Aquesta especialitat passava fa uns anys per ser la germaneta pobre de l’especialitat. Fa uns 25 anys que van tornar-se a crear equips femenins i competir. D’aleshores ençà l’afició i la pràctica han anat creixent poc a poc, centrada en pobles petits i mitjans a Catalunya, amb algunes excepcions a Asturias i Galicia.
Hem dit tornar. l’skating va ser molt popular entre el públic femení ja des de finals del segle XIX, i s’anava mantenint amb alts i baixos. Havia deixat de ser una moda temporal entre la classe benestant, passant a ser una distracció popular. I així va ser fins a finals dels anys 20, quan les dones de la segona generació de patinadores catalanes van començar a organitzar-se per tal de jugar partits. I en un dels clubs que tenia un equip masculí s’hi va crear una secció femenina. Som a a la primavera de l’any 1930.
1930. El primer equip: Skating Femina Club.
“LAS SEÑORITAS CLASCA Y BARROSO, DEL “CATALUNYA SKATING CLUB”, PREPARAN LA FORMACIÓN DE UN EQUIPO FEMENINO DE HOCKEY SOBRE PATINES. Ha quedado formado y dentro de pocos dies debutarà el equipo del “Skating Femina Club”. Lo integran las señoritas América, Canaval, Lucas, Freixas, Lavarza, Fusté, Flores y Dubós. Es entrenadora del mencionado equipo, la señorita Luisa Dubós.
Todo equipo femenino que quiera enfrentarse con el del “Skating Femina Club” tiene que dirigirse a los señores Farré y Dubós, en la pista de la calle de Cortes.” (27/04/1930 El dia gráfico, p. 27).
No hem trobat més informació que la que proporciona aquesta crida pública. Sembla que va ser un primer intent d’organització, que no va trobar ressò entre les esportives, en plena ebullició aquell any, amb l’ascens a l’olimp del Club Femení d’Esport. Les promotores van haver d’esperar uns anys, que van aprofitar per adquirir competència en el joc, que van mostrar en el primer partit conegut, celebrat el 1933.
1933. El primer partit.
El dia 14 de maig El Diluvio menciona la celebració per l’endemà d’un “primer partido femenino de hockey sobre patines” al Maricel Park. (14/05/1933, p. 15). Aquell primer equip de 1930, que segurament no havia deixat de jugar entre sí durant aquests anys, havia trobat un rival: l’Universitari. Aquesta és la crònica del partit:
“L’UNIVERSITARI CAMPIO DE CATALUNYA D’HOCKEY SOBRE PATINS. Havia despertat un gran interès, la final del campionat de Catalunya que havien de disputar-se diumenge a la pista d’”skating» de Marlcel Park, els equips Skating Club i U. Universitària.
Molta i selecta concurrència, es va reunir, amb la certesa d’assistir a una lluita aferrissada pel títol, i a més per a assistir al primer matx que de Hockey sobre patins havien de Jugar gentilissimes «hockeymen», per primera vegada a Espanya.
Referint-nos primer al partit jugat per les senyoretes, hem de dir que va satisfer extraordinàriament, per la precisió del joc demostrat. Va resultar molt més interessant del que esperaven els coneixedors d’aquest esport. La dona, que en tantes altres matèries esportives ja s’ha remarcat, no ha volgut ésser menys, i amb el hockey sobre patins ha captivat el públic, tant per la gràcia amb què actuaren, com per l’energia en què es disputaren el triomf.
Afortunadament, cap dels dos equips no mereixia perdre. Les dues «cinquenes», actuaren meravellosament, i per això l’empat a un gol les ha de satisfer. Els bàndols femenins estaven formats així: Catalunya: senyoretes Monzó, Morote, Castillo, Clascà i Lucas. De reserva hi havia la senyoreta Gonzàlez. U. Universitària: Srtes. Lleonart, Fàbregues, Pérez, Esteban i Díaz.
El públic no va regatejar pas a tan gentils jugadores, abundosos aplaudiments, merescuts per l’exhibició que forniren d’aquest joc.” (16/05/1933 La Veu de Catalunya, p. 7).
Ho devien fer tan bé que van enlluernar els pocs periodistes pendents del joc. Fins i tot el redactor de El Mundo Deportivo, amb entrevista a la capitana de l’Universitari i tot, va gosar proposar un partit entre ambdòs sexes!
