Reconec haver-me sorprès molt mentre hem anat construint una cronologia del motor a Catalunya, des que aquest irromp en el panorama esportiu amb molta força a principis de la primera dècada del segle XX. I no és ni per la major o menor qualitat dels vehicles, ni per les condicions de les carreteres convertides en circuits ni la seguretat de les gernacions que s’amuntegaven als vorals posant-se en perill ells i els corredors. Això es dona per descomptat. No. La sorpresa és Tarragona. Desconeixia la seva importància en l’origen de les curses de “ciclisme i motociclisme”, quan aquesta era titllada de “bicicleta amb motor”.
I aquesta és la segona sorpresa: l’afició a la moto va sorgir dels aficionats ciclistes. Durant anys córre en motociclistes es feia sota el paraigües ciclista, a la premsa i a les competicions. Ells van ser els primers que, un cop adquirides les aptituds i l’habilitat física de la circulació van aprendre a dominar una màquina amb motor, que en la millora de potència poc a poc va anar imposant les seves regles.
Pensem que les primeres motos de “competició” el 1899 cubicaven 2 cv. Les velocitats mitjanes no superaven els 50 km / h, patien pana per qualsevol cosa, punxaven pneumàtics a dojo gràcies a les condicions del cautxú i del ferm de les carreteres, aptes més fer curses d’enduro que de velocitat. Però van córrer.
Als primers anys no se’n feien gaires, de curses: no n’hi havia, ni de motos ni d’automòbils. De Madrid es diu que hi havien dos dotzenes de cotxes i motos el 1902. Tots, de rigorosa importació. Amb el problema dels recanvis… Per tan, és inhabitual trobar una densitat d’activitat com la que es realitza a Tarragona la primera dècada del XX Però abans fem pinzellades d’història:
1899
Setembre. Primeres curses a Barcelona organitzades per Los Deportes, com a part de les Festes de la Mercè. La primera s’ha de repetir, perquè només s’hi presenta un motorista. Un festival conjunt ciclista – motorista – automobilista se celebra al velòdrom el diumenge 22 d’octubre.
Una setmana abans (14 d’octubre) s’havien suspès per la pluja les curses inaugurals a Madrid, amb presència reial inclosa. S’organitzaven per rebre una comitiva francesa de pilots, als que s’hi tenia que afegir el sr. Marzo, l’autor del primer Tour Paris – Madrid en motocicleta. Però aquest va renunciar a mig camí.
1902
La U.V.E. (Unión Velocipedista Española) organitza la primera cursa de velocitat; Gavà – Tarragona – Barcelona. 200 km. Guanya Antoni Sanromà, arribant sol. La cursa passa desapercebuda per al públic, inclús pels propis organitzadors, menys pels diaris locals:
És la primera cursa d’aquestes característiques documentada a Espanya.
Per iniciativa del club ciclista “El Pedal” se celebren a Madrid les primeres curses reglamentades.
1903
A Reus, per Sant Jaume, curses ciclistes i motociclistes en circuit. Totes les patums barcelonines del moment, presents. Guillem Tarin hi participa i cau, sense conseqüències.
Madrid espera rebre els participants del primer rally Paris – Madrid d’automòbils, però els abandonaments i els accidents amb víctimes mortals frustren un nou esdeveniment del motor a la capital.
1904
31 d’agost. Cursa a Vilafranca del Panadès. Circuit 6.000 m.
1905. Copa Sportmen’s Club
Barcelona. 24 d’abril, dilluns de Pasqua. Es corre una cursa important, organitzada per l’Sportmen’s Club. Dificultats en l’itinerari inicial determinen finalment Gavà com a punt de sortida d’una corrida de motocicletas, mentre que el viratge es fixa a Tarragona. Potser l’oferiment d’un premi de 125 ptes. del Club Velocipedista de Guillem Tarin pel qui corri més.els va fer canviar d’opinió…
Van començar set motos, de les que cinc van finalitzar els 200 km del circuit. Guanyà el sr. Vidal. A Tarragona tot sembla indicar que comença de manera incipient el turisme de masses.
JMP