Hem de reconèixer els dubtes que sempre hem tingut en relació a l’expressió deport. Sóc d’una ciutat on existeix un club deportiu centenari amb aquesta denominació, i sempre m’havia semblat que estava mal escrita. Quin error! Però si és més catalana que esport!
Especialistes acreditats han escrit sobre el tema, especialment la contribució que Xavier Torrebadella i Alexandre Planas han realitzat amb la monografia Del deport a l’esport i de l’esport al deport. Més que una discussió terminològica. Troby s’ha limitat a buscar-lo a les Cròniques catalanes, trobar-los, i publicar-los a continuació.
El deport a la Crònica catalana de Muntaner
(p. 11) “reconeixent lo senyor rey ab qui sen era deportat.” Solazado, en cast.
(p. 13) “E axi tuyt ensemps ab gran deport estegueren ab la senyora regina, e lalegre fo molt major,” alegremente, cast. Bofarull fa traducció interpretativa.
(p. 20) “E axi estant ell en aital deport,” La traducció és delirant: Mientras que en esto se ocupava el rey…
(p. 26) “ab gran alegre e gran deport.”
(p. 45) “e reeberen los ab gran deport e ab gran alegre e ab grans professons e jochs que en cascun lloch los feyen les gents del senyor rey Sarago.”
(p. 52) “E com fo en la ciutat de Valencia, estech deportant e alegrant si mateix, e anava a caça e a deports;” Bofarull ho tradueix com: “Estando ya en la Ciudad de Valencia, buscava el rey pasatiempos y otras distracciones que le alegrasen,”
(p. 185) “e cascú sesforça de fer solaces e deports per alegrar lo senyor rei e los infants.”
(p. 237) “car ells, estant en llur deport e en llur soles, se donen poch del perill…” “pues estando ellos en sus pasatiempos y solaces…”
(p. 327) “E vixqueren en gran alegre e en gran deport, vesitant e cortejant tota Calabria…”Y así pasaron la vida con grande alegria y diversión, …”
(p. 330) “Perque lla hon la major festa era a Barcelona, e major alegre e major deport,” “mayores diversiones y pasatiempos…”
(p. 346) “e lo solaç e lo deport se moch entre ells,” el rei Darago és a l’Empordà.
(p. 379) “E lo senyor rey e los altres entenien en la festa e en lo solaç e en lo deport.”
El reusenc Antoni de Bofarull, l’editor de la Crònica de Muntaner i traductor interpretatiu de l’obra, proposa pasatiempos per a deport i solaç: (p. 11) “e feyed baylls e jochs e solaces diverses,” “y hacían bailes, juegos y otros varios pasatiempos,”
L’expressió deport estava introduïda en el llenguatge com a sinònim de festa i diversió, i es pot deduïr la seva procedència, doncs sembla ser d’origen provençal:
A la Crònica de Bernat Desclot només hem trobat una sola menció “En la ciutat (setge de Valencia) havia molts Serrayns cavallers e molts ballesters e daltres homens d’armes; e cascun jorns exien de fora per fer mescles o torneigs ab aquells de la ost, e anaven los requerir tro al mur e tro, als portals; e qui romanien molts Serrayns morts de colps e de llances e d’espases; e aquest deport tenien quatre hores lo jorn.” (p. 100).
A la Crònica de Pere IV o del Punyalet, ja no apareix cap deport. Sí, deportant: “durant aquest temps, estans en la ciutat de Mallorques, enteniem en lo bon regiment de la terra; e a les festes nos deportavem ab nostres cavallers, quels uns bornaven, los altres tiraven a taulat, los altres junyen guarnits ab escuts lonchs e capells de ferre, los altres junyen en gonella, que solament portaven escut e capell de ferre e gorgera, los altres anaven ab armes. E en aquesta manera menavem nostre solaç.”
Resum: Hem comprovat que la paraula deport, a banda de ser tan catalana com esport, ja s’emprava en condicions de lleure i d’activitat física. Gairebé com avui. La influència provençal va anar desapareixent, i també l’ús de lexpressió, que no va ser re-entomada un cop ja s’havia introduït el neologisme anglès sport a mitjans del segle XIX. Aquest s’havia manllevat del francès (o del provençal), per tornar al continent amb la pràctica dels esports anglo-saxons.
JMP