L’origen de l’hoquei, l’essència de la mecànica del joc, és tan antiga com córrer, saltar o nedar. Qui no ha donat bastonades a les pedres, posant en risc l’integritat física de qui es troba en la seva trajectòria… Aquest esport, amb tantes variants i denominacions, totes tenen una arrel comuna. Després posarem una porteria damunt del gel, de l’herba o en una pista encimentada, que el resultat ha de ser el mateix: fer goals.
La història de l’hoquei a Espanya no és gens lineal, però podriem considerar que, fora d’unes primeres experiències aristocràtiques a Madrid en el cas de l’herba, de patinar sobre el gel al Parque del Buen Retiro els mesos de gener i febrer, el seu esdevenir comença al tombant del segle XX a Barcelona.
El 1902 Antonio Viada va ser l’autor de la primera adaptació del seu nom, i ho argumentà així: “Hockey.—Hay que repetir lo dicho al tratar del foot-ball. La traducción literal de hockey es “cayada”, con la cual se juega dicho deporte. Pero el hockey ha adquirido un honroso puesto entre los deportes y no sería tal vez bien acogido el cambiarle el nombre tan radicalmente.
El caso no es el mismo que el de la “raqueta” y el tennis, porque la raqueta no sirve para nada más que para jugar, y la cayada sólo sirve, en lengua española, para apoyarse. Por lo tanto, tal vez sería preferible españolizar el nombre de dicho juego escribiéndolo en castellano: Hoquey. (30/03/1902 Los Deportes, p. 4).

El 1903 es crea a Barcelona una societat “espumosa”: l’Sportmen’s Club. La califiquem així perquè en els menys de tres anys que va romandre activa va brillar en l’aspecte esportiu com cap d’altre abans, però no va durar. Durant el seu regnat es van realitzar moltes exhibicions, i una d’elles va ser d’hoquei patins.

Diumenge, 26 de febrer 1905. Sportmen’s Club. En general, quan s’estrenava un nou esport a Barcelona els diaris publicaven notes de premsa anunciant l’avinentesa. L’hoquei va aparéixer de cop, sense anuncis previs, enmig d’una festa esportiva on, a més de fer curses a peu de velocitat, combats d’esgrima, de lluita greco-romana, volada de coloms, també van organitzar una baralla de galls (sí, literal). Tres dels diaris locals del moment van publicar els dies successius més o menys la mateixa nota de premsa, suposadament emesa pel propi Club. “Seguidamente se dió comienzo al partido de Hockey con patines, primero que se ha jugado en España, En la primera mitad no consiguieron hacer ningún good; hecho el cambio de terreno y reanudada la lucha, los rojos consiguieron apuntarse dos good, por cero los azules.” (01/03/1905 Diario de Barcelona, p. 8). Si fos un sol good seria un eror d’impremta. Sent-ne dos és desconeixement del redactor. La Publicidad publicava l’alineació: “Componían el banzo azul los Sres. Trujillo (M.) capitán, Puig y Canal (ataque), Bassas (R.) (Defensa) y Esteve (Puerta); y el bando rojo los Sres. Casajuana (capitán), Bracons (L.) y Miró (ataque), Bassas (J.) (defensa) y Ortell (P.) (Puerta).” Aquest escriu goal. (02/03/1905, p. 3).
La Veu d’Elies i Juncosa escriu: “A seguit se’ns oferí la novetat d’un partit de Hockey, el joch inglés que desenrotllaren joves patinadors a la pista d’aquest sport, essent el primer cop que’s juga en publich al nostre país. Aquet joch, molt semblant al Polo-bicicleta fet temps enrere a un saló de Novetats, però servintse de patins y una mena de palas pera córrer la pilota, agradà forsa a la concurrència. Jugaren els joves senyors… M. Trujillo, A. Puig, M. Canal, R. Bassas y B. Esteve, blaus; y A. Casajuana, L. Bracons, J. Miró, J. Bassas y P. Ortoll, rojos, actuant de jutge de camp don Pere Rouen. Resultá guanyador el bando roig per dos tantos.” (02/03/1905, p. 4).

El dissabte següent Los Deportes se’n fa ressò, amb foto de portada, i afegeix: “Los jugadores de ambos bandos demostraron haber hecho un perfecto estudio del juego, y tener gran dominio de los patines, sin el cual resultaría difícil y hasta expuesto el practicarlo.” A Madrid també va arribar l’eco. Arte y Sport li va dedicar una pàgina, amb dos fotografies a la festa del l’Sportmen’s.

Durant aquell any va haver-hi una certa continuïtat en la pràctica, com s’expressa en la fotografia de La Ilustració. La desaparició del Club el 1906 va minvar l’interès, que anava aparellat amb l’exercici del patinatge, que era compartida de manera creixent amb la dona. Aquesta, però va trigar encara 25 anys en organitzar-se per equips i jugar. Però aquesta és la següent història… (veure hoquei femení).
JMP
