Un cas únic al panorama espanyol, aquesta professora d’esgrima i impulsora dels exercicis cal·listènics per a les nenes, va intentar obrir un camí a l’educació física femenina en una Espanya que la va ignorar. Continue reading Teresa Castellanos, el floret que Barcelona no va encertar
Abans que la gimnàstica fos educació física, salut pública o disciplina escolar, els que l’exercitaven ho feien al circ, i al carrer. Nicolás Camús va recórrer el camí sencer. La seva història és la d’un pioner del cos i del risc, quan desafiar l’abisme era una manera seriosa de guanyar-se la vida. Continue reading 1866. Nicolás Camús, l’home que va caminar pel damunt de l’Ebre
Anunciada com a “reina de les aigües” i convertida en una de les grans atraccions del moment, la misteriosa Miss Loreley va convertir una exhibició aquàtica en un espectacle de desafiament públic, culminant la seva estada a Tarragona amb una aposta sota l’aigua contra un mariner de la terra. Continue reading La “dona peix” i el mariner: un desafiament insòlit a la Tarragona de 1892
La història del basquetbol al Camp de Tarragona no neix, pròpiament, en una pista. Ni tan sols neix aquí. Com tantes històries modernes del país, comença lluny, en un indret on ningú no hauria anat a buscar l’origen d’una futura tradició tarragonina: Urbana, Illinois. Continue reading Història breu dels inicis del basquetbol al Camp de Tarragona. Els pioners (I)
Sticky post
Transcrivim aquest breu pàrraf de La Publicidad del 14 de febrer de 1911, parlant de l’intent de córrer una Marató: “siempre atendiendo a los principios que tenemos en Cultura Física, aunque admiramos el esfuerzo que representa recorrer a pié una distancia de 42 kilómetros, no somos partidarios de estas grandes pruebas por lo poco higiénicas que resultan para los que las efectúan.” Continue reading 1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.
Sticky post
Finals d’estiu. Es preparen unes grans festes laiques, on es vol que hi hagi de tot. Després de l’assassinat del general Prim, el rei electe Amadeu sent la necessitat de moure’s sovint de Madrid, no sigui que… i es presenta de nou a una ciutat que comença a donar al món mostres d’indústria, comerç, turisme i activitat física. Continue reading 1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.
Sticky post
El Club Velocipedista, com a tal, manté poca activitat aquest any. En canvi els seus membres es mouen, amb Barcelona com a epicentre. A Reus el club canvia de seu, i és l’extrem del circuit escollit per fer una de les primeres curses de fons en carretera d’Espanya: Barcelona – Reus – Barcelona. Tarin i Landengren hi participen. Un es queda a mig camí, perquè l’endemà ha de treballar. Landengren ja viu a Barcelona. Continue reading 1892. Curses en velòdrom i fons en carretera. Tarin hi participa.
Sticky post
Foto de l’equip de Castella que havia de participar al 1r campionat d’Espanya d’atletisme femení. Finalment es van quedar quatre, confiant en l’actuació de les dos sportwomen més importants de Madrid de l’època: Margot Moles i Aurora Villa. Aquí, envoltant l’entrenador Robles. Continue reading 1931. Primers campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Madrid (I).
Sticky post
Una de les confusions més habituals en relació a la nissaga Castelltort és confondre els llaços familiars entre elles i ell, doncs totes (i Romà), duen els mateixos cognoms: Castelltort i Vila. Se suposa que és més fàcil reproduir el que està mal datat que cercar o fixar-se en un detall, a tenir en compte: els pares de la Rosa i de la Dolors eren en Ramon i la Dorotea (a més d’una Mercè també atleta i d’una Carme nedadora); mentre que la Mercè excursionista, fondista, basquetbolista i més, era germana del Romà i filla de Romà i Mercè. Ambdós parelles eren dos germans i germanes. Ells, els Castelltort Ferrés, de Valls. Elles, les Vila Domus, de Barcelona. Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Les cosines Castelltort Vila.
Sticky post
Al cap i casal també van arribar-hi les dones amb els càntirs plens (o buits, segons com). A més de les curses de tot tipus (bicicletes, natació, curses a peu, eqüestres… a les nostrades festes de la Mercè d’aquest any es devia veure el “no en poden portar més”: fins a cinc càntirs feien dur a les voluntàries de la xerinola popular. Continue reading Curses femenines (VII). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.
