Sticky post
Històricament, la dona ha tingut vedat l’accés a l’esport fins fa ben poc, a causa de la religió, i de la voracitat sexual masculina. Aquí no es pretén analitzar detalladament el fenomen. Altres ho han fet i ho faran millor, i als interessats no els costarà gaire trobar exemples a la xarxa. Troby sí vol (si pot) palesar com es veu la pràctica esportiva femenina, … Continue reading Curses femenines (I). Segle VI aC. Heraia
Sticky post
A les curses de l’antigüitat, les dones anaven vestides o nues, com els homes? Hem vist (I) com s’habillaven. Les petites escultures en són testimoni. Però el cas és que a França va persistir, probablement fins ben entrat el Renaixement, una representació femenina que dóna idea del grau de penetració de la cultura grega i romana a la Provença, tan aprop, amb la que compartim … Continue reading Curses femenines (II). Arles i les “Courses de femmes nues”.
Sticky post
Arreu d’Europa, abans o fins mtjans del segle XIX la presència documental sobre curses femenines és pràcticament inexistent. La dona no corria davant dels homes. Era una exposició visual intolerable veure-les amb poca roba guanyant autoestima i donant problemes a les esglésies, fossin del color que fos. Continue reading Curses femenines (III) Les curses de pastoretes a Marketgroëningen.
Sticky post
Millor desfer l’incògnita plantejada, abans que algú se’m tiri a sobre: Avui no ho sabem. No hem trobat cap evidència, res que ens ho faci pensar. Continue reading Segles VII-II aC. Emporion. Els foceus grecs van jugar a l’Episkyros a Ampúries?
Sticky post
La resposta és idèntica a la plantejada en relació a Ampúries: Hores d’ara, any 2023, encara no ho sabem. Continue reading Segles I-V dC. A Tarraco o Barcino es va jugar al Harpastum, el joc de pilota de l’Imperi Romà?
Sticky post
En la cerca d’un timeline ininterromput en la pràctica de Jocs amb Pilota des dels temps més llunyans, hem trobat una acurada descripció del Tlachtli, el Joc de Pilota que es jugava al Mèxic precolombí, transcrit pel primer historiador de Las Indias castellà, Antonio de Herrera y Tordesillas. Continue reading 1781. L’ídol del “Trinquete” a la cort de Moctezuma.
Sticky post
Reconec haver anat només un parell de vegades als toros. No ho tinc molt clar, perquè es tractava de San Fermín. La primera segur. Les demés… Ja veuen que no tinc costum. Doncs, què fan aquí aquestes noies? Entre finals de segle XIX i principis del XX, a l’arte del toreo, considerat a la península la fiesta más nostrada, pels francesos era una manifestació esportivo-circenca, … Continue reading 1895-1908. Les “señoritas toreras” de Barcelona
Sticky post
La història del volar a Barcelona és llarga. Comença el 1802, quan Vincenzo Lunardi va fer la primera ascensió davant la visita del Rei Carles IV. Ja n’havia fet més 10 anys abans a Madrid. En un altre peça podeu llegir les sensacions que tenia Lunardi quan aerovolava (palabro que utilitzaré sovint, perquè l’oficial, “aerostàtic” no defineix bé el fenomen. La major part dels globus … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat.
Sticky post
Mentre la Mercè devia estar a l’hospital recuperant-se de les ferides inferides pel seu marit seguim la trajectòria del capità Dardé, des de que apareix a la premsa local. Pensem que hi té un paper protagonista, en aquesta història. Les aventures aèries del “Capitán Dardé” Josep Darder és un dels acròbates que tenen seu a la Plaza de Toros Antigua, la de les “revolucions” de … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el “Capitán Dardé”. El primer survol sola.
Sticky post
Entre 1906 i 1907 Corominas no apareix a la premsa barcelonina. Tampoc a la madrilenya. S’escriu que va conèixer un portuguès, Pedro Monteiro, amb qui es va casar, i que van estar un temps a Portugal. Possiblement en aquest període devia ser mare, segons fonts posteriors. No trobem rastre d’ella tampoc en la limitada cerca que permeten les hemeroteques portugueses. A França, amb el seu … Continue reading 1904-1911. “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El “Misteri” de Santiago.