“El partido femenino termino con un empate a un goal. El partido femenino fué un excelente preliminar para el plató fuerte del domingo en Maricel. Juegan muy bien las muchachas a hockey sobre patines y en realidad el partido resultó más interesante y competido que lo que la mayoría se esperava. Dominan excelentemente el patin y hacen prodigios con el stik, especialmente las dos centro-delanteras Srtas. Clascá y Estevan, quienes se destacaron notablement durante todo el encuentro. Las medallas que ponia en juego la Federación, no fueron ni para unas ni para otras, pues la igualdad de fuerzas que demostraron ambos teams, la reflejaron en el marcador al terminar el partido con un empate a un goal.
Marcó el goal universitario, su extremo izquierda Mª Luisa Pérez, al recoger un excelente Servicio de Pilarín Estevan y María Clascá en una jugada individual muy vistosa logró el empate para el Catalunya.
HABLANDO CON LA CAPITANA DEL UNIVERSITARIA DESPUÉS DEL PARTIDO
–¿Qué te ha parecido el partido? Pilarín Estevan, nos mira, sonríe y dice: –No sé, estaba tan emocionada que no puedo contestar a esta pregunta.
–¿Crees que debíais haber ganado? –Francamente no. Si se hubiera prorrogado el encuentro, seguramente.
–¿Estàs contenta del rendimiento de tu equipo? –Si, mucho. Sobre todo de Mª Luisa Pérez. Nos entendemos un rato y me comprende en seguida la jugada.
–¿Crees que ganaréis el partido de desempate? –Haremos lo que podamos. Nuestro equipo tiene mucho entusiasmo y eso hace mucho.
–¿Qué te parece el hockey sobre patines femenino como deporte femenino? –Creo, es decir, afirmo, que es uno de los deportes femeninos que más rápidamente encontraran adeptos. Gusta mucho al jugar y me parece que al público le gusta más ver jugar a las chicas que no a ellos. Al menos así lo demostró el domingo en Maricel. Nos aplaudieron mucho.
–¿El próximo domingo el desempate, verdad? –Así lo han dicho. Por si acaso, ya he avisado a todas mis jugadores que durante esta semana habrá que entrenar mucho… y madrugar.
Nos despedimos se ella, quién nos alarga la mano con una sonrisa. Tienen mucha voluntad las muchachas, y nos parece que irán más lejos que ellos en este deporte. ¿No sería muy interesante que las jovencitas, dentro de algun tiempo derrotaran al equipo de jugadores? Stik.” (20/05/1933 El Mundo Deportivo, p. 3).
El partit de desempat
Efectivament es va jugar el diumenge següent: “El equipo femenino del Catalunya S. C. venció al equipo de la U. Universitaria por 3 a 1. El pasado viernes por la mañana, se celebró el partido de desempate entre los dos equipos femeninos, consiguiendo la victoria el Catalunya, S. C., por 3 a 1, después de un partido excelente. El Catalunya superó a la Universitaria practicando un juego de más eficàcia a base de pases rápidos, imponiéndose desde los primeros momentos al “team” femenino contrario, que realizó una labor defensiva digna de todo elogio y consiguiendo llevar bastantes veces el peligro ante la meta contraria.
El Universitaria no pudo alinear a una de sus mejores jugadores y quizás eso influyó bastante para que durante todo el encuentro fueran dominades por el Catalunya, cuyo equipo, no obstant, se mostró en una forma muy superior al otro partido celebrado en Maricel.
Maria Clascà marco los tantos por el Catalunya y fué la mejor jugadora sobre la pista, conduciendo el terceto de ataque y disparando a goal con singular acierto y a quien Pilarín Estevan no supo marcar como en el otro partido celebrado, quizás porque la centro delantera del Catalunya desconcertó a su adversària con la calidad de juego con que nos deleitó el pasado viernes.
Del Universitaria destacó notablemente la meta Montserrat Lleonart, que detuvo numerosos tiros de la delantera del Catalunya, la defensa anduvo un poco floja y su delantera no ligó las jugadas por la falta de Mª Luisa Pérez, que no pudo alinearse en este partido. Del Catalunya, sus cinco jugadores hicieron un excelente encuentro, mereciéndose por lo tanto el triunfo conseguido.
