Espanya és actualment una de les potències més importants en waterpolo. És la vigent campiona mundial (2022), i subcampiona europea (2020); ha estat campiona olímpica (1996) i té el millor palmarès internacional de l’esport espanyol. I la influència catalana ha estat i és fonamental, de fonaments. A Barcelona va començar a practicar-se, on es van crear les primeres piscines, a organitzar les primeres competicions. Avui, 121 anys després d’aparèixer el waterpolo a la costa catalana els clubs marítims de la ciutat, amb el concurs de Sabadell i Mataró pugnen per la capitalitat.
I com va començar tot? La primera informació sobre el què era en origen, il·lustrada, la trobem el 1880. És una baralla bufa sobre un riu anglès. El 1886, l’Associació Escocesa de Natació Amateur va celebrar el seu primer campionat, la Copa de l’Oest. Aquest és probablement el primer torneig de clubs del món, i encara es juga avui dia. Aquí, fins a la construcció de piscines, es jugava als estius al mar barceloní, al tombar del segle. La Publicidad ja en parla l’estiu del 1900. Els primers partits al Club de Regates es ressenyen el 1902. No és fins el 1908, ja com a Club Natació Barcelona, que pren embranzida. Pel mig, un partit a Portopí.
El waterpolo apareix com a especialitat olímpica en el menú de les primeres olimpíades d’Atenes celebrades l’abril de 1896. Però finalment no va debutar, perquè els grecs es van negar a construir una piscina pel seu cost, i s’havia d’anar mar endins, com van fer amb els nedadors, i era inviable. A les següents de Paris de 1900, els Jocs de l’Exposició, els dies 11 i 12 d’agost quatre equips van disputar-se el primer or olímpic, sent el Regne Unit l’agraciat, guanyant els belgues per 7 a 2.
Les traduccions oblidades: “polo a nado“, “polo en el agua”, “polo acuático”, “futbol al aigua”…
Curiosament aquell mes d’agost apareixen a la premsa barcelonina dos articles consecutius, amb un mateix missatge d’explicació breu de la mecànica del joc, que són la primera menció a la premsa de l’Estat:
“Water-Polo. El polo es quizás el deporte que ha tenido más aplicaciones; los Judíos, sus creadores, lo juegan montados sobre veloces poneys. Cuando empezó la afición el ciclismo se procuro adaptarlo al caballo de acero y le tenemos hoy formado uno de los alicientes del ciclismo. Los entusiastas del patín lo han aplicado a sus aficiones, ensayandolo sobre el hielo, y en fin, los nadadores creyéndose huérfanos de otro deporte han hermanado este del polo, para solaz y diversión de sus baños verificando «machts» de «polo á nado.»
“El juego de «polo á nado» viene á ser una variación del originario «foot-ball», con ia diferencia esencial de que en vez de jugarse con los pies, atendiendo al elemento en que se verifica el partido, se juega con los puños, empujando con ellos á la pelota hacia la puerta contraria.
Los «goals» tienen un largo de 10 pies ingleses y el travesaño se halla situado á unos 3 pies del agua. No se han llevado las cosas al extremo de obligará los jueces á tomar también su baño, la tuerza de color local no ha llegado á tanto; éstos se colocan en la orilla, desde la cual dominan perfectamente los incidentes del juego.
Desde el instante en que el juez grita ¡go! (adelante), los «disteams” se lanzan con empeño á la pelota, teniendo el que logra atraparla gran ventaja; casos se han dado— aunque pocos — en que un delantero con la pelota asida contra su pecho ha llegado buceando hasta muy cerca del «gual» burlándo las defensas del partido contrario.
Per su semejanza con el «foot-ball» ya se comprenderá los lances curiosos de este juego, en el cual, luchando con un poco de entusiasmo, no se puede evitar la absorción de algunos litros de agua.” (09/08 i 19/08/1900 La Publicidad, p. 3 ambdòs).
Durant l’any següent no trobem més referència que aquesta de Los Deportes: “En Inglaterra se practicó durante el verano último el water-polo, ó sea partido de polo en el agua, por nadadores.” (16/06/1901, p. 4).
No en sabem res més fins l’agost de 1902, quan Josep Elíes i Juncosa, en un breu sobre l’acivitat del Club de Regates a La Veu de Catalunya, descriu clarament la pràctica, i la realització de partits: “Water polo. L’esport conegut a Inglaterra ab aquet nom, o sigui’l futbol al aigua, té bastants partidaris entre’ls socis del Real Club.
El diumenge es feu un interessant partit en el que prengueren part una quinzena de socis, resultant molt interessant y agradant bastant, per lo que es probable que continuarà practicantse’ls dies festius. Corredissas”
Aquest document posa en entredit l’afirmació que va ser Picornell l’introductor de l’esport a l’Estat. I la fotografia següent creiem confirma que el waterpolo a Barcelona es jugava anys enrere de la data oficial.
Segueix a waterpolo (II)