Sticky post
Una de les moltes històries que sobre la primera Gran Guerra desconeixem és la participació d’un intrèpid tarragoní, un dels primers capitans de la secció de futbol que va tenir el Club Gimnàstic l’any de la seva creació, a les files de l’exèrcit francès, del qual ja no va tornar. Continue reading Guido Agostini, el jugador del Nàstic caigut per la causa aliada el 1917.
Sticky post
Transcrivim aquest breu pàrraf de La Publicidad del 14 de febrer de 1911, parlant de l’intent de córrer una Marató: “siempre atendiendo a los principios que tenemos en Cultura Física, aunque admiramos el esfuerzo que representa recorrer a pié una distancia de 42 kilómetros, no somos partidarios de estas grandes pruebas por lo poco higiénicas que resultan para los que las efectúan.” Continue reading 1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.
Sticky post
Les primeres manifestacions del que avui diríem esportives les trobem dins dels programes d’activitats de les festes majors. L’esport popular ja es practicava molts anys abans de què l’anomenéssim així. Continue reading 1850. Festa Major de Vila-seca. Curses a peu arreu.
Sticky post
El poeta castellà José Zorrilla y Moral, d’immensa fama en vida va dedicar, un any abans de morir, i des de les pàgines de El Liberal de Madrid una oda a Tarragona i província el 17 de febrer de 1892. Un parell de dies més tard la publicava el Diario de Tarragona. Continue reading 1892. Las “mujeres corredoras” de Valls, segons José Zorrilla.
Sticky post
“Andarín” és un terme que s’utilitza per descriure una persona que camina molt o que té el costum de fer-ho, ja sigui per afició, necessitat, com a part de la seva identitat o personatge literari que destaca per la seva habilitat per caminar llargues distàncies. Continue reading 1887. Joan Mateu, “Masana”, el primer maratonià del Camp.
Sticky post
Amb ell es fan les primeres travessies de natació, provocant desafiaments i afició. Amb ell comença la bicicletització de la ciutat, les curses atlètiques de mig fons, les excursions multitudinàries, el periodisme poliesportiu als diaris locals. Amb ell, el mes d’octubre de 1900 arriba el futbol. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (I). 1900. El primer partit.
Sticky post
L’arribada de William Tarin a la presidència del club ciclista El Pedal impulsa de nou el futbol a Tarragona. A primers de novembre es comencen a entrenar. El rival, l’Atlètic Club del Centre Catalá, on Tarin ostentava el càrrec de capità d’excursions. El primer partit, però, no arriba fins a finals de març de 1908. I no tornen a jugar cap partit més aquell any. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (V). 1907-1908. Costa trobar-ne 22 disposats a entrenar.
Sticky post
Després d’uns primers anys de letargia i partits esporàdics, l’any 1909 reviscola l’afició pel futbol a Tarragona, ja per quedar-se. Una nova generació de joves, en diversos punts de la ciutat, gosen agrupar-se i competir entre sí, i les rivalitats locals prèvies o les adquirides jugant ajuden a popularitzar l’esport, que també despunta a Reus o Tortosa. Continue reading El Foot-ball a Tarragona (VI). 1909. S’organitza la primera competició a quatre.
Sticky post
Comencem una sèrie d’episodis sobre la biografia de l’apòstol dels esports a Tarragona. En paral·lel anirem descobrint cronològicament els fets més destacables de la vida esportiva del Camp de Tarragona i l’Ebre. Continue reading L’auca d’en Tarin. 1869 – 1889. On neix i creix i què coneix quan arriba a València.
Sticky post
A la primeria, la natació tarragonina parlava en francès entre comerciants de vins. Però no a tothom van agradar les travessies, els semblava massa agosarat i perillós. No en van tornar a fer, i qui va sortir guanyant van ser les bicicletes. Continue reading 1889. Les apostes entre un suís i un francès esdevenen les primeres travessies de natació d’Espanya documentades, a Tarragona.
