1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.

I què es troba? Segons La Campana de Gràcia una Barcelona més lluent que la visitada mesos enrere, per la seva Coronació. Venia de Cambrils, passant per Tarragona i no s’hi va estar més que per saludar. Després, amunt. A Mataró, on l’esperaven, ja no s’hi va aturar.

Bé. Tampoc era ell el rei de la festa. Va ser la ciutadania en ple qui va protagonitzar els actes, la bullanga i les diferents curses que avui en diem esportives, que per primera vegada es feien simultànies, dins d’un programa i amb finançament municipal.

La Campana de Gràcia

Velocípedes

Les curses de velocípedes (el terme bicicleta estava per inventar) van ser la veritable novetat. N’hi va haver diverses, com una a la “bajada de la Condesa de Sobradiel” (carrer del barri gòtic d’avui, entre Avinyó i Ataülf), d’anada i tornada, on s’animava a prendre part “á cuactos aficionados lo soliciten anticipadamente en la peluquería de la «Blanca azucena» que hay en la misma calle.” Va ser tot u èxit, doncs “Con este motivo se reunió no poca concurrencia, viéndose todos los balcones llenos de gente que contemplaba el espectaculo.

Els veïns de la plaça de Junqueras (sic), “ahont s’ havia format un circo, se verificaren varias corridas de velocípedos y cavalls, en totas las quals concurriren molts aficionats, adjudicantse tots los premis del modo següent: — Primer velocípedes Anton Olivé.—Segon, Joseph Rius.— Tercer, lo mateix Joseph Rius.” Es veu que eren dos els participants, per a tres premis…

El dia 26 a l’Hipòdrom “También se verificó la carrera de velocípedos que estaba anunciada.” I va repetir el dia 29:A las cuatre de la matexa tarda hi hagué en l’ Hipódromo corrida de velocípedos y sortija de cavalls. —En la primera guanyá lo primer premi Joseph Rius, qui habia ja guanyat lo segon y tercer en las celebradas lo dia anterior en la Plassa de Junqueras, y lo segon s’ adjudica al Sr. Zulueta.”

La Campana de Gràcia

Curses de cavalls

La festa gran va ser la inauguració de l’hipòdrom: “EI espectaculo que ayer mas Ilamó la atenclon de cuantos se ofrecieron al público con motivo de las fiestas de la Merced, fue sin duda alguna la corrida de caballos, función completamente nueva en nuestra capital. La función dejó muy satisfecho al inmenso número de personas que la presenciaron.” Barcelona es va obrir a les demandes eqüestres de les grans capitals amb nota, on per cert va guanyar una cursa un de Reus: “L’aspecte del ben construit Hipódromo, qual valla rodejava un mar de personas, y qual estensa graderia y elegant tribuna estaban completament plenas d’ una lluhida concurrencia, era encisador. A dos quarts de cinch en punt se dona la senyal de la 1ª carrera, en la qu’ obtingué ‘l premi de 2500 pessatas lo cavall nomenat Niño, montat per son propietari Felip Gimenez, de Reus. Lo segon lo guanyá lo Navarro d’en Leandro Canals, de Manresa y ‘l tercer premi obtingué ‘l cavall Muley d’ en Joan Martin, de Barcelona.”

La Campana de Gràcia

Curses de dones amb càntirs

Desconeixem si abans d’aquesta funció n’hi hagués hagut altres. En tot cas, aquesta va merèixer l’atenció de la Campana com una de les destacables:

A las cuatro de la tarde empezara la 1ª regata de mujeres con tres cantaras: una a la cabeza y una en cada mano, y el premio sera de 60 reales; la segunda de una sola cantara a la cabeza, y el premio de 40 reales; y la 3 corrida serà tambien de una sola cantara a la cabeza, y el premio de 20 rs.
Además se ha acercado al presidente de estas fiestas un caballero y le ha manifestado que dará una prenda de vestuario á las tres que hayan ganado el premio, pudiendo optar á él todas las mujeres que se presenten de cualquier calle que sean. El punto de partida sera al pié del arco que existe en la entrada de la calle por la Rambla, y el final en la estrella que hay en su estremo opuesto.
Se suplica al publico la indulgencia de tener el arroyo de la calle espedito para la mayor facilidad de la carrera, pudiendo ocupar las aceras que son bastante anchas. La comision lo pide con bastante insistència para evitar las dudas que pudieren presentarse, mayormente cuando su deseo es la diversion de sus convecinos
.”

La Campana de Gràcia

Curses marítimes i natació

El dia 1 d’octubre el mar capta l’interès de locals i forasters, ja com a cloenda de les festes “Desde las primeras horas de la tarde ha ocupat atenció de la numerosa concurrencia qu’ omplia tota la estensió de la Muralla del Mar, Plassa de la Junta Revolucionaria y ‘ls molls que rodejan lo port, la festa marítima que ha comensat per las regates de bots, llanxas y gusis y ha seguit per la de patinadors, nova en Barcelona, la cucanya marítima, los exercicis de natació en los quals han pres part molts contendents y han durat hasta entrada de fosch.”

El Excmo. Ayuntamiento y la Junta directiva se situaron frente á Atarazanas y allí tambien estaba la banda municipal que tocó varias piezas durante el acto de las regatas. Cuatro o cinco lanchas, otros tantos botes é igual número de «gusis» se disputaron los premios que para cada clase de estas embarcaciones se habian fijado.

La cucaña marítima divirtió grandemente a los espectadores, pues hubo muchas zambullidas, durando cerca de una hora, por haber muchos aficionados a ella, sin embargo del baño que tomaban al caer desde la verga en cuyo estremo se habia colocado la bandera. Uno, no obstante, hubo que si bien no llegó al estremo, consiguió coger la bandera, que arrancó consigo al caer en el mar. Este fué el premiado.

La regata de patinadores fué lo que Ilamó mas !a atencion del público, presentandose cinco a disputarse el premio ofrecido: el que lo alcanzó llevaba una gran ventaja á sus competidores cuando el jurado le entregó la bandera. Cerca de las seis de la tarde serian cuando termino el espectaculo.”

Un cop viscuts, van rebre una aprovació general, inclús amb sornegueres recomanacions de la Campana per futures edicions, que dubtem les tinguessin en compte. Així també li va sembla a la Renaixensa, a l’hra de baixar el teló: “Si per finalisar deguéssem fer lo judici de ‘ls espectacles ab que ha volgut inaugurar Barcelona la que desde avuy podem anomenar sa Festa major,…


La informació s’ha obtingut del buidat de la premsa d’aquells dies, disponible a ARCA, BNE i altres arxius locals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *