Aquest espai s’anirà omplint de mostres de pràctica avui esportiva que tenen una arrel profunda en el temps. I passant els segles, cóm es distreia el poble, un cop la terra catalana del rei Alfons ja s’havia creat, amb gent del Nord i els que es van quedar d’orígen musulmà i qui sap de més enllà?
Per altra banda, la capital de Catalunya ha reunit les millors condicions perquè la pràctica esportiva arrelés amb força dins les costums de la seva població: Mar, Muntanya, Pla i Cel. I estadis.
Cronología actualitzada a 03/07/2024:
Abans de Roma
Segles VII-II aC. Emporion. Els foceus grecs van jugar a l’Episkyros a Ampúries? Hores d’ara no s’han tobat evidències d’aquest joc de pilota a l’Empordà.
Dins l’imperi romà
Segles I-V dC. A Tarraco o Barcino es va jugar al Harpastum, el joc de pilota de l’Imperi Romà? Haurem d’emprar la sempre maleïda frase de: encara no ho sabem.
Baixa Edat Mitjana
El Deport a les Cròniques medievals catalanes. Hem de reconèixer els dubtes que sempre hem tingut en relació a l’expressió deport. Sóc d’una ciutat on existeix un club deportiu centenari amb aquesta denominació, i sempre m’havia semblat que estava mal escrita. Quin error! Però si és més catalana que esport!
El cós i els cossos, una història oblidada (I) El cós era la manifestació atlètica genuïna d’una part molt important de Catalunya. Eren les curses a peu populars. Potser perquè corrien descalços, només per festes majors o celebracions importants, i es duien corders i verdures com a premi, que no han passat a l’olimp del deport modern. A Catalunya s’han oblidat de fer-les.
“Fer torneig de cavallers e domens de peu”, la primera referència d’una cursa “atlètica” a Catalunya (II). Les cròniques són perfectes per trobar-hi esdeveniments històrics. Es van crear per això, i per la història de qui l’encarregava. En el nostre cas, de la vida i batusses del rei Jaume I, que són les del regne “Darago”. La Crònica catalana de Ramon Muntaner té a més el valor de ser escrita per algú que la va viure molt a prop, com a membre de la Cort que era.
Segle XVIII
Tingueu paciència…
Segle XIX
1819. “El Velocípedo ó el Veloz Andador”. Història de la primera bicicleta que va transitar pels carrers de la vila de Gràcia, ara fa 204 anys. I de quan i com va arribar a Madrid.
1821-1833. Introducció de les Regates a Catalunya (I). Quan i on van començar al territori de les Espanyes les curses navals? Aquestes tenien moltes denominacions: corrida de falúas, regateo, … Davant la pròxima celebració de la Copa Amèrica, recordem que enguany fa 202 anys del primer gran espectacle marítim de Barcelona.
1821. La primera regatta a Barcelona (II). Barcelona organitza el que seria possiblement el primer gran espectacle del segle XIX. Després d’anys de guerres, repressió i misèria començava amb esperança el que s’ha anomenat Trienni Lliberal…
1830. Paulina Virle, la primera corredora documentada de Barcelona. És l’única noia (dons no tenia més de 14 anys), documentada com a corredora en TOT EL SEGLE XIX A CATALUNYA (n’hi ha un altre a la segona mitat de segle a Màlaga i cap més a tota Espanya). El seu cognom és un joc de paraules…
1833. Francisco Bonilla, el primer corredor documentat a Barcelona. Es corregeix alguna font basada en la data del Diario de Barcelona, que anteriorment la situava el 1837. La notícia és la mateixa. La distància recorreguda, d’uns 10, 4 km, fer-la avui és de les més populars.
1833. Segona regata a Barcelona (III). Recordant els bons temps del domini a la mediterrània, Barcelona rep amb una regatta d’inspiració veneciana l’hereva al tro de les Espanyes.
