1915. El Lawn-Tennis a Tarragona. Cóm comença oficialment (II)

A finals de febrer s’escriu que uns socis del Gimnàstic uneixen voluntats en una empresa per fer un camp de tennis, inaugurant-lo pels volts de Pasqua amb un partit femení. A finals de març el Club crea oficialment la Secció, tot dient que ja compta amb terreny propi. Mentre el dia arriba, els futurs tennismen locals s’havien d’abillar com cal, i a primers d’abril la ferreteria de Tomàs Mallol, aleshores president de l’entitat, posa a la venda “Raquetas, pelotas y accesorios Slanzegers de Londres” entre d’altres articles esportius. A mitjans d’abril l’Ajuntament atorga un premi per la inauguració del camp el dia 2 de maig.

A banda del Tennis, aquell any el Gimnàstic assumia la gestió del Nàutic i també creava la secció de futbol. Això va ser motiu de tensions internes al Club que la premsa recollia, posant el dit a la nafra als suposats esportistes de classe de Tarragona: “Las mil y una tentativas llevadas a cabo para que tan aristocrático deporte adquiriese carta de naturalidad en nuestra ciudad, hanse visto, hasta la fecha, convertidas en un verdadero fiasco para sus organizadores. Pero, por fortuna, existe en nuestra capital el benemérito «Club Gimnástico» y en su seno elementos tan entusiastas, que tan pronto fué lanzada la idea de crear en definitiva el Tennis, germinó aquella de tan portentoso modo, que hoy es ya un hecho la existencia de la «Sección de Lawn-Tennis del Club Gimnástico», integrada por más de 40 aficionados.

Los que verdaderamente no sienten afición por tal deporte, no se han inscrito. Han hecho bien. Practicarlo a disgusto, equivale a estropear la obra de los demás. Otros, los distinguidos sportsmen bon marché, también se han abstenido. Unos dicen que porque encuentran el Tennis poco varonil, pequeño para sus grandes energías… pero yo que conozco a fondo las cosas deportivas de Tarragona; yo que sé que para algunos (a los que todos conocemos) la palabra sport significa gratis, he de hacer una aclaración que traigo embotellada desde hace ya muchísimo tiempo… esos distinguidos sportsmen que saboreando una taza de café recorren kilómetros con suma voracidad, practican toda clase de deportes incluso la aviación (aunque casi siempre los que vuelan son los que escuchan sus embustes), estos señores quisieran lo siguiente: Que siendo socios del «Club Gimnástico» y pagando la reducida mensualidad de una peseta (cuota que se satisface en dicho Club), tuviesen derecho, además de beneficiarse de las clases de gimnasia, de su biblioteca, de las duchas, etc., a poder jugar al tennis, al foot-ball, practicar la náutica, romper hojas de sables y floretes, en fin, hasta tomar un cotidiano chocolate con bizcochos, a cargo de la Sociedad. Este es un error crasísimo que muchos padecen y así resulta que es tanto su espíritu de oposición en todo lo que tiende a poner más alto el nombre deportivo de Tarragona, es tanto su egoísmo en ahorrar unas pesetillas que importa el derecho de entrada a las secciones de Náutica y Lawn-tennis (pesetas que sin duda distraerán más malamente), que ya tratan de formar un Tennis y de crear un club de regatas, llegando su osadía al extremo de querer titularlos populares (?)”.24/04/1915 Diario de Tarragona, p. 2).

19/06/1915 Stadium

Poc més es pot afegir. Davant d’aquest panorama arriba el dia 2. “A l’hora senyalada, la espaiosa tribuna presidencial, a igual que la esplanada de son frontis, envoltada per bonics parterres i amb abundancia de plantes, que, com tot just acabades de plantar, no havien florit encar, i és per ço que nostres mes belles damiseles, nostres encantadores dones, hi acudiren totes, emplenant de vida, animació i color amb les notes de sos trajos i l’alegria de sa joventut, essent elles les flors que encar no havien brostat. Be poden restar-ne agraits els organitzadors, a son cap l’infatigable Lluis Bonet, ja que aixís veuen correspostos sos desvetllaments per a fomentar aquesta nova manifestació sportiva. El resultat dels partits jugats fou el següent:

Els senyors Gramunt i Macaya guanyen als senyors Guasch i Dr. Torrents, per 6 jocs a 4, un partit, i 6/2 l’altre.  Senyora Noble i Mr. Witty guanyen a Miss Witty i senyor Bonet, per 7/5 i 6/2. Miss Witty guanya a la senyora de Noble, per 6/4. Mr. Witty guanya a en Bonet en un match single molt discutit, fent-se aplaudir en varies jugades. Mr. Witty i Dr. Torrents; guanya el primer, empro donant lloc a que’l Dr. Torrents demostri lo molt que sab jugar i entén en el maneig de la raqueta. En tots els partits se vegeren jugades boniques, sobresortint el match entre la senyora de Noble i la simpàtica Miss Witty, qui despertà moltíssim interés.” (09/05/1915 Renovacio, p. 3).

Lluís Bonet ha obtingut un gran èxit. La premsa afirma que “entrem de ple en la vida dels sports al aire lliure.” Quinze dies després el Gimnàstic torna a organitzar un festival, amb copa inclosa i Food Trucks de l’època per a donar servei a socis i famílies. És quan apareix per primer cop el nom d’una dona com a practicant d’esport a la premsa local: “Distinguidas familias de la buena sociedad tarraconense se han congregado en el campo de Sports durante las tardes del domingo y lunes, con motivo de disputarse el artístico y valioso premio objeto de arte donado por D. Leandro Ripoll entre jugadores de lawn-tennis. Se formaron nueve parejas mixtas de bellas señoritas y jóvenes, ganando el premio Josefina Sanromá y Ricardo Nogués Virgili. Quedó en segundo lugar Santiago Gramunt y la distinguida institutriz inglesa de los Sres. de Ripoll.” (25/05/1915 Diario de Tarragona, p. 1).

Anys 20. Grup de tennistes. Foto fons Guillermo Boxó-Tarragona Antiga.

Aquell any fou ple d’activitat tennística, i finalitzà amb un campionat local en el que Carme Nogués apareix per mèrits propis als anals de les pioneres de l’esport femení del Camp: “Notas de Sociedad. Los partidos se jugaron entre Carmen Nogués y Palmira Sanromá; Pepita Amat y María Amat; María Luisa Sanromá, contra su hermana Josefa; Pepita Amat y Carmen Guasch; Pepita Amat y María Antonia López; Carmen Nogués y María Luisa Sanromá, ganando las primeramente nombradas en cada partido, quedando el definitivo, que se jugó ayer tarde entre Carmen Nogués y Pepita Amat, resultando victoriosa la primera. El elemento joven obsequió a los concurrentes con marrón glacé, panecillos y champagne.” (02/11/1915 Diario de Tarragona p. 1).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *