Les curses, en versió francesa.
En tot hi ha un principi, i en el cas del motor al Camp, té data: 29 de juny de 1921. Tan se val si abans algun eixelebrat s’hagués volgut suïcidar corrent per les pistes forestals que eren moltes carreteres “nacionals”, o, per no anar més lluny, la que unia Tarragona i Reus. El motor va irrompre a l’engròs, quan el Real Moto Club de Catalunya (RMCC) va decidir recordar la memòria del metge i constructor d’Autocicles Josep M. Armangué, mort el 1917 d’un accident d’aviació amb el qui era aleshores el millor aviador d’Espanya. I van pensar fer-ho a Tarragona.
Van ser tres edicions, una d’elles doble perquè es va repetir, a causa d’un accident. La primera competició va ser organitzada per entusiastes barcelonins, amb autocicles construits per barcelonins. La segona i tercera van ser un aparador per alguns dels millors pilots, masculins i femenins del moment.
Les curses van tenir ressò internacional, especialment a França, d’on van venir marques i pilots a dur-se els llorers de la segona i tercera edició. Que se sàpiga, és el primer trofeu espanyol del motor conegut a Europa. I així van veure les curses una selecció dels mitjans francesos.
29 de juny 1921. I Trofeu Armangué. Guanya Joan Andreu.
El Diari de Tarragona ens situa en pista: “Para conmemorar al entusiasta esportista don José M.* Armangué, muerto a causa de un accidente de aviación, el Real Moto Club de Cataluña acordó organizar una carrera anual de cochecitos automóviles con el nombre de «Trofeo Armangué». Este es el primer año que se llevará a cabo este proyecto, habiendo el R. M. C. elegido para la celebración de tan importante carrera el circuito Tarragona-La Secuita-ValImoll-Tarragona.” (21/04/1921, p. 1).
La primera cursa va passar desapercebuda a França. No hi participaven ni pilots ni marques franceses. Va ser l’edició més catalana de les tres. A la ciutat se’ls va rebre amb els braços oberts:

Comissió organitzadora: Lluís Bonet, Sebastià Masdeu, Angel Rabadà, Josep M. Vilà, Ramon Ollé, Francisco de Cidon i Guillem Tarin.



A dalt i a sota: Joan Andreu, Guanyador amb un JBR. Temps: 4h 05′ 32.6″ Mitjana: 73,02 km hora.

La principal revista esportiva li va dedicar la portada:


Segueix Trofeu Armangué (II)