1833. Regates a Arenys, Maó i Blanes (V). El model de Barcelona es va reproduir a sud (Tarragona) i a nord (Arenys i Blanes), amb connexió menorquina.
Les curses femenines (IV). Curses de dones amb càntirs al cap (II). 1846 a Lleida.
Curses femenines (IV). Curses de dones amb dolls al cap (VI). Cadaqués.
1864. El Velocífer de tres rodes, o l’automòbil a pedals inventat per Joan Oliveres.
1871. La primera Festa Major “esportiva” de Barcelona.
Les curses femenines (IV). Curses de dones amb càntirs al cap (IV). 1871 a Barcelona.
1892-1893. Les primeres puntades de peu de Barcelona. S’ha escrit, s’escriu i es continuarà escrivint molt sobre futbol. També s’ha avançat molt en el coneixement de la seva prehistòria. Ens hem fixat en personatges coneguts del seu temps per conèixer com ells ho van viure, i escriure.
1893-1904. El primer català que va veure jugar Basket-Ball va ser un mossèn del Pallars: Josep M. Montaner Castells. Un noi jussanenc va anar a raure a una parròquia de Califòrnia el 1893, després d’una estada a Massachussets l’any anterior. Viatger, al tornar a Peramea el 1904 a visitar els pares s’atura a Barcelona a donar una conferència. És la primera menció en català del Basquetbol.
1895-1908 Les señoritas toreras de Barcelona. Avui ningú ho diria, però en el seu moment a Europa es considerava la fiesta com a manifestació esportiva. En tot cas, mitja dotzena de dones van demostrar tenir-los ben posats per enfrontar-se al masclisme dominant. I se’n van sortir durant anys, Una prohibició governativa acabà amb l’experiència, però la dona ja havia demostrat no tenir límits.
Segle XX
1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (I). Primer va ser en català. Escriure’s tal com la gent pronuncia l’anglès. No té més. Així ho va proposar per a tots els esports en general Antonio Viada, el mataroní que va voler castellanitzar l’allau de termes futbolístics que la majoria no entenia. I el primer que ho va fer va ser el tarragoní Elies i Juncosa en català.
1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (II). En castellà. Els diaris de Palma de Mallorca escrits en castellà van ser els primers en utilitzar futbol. A Madrid ho van començar a fer deu anys més tard.
1902. Hans Gamper introdueix el Ping Pong a Barcelona i Espanya. Una curiositat d’arxiu que pot sorprendre en la cronologia vital d’un dels fundadors del F. C. Barcelona i principal estendard, afegint algunes informacions de Suïssa, on ja recollia llorers com a corredor de mig fons abans del seu aterratge a la Ciudad Condal.
1902. Al Club de Regatas ja es jugava a waterpolo (I) Elíes i Juncosa “descobreix” que al Real Club de Regatas es fan partits de waterpolo, un esport que no havia vist mai jugar.
1903. El waterpolo ja es jugava al Club de Regates (II) Una fotografia de l’Arxiu Nacional de Catalunya confirma el breu del periodista de La Veu, i la necessitat d’endarrerir uns anys els testimonis de la seva pràctica, abans de crear-se el Club Nàutic com a tal.
1902-1904. Un barceloní creua Amèrica de dalt a baix, a peu: Enrique Moulain Crouffort. Segurament va ser el primer en anar de Mèxic D.F. a Buenos Aires, a peu. Si avui fer-ho seria una prova molt dura, un ultra-running per a eixelebrats, ell s’ho va fer en dos anys. Un caminant, l’altre demanant per continuar. És una història singular, verificada, tant que permet reconstruir-la amb detall. Catalans pel món…
1904. El primer català que va veure jugar Basket-Ball va ser un mossèn del Pallars: Josep M. Montaner Castells. Hem anat a San Francisco a saber d’un català que hi vivia l’any 1893, i que venia d’una estada a Massachussets l’any anterior. Viatger, al tornar a casa el 1904 a visitar els pares s’atura a Barcelona a donar una conferència. És la primera menció en català del Basquetbol.
