno para empujarla hacia delante, el otro para hacerla retroceder.
Los jugadores se juntan, se amontonan, se pisan y atropellan. Los codos, los puños, los pies, la cabeza todo está en continuo movimiento para hacer soltar la presa al que se ha apoderado del globo, ó para apartar á los que tratan de asirlo. (és la descripció de la clàssica mélèe).
Si la bola salta sobre las cabezas del agrupado haz de luchadores, y vuela lejos, todos se precipitan á cojerlo de nuevo, dando gritos, y entablando una nueva lucha de gimnastas. Cada vez que la bola pasa del límite señalado, se cuenta un punto en la partida, que no suele concluir sin quedar jadeantes, rendidos y á veces perniquebrados los combatientes.
Aunque el foot-ball es un ejercicio violento, que puede llegar á ser peligroso, tiene la ventaja de desarrollar las fuerzas musculares, dando al mismo tiempo al carácter la fuerza de voluntad necesaria para conseguir el objeto que nos proponemos. Acostumbra á la fatiga y al dolor físico, y contribuye á la salud facilitando la circulación de la sangre.”
L’article no està signat. És l’única menció com a “bola de pié” trobada en tots els arxius consultats. El Panorama no va a tornar a mencionar l’esport.
Fonts: ARCA-BNC, BNE, Prensah i alguna altre.
JMP