El desnivell invisible
A l’estiu de 1876 el projecte per unir Reus amb el mar no era només una qüestió de diners, sinó de física. L’entorn de l’estació de busos actual, on llavors s’hi projectava l’estació del “tram-via”, s’eleva uns 105 metres sobre el nivell del mar. A Salou, l’estació es trobava, es troba, a uns 7-8 metres. En una distància de 8,2 quilòmetres, les màquines de l’època havien de vèncer un desnivell sostingut que, tot i semblar suau a l’ull nu, representava un mur insuperable per a la rudimentària tecnologia ferroviària del segle XIX.
L’estiu que el jove Gaudí va tornar a casa
El 22 de juliol un jove estudiant d’arquitectura de 24 anys de nom Antoni Gaudí tornava a Reus. No venia de vacances. El concessionari barceloní José Pellicer y Ferré l’havia cridat per una missió crítica: “vèncer certes dificultats” tècniques que amenaçaven la construcció de la línia del “tram-via” de Reus a Salou que projectava fer. Gaudí, que llavors es guanyava la vida dissenyant mobles, i com a delineant a Barcelona per a grans enginyers mentre acabava d’estudiar, se li devia suposar que coneixia bé la geometria del terreny i les limitacions de la mecànica, coneixements que va aprofitar per continuar treballant posteriorment en projectes semblants (Se l’esmenta en el disseny d’un tram-via que la societat Padrós i Borràs volia construir entre el Portal de la Pau i el casino de Villa Arcadia a Can Tunis -aleshores casa Antúnez-, segons va publicar a La Vanguardia (01.11.1985), Joan Bassegoda Nonell, Arquitecte i rector de la Càtedra Gaudi durant molts anys).
El que va publicar la premsa de la seva estada. Primer, la data de la concessió: (Diario de Tarragona 13.06.1876, p. 3) “Se ha concedido á don José Pellicer y Ferré, vecino de Barcelona, el permiso que tenia solicitado para la construcción y explotación de un tram-via de Reus a Salou siguiendo la carretera que une ambos puntos, con arreglo al proyecto presentado.”
El dia 23 de juliol, Las Circunstancias (p. 3) es fa ressò de l’arribada de Gaudí a Reus: “Ayer llegó á esta ciudad nuestro paisano don Antonio Gaudi, el cual según nuestras noticias espera la llegada del ingeniero señor Pellicer*, con el objeto de trabajar ambos para vencer ciertas dificultades que se oponen á la construcción del proyectado tramvia de esta á Salou.”
El dia de San Jaume, dimarts, dos diaris tarragonins ho repliquen, amb el mateix text: “Ha llegado á Reus don Antonio Gaudí, el cual, al decir de un colega, espera la llegada del ingeniero señor Pellicer, con el objeto de trabajar ambos para vencer ciertas dificultades que se oponen á la construcción del proyectado tram-vía de la vecina ciudad á Salou.” La Opinion (25.07.1876, p. 2), i Diario de Tarragona (25.07.1876, p. 2). Els tres eren diaris republicans. El Diario de Reus no en parla.
Pendent Reus-Salou
No tenim cura dels detalls de la seva feina, però ens aventurem que devia ser cosa de la topografia (assignatura que va aprovar finalment -era del primer curs- el mateix any).
El problema principal era el traçat. La concessió obligava el “tram-via” a seguir fidelment la carretera vella. Això significava que no es podien construir grans viaductes ni túnels per suavitzar el pendent.
Un desnivell d’uns 100 metres en només 8,2 km. Això dona un pendent mitjà de l’1,3%, amb trams que podien ser més pronunciats. Avui dia és tècnicament “moderat”, però per a un “tramvia econòmic” de 1887 amb locomotores de poca potència, representava una dificultat que explicaria per què en les memòries de l’època es parlava de “dificultats tècniques”.
És molt probable que Gaudí va ser cridat precisament per mirar com encaixar una via estreta en un camí compartit amb carros, on el risc de patinar en la pujada cap a Reus o d’embalar-se en la baixada cap a Salou era una preocupació constant per a les autoritats d’Obres Públiques.
Tot i que aquest intent no va reeixir, i que la línia no s’inauguraria fins al 1887, la intervenció del futur geni de la Sagrada Família i de la Pedrera en el peritatge del Carrilet ens recorda que, abans de les formes corbes i la natura, Gaudí va haver de dominar la duresa de la topografia i la precisió de l’enginyeria ferroviària al pati de casa seva.