Sticky post

1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.

Transcrivim aquest breu pàrraf de La Publicidad del 14 de febrer de 1911, parlant de l’intent de córrer una Marató: “siempre atendiendo a los principios que tenemos en Cultura Física, aunque admiramos el esfuerzo que representa recorrer a pié una distancia de 42 kilómetros, no somos partidarios de estas grandes pruebas por lo poco higiénicas que resultan para los que las efectúan.” Continue reading 1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.

Sticky post

1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.

Finals d’estiu. Es preparen unes grans festes laiques, on es vol que hi hagi de tot. Després de l’assassinat del general Prim, el rei electe Amadeu sent la necessitat de moure’s sovint de Madrid, no sigui que… i es presenta de nou a una ciutat que comença a donar al món mostres d’indústria, comerç, turisme i activitat física. Continue reading 1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.

Sticky post

1864. El Velocífer de tres rodes, o l’automòbil a pedals inventat per Joan Oliveres.

El Velocífer de tres rodes va ser una invenció de l’editor i llibreter barceloní Joan Oliveres, establert al carrer Escudellers. Amb el que avui diríem un “tricicle tunejat”, a principis de 1864 va captar l’atenció encuriosida dels vianants de Barcelona sense fer ni fums, ni soroll, ni deixant tifes al seu pas. Continue reading 1864. El Velocífer de tres rodes, o l’automòbil a pedals inventat per Joan Oliveres.

Sticky post

1914. Comença a Barcelona el futbol femení i possiblement acaba a Reus: les Spanish Girl’s Club.

Aprofitem que el futbol femení espanyol ha pujat al més amunt de l’olimp de les que mai s’oblidaran per a recordar les agosarades tataràvies que van associar-se a finals de la primavera d’ara fa 119 anys per jugar-se entre sí la dignitat davant d’espectadors estupefactes veient-les xutar i fer melées en un camp fins aleshores reservat als mascles. Va durar molt poc, i alguns no s’ho van prendre be… Continue reading 1914. Comença a Barcelona el futbol femení i possiblement acaba a Reus: les Spanish Girl’s Club.

Sticky post

1931. Primers campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Madrid (I).

Foto de l’equip de Castella que havia de participar al 1r campionat d’Espanya d’atletisme femení. Finalment es van quedar quatre, confiant en l’actuació de les dos sportwomen més importants de Madrid de l’època: Margot Moles i Aurora Villa. Aquí, envoltant l’entrenador Robles. Continue reading 1931. Primers campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Madrid (I).

Sticky post

1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (I).

Aurora Villa i les germanes Moles van ser les triomfadores de la segona edició del campionat d’Espanya d’atletisme, aquest cop celebrat a Barcelona. I el van perdre! Però van ser elles tres (i una comparsa més) qui s’enfrontaren al batalló de catalanes del Femení, amb un inestimable ajut comarcal. Capitanejades per Rosa Castelltort, que va arreplegar els títols que va poder, fins la darrera prova les madrilenyes superaven en punts a les catalanes. Va anar de dos. Continue reading 1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (I).

Sticky post

1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (II).

El 1932 va ser l’any d’inflexió de l’atletisme femení català. Tot i guanyar el campionat, i haver presentat un estol d’atletes que sumades eren el goig de la modernor hispana es respirava un aire de fi de cicle. Com si haguèssin ja fet aquell cim, i ara repetir-ho, doncs… La lesió de la Rosa Castelltort, i la seva probable manca d’estímuls per continuar sent la veritable líder va arrossegar germanes i cosina a deixar l’atletisme, o dedicar-se a altres esports. El 1933 ja no apareixen a les pàgines dels diaris. A l’estadi de Montjuïc el testimoni va passar a Madrid. Continue reading 1932. Segon campionat d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (II).

Sticky post

Pioneres de l’atletisme català. Rosa Castelltort.

El nom de Rosa és icònic per a qui escriu. Àvia, mare, germana, novies… no és estrany que m’hagués enamorat d’aquesta Rosa al veure-la en la seva plenitud, quan va ser la dona més ràpida de la Catalunya dels anys 30, amb el permís de la Morros. Saltava tanques a l’estil nòrdic, si aquest existís. Esquiava, nedava, remava, jugava al tennis i al basquetbol… L’esperit competitiu, però li va durar poc més d’un parell d’anys, fins que una lesió, l’amor i les convencions socials apaguessin la seva llum, passant a ser la de la seva família. Maleïda combinació, tan comuna entre les dones fins fa tan poc… Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Rosa Castelltort.

Sticky post

Pioneres de l’atletisme català. Les cosines Castelltort Vila.

Una de les confusions més habituals en relació a la nissaga Castelltort és confondre els llaços familiars entre elles i ell, doncs totes (i Romà), duen els mateixos cognoms: Castelltort i Vila. Se suposa que és més fàcil reproduir el que està mal datat que cercar o fixar-se en un detall, a tenir en compte: els pares de la Rosa i de la Dolors eren en Ramon i la Dorotea (a més d’una Mercè també atleta i d’una Carme nedadora); mentre que la Mercè excursionista, fondista, basquetbolista i més, era germana del Romà i filla de Romà i Mercè. Ambdós parelles eren dos germans i germanes. Ells, els Castelltort Ferrés, de Valls. Elles, les Vila Domus, de Barcelona. Continue reading Pioneres de l’atletisme català. Les cosines Castelltort Vila.