No és fàcil determinar l’inici de les coses que passen. Un afer passat, si no s’ha escrit, no ha existit. Però si es tracta d’aptituds, de necessitats, de plaers, tampoc ens hem de deixar enganyar. N’hi han hagut sempre. Perquè aquesta introducció? Per assenyalar la dificultat de conèixer els inicis de la natació, entesa com un valor, una aptitud necessària en qualsevol societat, com córrer, com saltar, com abraçar-se. En un altra ocasió farem un fil on donarem continuïtat a la pràctica natatòria almenys des de finals del segle XVIII, quan un fill de Calella, havent tombat món, escriu i ensenya el primer tractat de natació espanyol a Cadis.
Avui ens interessa la competició. Ja no n’hi ha prou en saber-ne, ara s’ha de nedar més ràpid que l’altre. Aquí sembla que és més fàcil la datació, doncs tenim un programa de Festes que pot acreditar la realització d’una “regata de natación”. Almenys, la primera que apareix a la premsa local de Barcelona, el 1871.
Intents previs sembla que se’n van fer, un dels quals podia haver estat la primera cursa internacional el 1869: “Dice el Diario de Barcelona (28 de juliol, p. 2): — Cuatro escelentes nadadores, dos catalanes, un inglés y un francés pasaron ayer desde la mar vieja al sitio donde están ancladas las fragatas de la escuadra, donde llegaron sin el menor contratiempo , sin que pudiesen subir á ellas, por visitarlas en aquel momento varias señoras. Su regreso lo hicieron en un bote que habia inmediato á dichas embarcaciones.” (29/07/1869 Diario de Reus, p. 2).
Arribem a les Festes de la Mercè de 1871. L’u d’octubre La Renaixensa fa un resum molt acurat i extens de les “Festas de Barcelona”, de les coses que han passat, dia a dia, i acaba dient: “Si per finalisar deguéssem fer lo judici de ‘ls espectácles ab que ha volgut inaugurar Barcelona la que desde avuy podem anomenar sa Festa major,…” (p. 10).
A les Festes de la Mercè de 1871 comencen les curses ciclistes, de natació i l’hípica.
De fet, és l’inici de les curses de natació, de les curses de bicicletes i de l’hípica, molt abans de la data que situa tradicionalment l’inici de l’esport modern a Barcelona pels volts de l’Exposició Universal de 1888
A la p. 11 de la mateixa publicació es destaca l’esdevingut l’“1 d’octubre. Desde las primeras horas de la tarde ha ocupat atenció de la numerosa concurrencia qu’ omplia tota la estensió de la Muralla del Mar, Plassa de la Junta Revolucionaria y ‘ls molls que rodejan lo port, la festa marítima que ha comensat per las regates de bots, llanxas y gusis y ha seguit per la de patinadors, nova en Barcelona, la cucanya marítima, los exercicis de natació en los quals han pres part molts contendents y han durat hasta entrada de fosch.”
Era una època on ja era tradicional prendre els banys de mar, i algunes platges disposaven d’escoles de natació i de monitors durant els estius. Els que volien n’aprenien i els que no prenien precaució s’enfonsaven “com uns ploms”. Alguns de Reus ho sabem bé això.
1886. A Tarragona i a Tortosa es neda
A ulls d’avui quinze anys poden semblar una gran distancia temporal entre dues ciutats distants menys d’una hora, si no ets usuari de Rodalies. Però aquest marc enquadra societats tancades, porugues davant els desastres continus de guerres tribals i malalties, tal com el còlera que va campar per Espanya durant gairebé els dos anys anteriors, que provocà la suspensió de tots els espectacles públics. Precisament per celebrar el final de l’epidèmia es van convocar festes a l’engròs, i allí trobem la primera menció: “Programa del festival marítimo. A las cinco horas treinta minutos comenzará la regata de natación, cuyo premio será de 25 pesetas; tendrán derecho á disputarlo todos los que desde hoy hasta el dia de la fiesta vayan á inscribir sus nombres en la Comandancia de marina, donde se les dirá el trage que han de vestir, distancia que han de recorrer y punto de donde han de partir.” (15/08/1886 Diario de Tarragona, p. 2). Dies després es modificava l’horari: “A las cuatro en punto de la tarde de hoy empezará la fiesta marítima…” (20/08/1886 El Eco de la Provincia, p. 1).
L’endemà el mateix diari ens pinzella l’ambient de la jornada: “El festival marítimo, fué indudablemente una función agradabilísima que dejó complacidos á los muchos miles de personas que lo presenciaron. Nuestro muelle cuajado de embarcaciones empavesadas y las murallas y avenidas coronadas de miles de espectadores ofrecían un grandioso golpe de vista.” (21/08/1886, p. 1). Al dia següent un altra dels diaris ho remata: “Siguió después la competencia entre nadadores, en la que se demostró la gran agilidad de todos los que tomaron parte.” (22/08/1886 El Orden, p. 2).
A Tarragona es menciona com regata o competencia de natación, a Tortosa carrera o corrida de nadadores.
El dia 1 de març d’aquest any 1886 s’havia creat el Club gimnástico.
El debut documentat de la natació al sud de Catalunya no s’acaba aquí. L’últim dia d’aquest mateix mes d’agost llegim al programa de Festes de la Cinta, a Tortosa: “Martes 7.—A las tres de la tarde: Regatas, cucañas y carrera de nadadores en el rio Ebro, distribuyéndose premios a los que obtengan la ventaja.” (31/08/1886 Diario de Tortosa, p. 2)
Eduard Audí és el primer guanyador d’una competició de natació documentat a Espanya.
La gent de vora lo riu prenia els banys a la seva riba des de temps immemorials (sempre que la seva seguretat es garantís). A la premsa trobem periòdicament accidents i imprudències amb morts, per no calibrar bé la velocitat del cabdal, o sobrevalorar el seu coneixement natatori. Així i tot, el primer nedador conegut en guanyar una prova és tortosí: “Terminó la fiesta la corrida de nadadores: siete partieron desde el Puente a una señal; tres solos a las pocas brazas persistieron en su empeño, consiguiendo el triunfo el conocido nadador Eduardo Audí, y con muchísima ventaja.” (09/09/1886 La Verdad, p. 1).
JMP