Sticky post

1855. El basc Juan Antonio Genaro, el primer corredor popular que corria contra els cavalls.

“Trobant-me sense un ral, un feliç acudit m’és vingut; vaig agafar el nom de Genaro, vell nom ben conegut, i vaig desafiar els cavalls de Longchamps. Ells em van vèncer… però no sóc estúpid. Jo havia dut el públic. Quan els cavalls anaven pel davant, jo, vaig anar marxant.” Continue reading 1855. El basc Juan Antonio Genaro, el primer corredor popular que corria contra els cavalls.

Sticky post

Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

No busqueu, que no trobareu res més. Les dones no corrien al segle XIX. Ni saltaven, ni feien acrobàcies… fora dels circs. Fins a finals dels anys 20 del segle XX, i amb dificultats per la pressió social que no es va començar a “normalitzar” la pràctica esportiva femenina, i molt lentament. En temps de la II República es va voler donar un salt qualitatiu, però va durar poc temps. Continue reading Curses femenines (IV). 1836 a Ses Illes (I). Eren o no de càntirs al cap?

Sticky post

Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.

No sabem del cert l’origen d’aquestes curses, però podem precisar la seva expansió geogràfica. Hem pogut traçar una mena de cronologia territorial. És a dir, les zones on s’han detectat la seva organització i els anys. I sembla que totes són posteriors a la seva aparició a l’arc mediterrani, i especialment a Catalunya. Continue reading Curses femenines (X). Curses de dones amb càntirs al cap (VII). Per les Espanyes.

Sticky post

1781. L’ídol del “Trinquete” a la cort de Moctezuma.

En la cerca d’un timeline ininterromput en la pràctica de Jocs amb Pilota des dels temps més llunyans, hem trobat una acurada descripció del Tlachtli, el Joc de Pilota que es jugava al Mèxic precolombí, transcrit pel primer historiador de Las Indias castellà, Antonio de Herrera y Tordesillas. Continue reading 1781. L’ídol del “Trinquete” a la cort de Moctezuma.

Sticky post

1928. Primer partit de Basket-Ball femení inter-clubs a Madrid: F. U. E. 15 – Real Madrid 0.

No se sap cóm, ni tampoc ho aclareix la premsa local, que el 9 de desembre de 1928 es van posar d’acord una selecció de la Federación Universitaria Escolar, F. U. E., entitat molt activa i clau en la promoció esportiva de la capital d’Espanya, i un equip que representava el Real Madrid, que aleshores encara no practicava bàsquet masculí. Devia ser una iniciativa individual, entre noies de la mateixa edat que es coneixien. I així es va jugar, davant d’un públic sorprès per veure dones fent esport i la novetat del joc. La crònica de La Voz, que reproduïm en aquest article, ens fa embermellir de vergonya aliena, però aquell era el panorama. Continue reading 1928. Primer partit de Basket-Ball femení inter-clubs a Madrid: F. U. E. 15 – Real Madrid 0.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat.

La història del volar a Barcelona és llarga. Comença el 1802, quan Vincenzo Lunardi va fer la primera ascensió davant la visita del Rei Carles IV. Ja n’havia fet més 10 anys abans a Madrid. En un altre peça podeu llegir les sensacions que tenia Lunardi quan aerovolava (palabro que utilitzaré sovint, perquè l’oficial, “aerostàtic” no defineix bé el fenomen. La major part dels globus … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el “Capitán Dardé”. El primer survol sola.

Mentre la Mercè devia estar a l’hospital recuperant-se de les ferides inferides pel seu marit seguim la trajectòria del capità Dardé, des de que apareix a la premsa local. Pensem que hi té un paper protagonista, en aquesta història. Les aventures aèries del “Capitán Dardé” Josep Darder és un dels acròbates que tenen seu a la Plaza de Toros Antigua, la de les “revolucions” de … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el “Capitán Dardé”. El primer survol sola.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El “Misteri” de Santiago.

Entre 1906 i 1907 Corominas no apareix a la premsa barcelonina. Tampoc a la madrilenya. S’escriu que va conèixer un portuguès, Pedro Monteiro, amb qui es va casar, i que van estar un temps a Portugal. Possiblement en aquest període devia ser mare, segons fonts posteriors. No trobem rastre d’ella tampoc en la limitada cerca que permeten les hemeroteques portugueses. A França, amb el seu … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El “Misteri” de Santiago.

Sticky post

1904-1911. “Capitana Mercedes” (IV) Brasil, parada i fonda. L’últim survol. La descendència.

Des de finals de juny del 1910 no sabiem on paraven. En els anuncis de les seves “funcions” (no he trobat cap entrevista, ni glossa biogràfica en tot el recorregut cronològic realitzat), s’encarregaven de publicitar que havien actuat a Portugal, Espanya, França (que no em consta), Egipte (no consta), Buenos Aires… Pot ser que anessin primer a l’Argentina, i després donessin el salt a Rio … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (IV) Brasil, parada i fonda. L’últim survol. La descendència.