Sticky post

Curses femenines (II). Arles i les “Courses de femmes nues”.

A les curses de l’antigüitat, les dones anaven vestides o nues, com els homes? Hem vist (I) com s’habillaven. Les petites escultures en són testimoni. Però el cas és que a França va persistir, probablement fins ben entrat el Renaixement, una representació femenina que dóna idea del grau de penetració de la cultura grega i romana a la Provença, tan aprop, amb la que compartim … Continue reading Curses femenines (II). Arles i les “Courses de femmes nues”.

Sticky post

Curses femenines (III) Les curses de pastoretes a Marketgroëningen.

Arreu d’Europa, abans o fins mtjans del segle XIX la presència documental sobre curses femenines és pràcticament inexistent. La dona no corria davant dels homes. Era una exposició visual intolerable veure-les amb poca roba guanyant autoestima i donant problemes a les esglésies, fossin del color que fos. Continue reading Curses femenines (III) Les curses de pastoretes a Marketgroëningen.

Sticky post

Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

No busqueu, que no trobareu res més. Les dones no corrien al segle XIX. Ni saltaven, ni feien acrobàcies… fora dels circs. Fins a finals dels anys 20 del segle XX, i amb dificultats per la pressió social que no es va començar a “normalitzar” la pràctica esportiva femenina, i molt lentament. En temps de la II República es va voler donar un salt qualitatiu, però va durar poc temps. Continue reading Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

Sticky post

Curses femenines (V). Curses de dones amb càntirs al cap (II). 1846 a Lleida.

A la Terra Ferma es feien des de molt antic les curses de Cós masculines, encara avui anomenades de la cordera als pocs pobles que les programen per les festes majors respectives. Que les dones reclamèssin el seu paper, posant en joc la seva habilitat de portadores d’aigua, ni l’església s’hi podia negar. Continue reading Curses femenines (V). Curses de dones amb càntirs al cap (II). 1846 a Lleida.

Sticky post

Curses femenines (VI). Curses de dones amb càntirs al cap (III). 1865 a Falset.

La capital del Priorat ho va ser també de les curses de càntirs al cap del Camp. Allí apareixen per primer cop a la premsa, sorprenent a l’autor de la cròniqueta, i és d’on més referències documentals hem trobat. Avui són completament oblidades fins i tot de la historiografia local. Continue reading Curses femenines (VI). Curses de dones amb càntirs al cap (III). 1865 a Falset.

Sticky post

Curses femenines (VII). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.

Al cap i casal també van arribar-hi les dones amb els càntirs plens (o buits, segons com). A més de les curses de tot tipus (bicicletes, natació, curses a peu, eqüestres… a les nostrades festes de la Mercè d’aquest any es devia veure el “no en poden portar més”: fins a cinc càntirs feien dur a les voluntàries de la xerinola popular. Continue reading Curses femenines (VII). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.

Sticky post

Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.

No sabem del cert l’origen d’aquestes curses, però podem precisar la seva expansió geogràfica. Hem pogut traçar una mena de cronologia territorial. És a dir, les zones on s’han detectat la seva organització i els anys. I sembla que totes són posteriors a la seva aparició a l’arc mediterrani, i especialment a Catalunya. Continue reading Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.