1904-1911 “Capitana Mercedes” (I) La primera aeronauta espanyola. L’intent d’assassinat. Primer capítol sobre Mercè Corominas, una catalana singular que va patir els embats de la vida, abans de triomfar. Li va anar per poc. Aquí, el perquè.
1904-1911 “Capitana Mercedes” (II) La relació amb el Capitán Dardé. El primer survol sola. Es refà de l’ensurt, i torna amb la presumpta causa. La deixen sola en ple survol, i s’espavila. Ja és la Capitana Mercedes.
1904-1911 “Capitana Mercedes” (III) Gira espanyola. La mutació portuguesa. El Misteri de Santiago. Les multituds l’aclamen, mentre alguns la fan passar per portuguesa. I el Misteri és que no s’entén com és possible… Comproveu-ho.
1904-1911 “Capitana Mercedes” (IV) Brasil, parada i fonda. L’últim survol. La descendència. És ben cert que una trucada et pot canviar la vida, mes el viatge al Brasil va ser per a quedar-s’hi, creant una nissaga que perviu fins avui.
1905. El primer partit d’hoquei patins. Fora d’unes primeres experiències aristocràtiques a Madrid en el cas de l’herba, i de patinar sobre gel al Parque del Buen Retiro els mesos de gener i febrer, el seu esdevenir comença al tombant del segle XX a Barcelona.
1906. “Pelotas en un cesto”. La Gymkhana del Real Club Polo de Barcelona. Basket-ball motoritzat, practicat per benestants. Un divvertimento….
1910. Aportacions sobre l’origen de Robert Boix, el guanyador de la primera Marató espanyola.
1911. Volen dos dones soles a Barcelona. Els francesos van dur l’aviació a Espanya. És una afirmació objectiva, irrefutable. Messié Mamet el 1910 i Madame Dutrieu el 1911. A Barcelona l’Hélène va oferir pujar turistes al cel, a 200 pessetes per vol. I dos noies de la colònia francesa s’hi van avenir. Novetat mundial.
1912. Jaume García Alsina introdueix el Basket-Ball a Barcelona. La nostra aportació a un fet sabut és haver trobat l’original. Nou dies abans de El Mundo Deportivo ja ho havia publicat La Publicitat, amb les primeres alineacions: sis contra set. El més sorprenent és que des d’aleshores ja es va jugar a basket-ball regularment a la ciutat, això sí, amb un altre nom: El Gimgar-Ball.
1914. Primera experiència de football femení a Barcelona: les Spanish Girl’s Club.
1919. “Basket-Ball on Bycicle” a Barcelona. Tot i el nom, es tractava d’una funció teatral. Curiosa…
1922. El partit abans del primer partit oficial de Basket-Ball masculí a Barcelona. Armand Maunier. Les cerques internacionals han donat el seu fruit, recuperant la figura del capità del Patrie, que va jugar el primer partit organitzat per mossèn Millán i Tiberghien. No va ser el Laietà – Europa el primer partit, sinò l’Escoles Pies contra el Patrie. Maunier hi era.
1930-1933. Hoquei patins femení: el primer equip, el primer partit. l’skating va ser molt popular entre el públic femení ja des de finals del segle XIX, i es va mantenir amb alts i baixos fins quan la segona generació de patinadores van organitzar-se per tal de jugar partits. I en un dels clubs que tenia equip masculí s’hi va crear una secció femenina. Som a a la primavera de l’any 1930.
Pioneres de l’atletisme femení a Catalunya (I) 1930-1932 Rosa Castelltort.
1932. 2ns. campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (I).
1932. 2ns. campionats d’Espanya d’atletisme femení, a Barcelona (II).
Les cosines amb els mateixos cognoms: Mercè i Dolors Castelltort Vila.
JMP