Pronto veremos el desquite, pues el Universitaria continúa entrenando a sus jugadores con más ardos que antes. Ahora lo que hace falta es que las del Catalunya no se duerman sobre el triunfo conseguido. Es necesario mantenir la forma. Stik.” (02/06/1933 El Mundo Deportivo, p. 3).
No hem trobat, a dia d’avui, cap partit posterior. Si activitat.
Maria Clascà
Pensem que és una més de les pioneres oblidades de la història esportiva del país. Potser perquè floreixen una època i després el seu flaire desapareix de les pàgines impreses per sempre més. En general, això passava quan es casaven. Deixaven de tenir veu pròpia.
María Clascá venia d’una familia de patinadors. Un dels seus germans jugava a l’equip masculí, un altre, Janni Clascà inaugurava una pista a Mataró en companyia d’una “coneguda parella de ball fantasia sobre patins senyoreta Laura Castillo”. Ens falta saber tot sobre ella. No la podem reconéixer a la fotografia de conjunt anterior, dons no en tenim cap per comparar. A la xarxa el seu nom no existeix. Sabem, però, que l’any 1934 era l’entrenadora de patinatge del Club Femení i d’Esports: “L’esport i la dona. El valor d’una pista de patinatge. Quina cosa tan anacrònica!” Això és la frase d’un ultramodern, a qui hem parlat d’una pista de patinatge.
–Voleu dir? –Passada de moda, doncs. No té ni el valor d’una antiguitat.
Hem quedat amb un aire tot pensarós… I hem volgut esbrinar qui tenia raó, l’”ultramodern” o les noies simplement “modernes” que usdefruiten una pista de patinatge, nova i flamant – fa poc construïda a la plaça d’Espanya – propietat de l’Ajuntament.
I hem fet una passejada fins a la plaça d’Espanya. I hem entrat per aquella porta tan acollidora del Club Femení i d’Esports. Hem travessat l’ample recinte de murs verdosos subratllats de níquel i hem eixit a aquell claustre de nova mena, asfaltat, llis, il·luminat per dues-centes bugies sota els estels del capvespre.
L’aspre lliscar de dos parelles de patins… les evolucions ràpides i suaus, com volar d’ocell, de dues figures… Els moviments gronxadissos de cames i cintures, en l’impuls de la cursa i en el graciés esforç dels viratges… Les mans obertes a l’aire, que es prenen i es deixen amb les mans de l’amiga…
Si la gràcia pot ésser anacrònica, trindria raó l’ultramodern. Però la nostra època de coses abstractes no rebutja pas la frivolitat de les coses boniques. El patinatge sembla, si, una frivolitat, en tot el que té d’amable i de bo la frivolitat: allò que és bell, i no arriba a art, que es exercici i no arriba a eixutesa.
… Ha començat l’entrenament. Arriben més noies, nues de cames, que es posen els patins i es llancen a la pista; unes, lleugeres i segures, altres vacil·lants, reclamant un suport en el seu pànic de sentir-se relliscar irremeiablement.
N’emprenem una que acaba d’asseure’s al banc, panteixant, roja de galtes, i es diverteix fent voltar amb els dits les rodetes del pati. –Vos creieu que és anacrònic aquest joc dels patins? La noia ens mira, s’agafa el genoll amb les mans creuades, decanta el cos enrere, somriu… –No us entenc. Què no us agrada? … Tan bonic com és! … zzzeeet… – amb el braç fa l’acció del lliscar tortuós de les patinadores – , Oh, que em diverteix! I després, tinc una gana a l’hora de sopar!
–Què us sembla, amic ultramodern? Sens dubte si parléssiu amb la senyoreta Maria Clascá, l’entrenadora – una altra joventut moderna amb tots els seus atributs – que us faria l’elogi fervent del seu esport i a més la veiéssiu actuar, seriosa, segura, mestressa de la pista, portant per la mà les deixebles porugues, fent explicacions tècniques a les que giravolten al seu entorn, us convencerieu i aplaudirieu. Com aplaudim nosaltres. Romaní.” (05/03/1934 La Rambla, p. 9).
Maria Clascà passa per mèrits propis a la secció Qui va ser? d’aquesta web. Valdria la pena saber-ne més, perquè amb la informació disponible va ser la principal promotora de l’hoquei femení dels anys 30 del segle XX.
JMP