Cronologia de la Tarraco Imperial
A finals de 1922 trobem petges disperses: notes breus als diaris, noms que van i venen, festivals atlètics, equips de futbol, entitats de joves, actes literaris, cròniques que no saben encara que estan enregistrant un origen. I estirant el fil n’hi ha un que destaca sobre tots els altres: Antoni Brunet Magrané. Continue reading El Pomell de Joventut i la forja d’Antoni Brunet Magrané (II)
Generalment, les primeres vegades no solen entrar en escena amb trompetes. Abans s’ha hagut d’aplegar voluntats, donar forma a una estructura, preparar un entorn que pugui rebre un joc nou sense rebutjar-lo. El basquetbol, a Tarragona, no esclata del no-res. S’hi filtra. I molt més tard hi arrela. Continue reading 1924, l’any de l’estrena (III)
La història del basquetbol al Camp de Tarragona no neix, pròpiament, en una pista. Ni tan sols neix aquí. Com tantes històries modernes del país, comença lluny, en un indret on ningú no hauria anat a buscar l’origen d’una futura tradició tarragonina: Urbana, Illinois. Continue reading Història breu dels inicis del basquetbol al Camp de Tarragona. Els pioners (I)
Sticky post
Una de les moltes històries que sobre la primera Gran Guerra desconeixem és la participació d’un intrèpid tarragoní, un dels primers capitans de la secció de futbol que va tenir el Club Gimnàstic l’any de la seva creació, a les files de l’exèrcit francès, del qual ja no va tornar. Continue reading Guido Agostini, el jugador del Nàstic caigut per la causa aliada el 1917.
Sticky post
Transcrivim aquest breu pàrraf de La Publicidad del 14 de febrer de 1911, parlant de l’intent de córrer una Marató: “siempre atendiendo a los principios que tenemos en Cultura Física, aunque admiramos el esfuerzo que representa recorrer a pié una distancia de 42 kilómetros, no somos partidarios de estas grandes pruebas por lo poco higiénicas que resultan para los que las efectúan.” Continue reading 1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.
Sticky post
“Andarín” és un terme que s’utilitza per descriure una persona que camina molt o que té el costum de fer-ho, ja sigui per afició, necessitat, com a part de la seva identitat o personatge literari que destaca per la seva habilitat per caminar llargues distàncies. Continue reading 1887. Joan Mateu, “Masana”, el primer maratonià del Camp.
Sticky post
A la ciutat i entorn s’hi devia jugar a l’estiu des de feia temps, però la documentació és més recent. Consta que a primers de setembre de 1912 l’Emili Sabater va hostatjar al seu mas Pau Casals, la seva dona i amics, havent assistit a un assaig de l’Orfeó Tarragoní, i per obrir gana feien partidets de Lawn-Tennis. La fotografia ho testimonia. És el de la creueta. Continue reading 1915. El Lawn-Tennis a Tarragona. Cóm comença oficialment (II)
Sticky post
Amb ell es fan les primeres travessies de natació, provocant desafiaments i afició. Amb ell comença la bicicletització de la ciutat, les curses atlètiques de mig fons, les excursions multitudinàries, el periodisme poliesportiu als diaris locals. Amb ell, el mes d’octubre de 1900 arriba el futbol. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (I). 1900. El primer partit.
Sticky post
Dos suïssos, en l’origen de la primera competició futbolística d’Espanya, doncs el F. C. Barcelona era dirigit per Hans Gamper, i a Tarragona, Tarin. Però la Copa Macaya no va acabar bé per ells. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (II). 1901. Es participa a la primera competició espanyola.
Sticky post
La joventut benestant de Tarragona, els primers equipiers de la ciutat se’n va cansar aviat de xutar. La majoria va deixar de fer esport, menys alguns ciclistes, que van mantenir la flama en la intimitat durant uns anys, fins que Tarin va demanar tornar-hi. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (III). 1904. Tornen a jugar a Vilafranca.
