A banda de la celebració del tercer campionat de Decatló masculí, guanyat per un madrileny, les quatre atletes que formaven part de la delegació de Madrid van confabular-se per ocupar tots els espais que podien deixar les catalanes, que van ser molts. La crónica parla de quantitat local, sí, però no de qualitat. Aquesta se la reservà una Castella al capdavant de la qual anaven les germanes catalanes Lucinda i Margot Moles. Va anar de molt poc que guanyessin. Així ho va veure La Rambla fent una crónica resum, afegint la classificació, que és l’oficial del segon campionat:
“ATLETISME. Catalunya triomfa en els campionats femenins d’Espanya. El castellà Agostí, nou campió i recordman del Decathlon. Foren batuts diversos rècords de Catalunya i Espanya.
Aquests dies, dissabte i diumenge, s’nan disputat a l’Estadi de Montjuic els segons campionats d’Espanya d’atletisme femenins, i el tercer campionat, també d’Espanya, del Decathlon. Amb l’organització d’aquests campionats ha iniciat les seves tasques el nou Comitè òe la Federació Catalana d’Atletisme. Les proves celebrades ahir al mati foren presenciades per un públic bastant nombrós i entusiasta. Les disputades dissabte a la tarda, primera jornada, davant de poca gent. El Comitè de la Federació Catalana, amb la col·laboració d’altres elements aliens a aquest, ha portat a cap el seu comès d’una faisó bastant satisfactòria.
Les victòries s’han repartit. Castella, amb Agosti, ha triomfat en el Decathlon. Catalunya, amb un magnífic estol de simpàtiques atletes, la majoria d’elles del Club Femení i d ‘Esports, ha guanyat els campionats d’Espanya. Però si Agosti i Castella poden estar del tot satisfets del magnífic triomf aconseguit, Catalunya, amb els campionats d’Espanya femenins, no.
En el Decatlon la lluita fou normal d’home a home. amb petits avantatges, si es vol en certes proves, per a alguns atletes, no sempre els mateixos, avantatges produïts pel sorteig de les sèries. En el Decathlon triomfà l’home més ben preparat i que reunia millors qualitats fisiques: Agosti.
Però en els campionats femenins no succeí el mateix. No triomfà ni la millor intel·ligència, ni la superior qualitat, ni la preparació més perfecta: triomfà la quantitat, triomfaren les setze o disset representants de Catalunya contra les quatre!!! de Castella. No existeix equivalència entre ambdós equips. Amb igualtat numèrica. Catalunya hauria sofert, amb tota seguretat, una sorollosa desfeta.
Afegim, encara, que l’equip de quatre atletes — I quines quatre atletes, senyors! — de Castella. sucumbí per un o dos punts de diferència (no donem la xifra exacta perquè la Federació no ens l’ha anotada en donar-nos els resultats).
L’atletisme femení ens ha guanyat, certament, uns segons campionats d’Espanya que compten en l’historial d’aquest esport, però contenim-nos tot el possible en l’exteriorització de l’entusiasme produït per aquesta victòria. No fos cas que la vanitat ens fes perdé el coneixement.
Aquests campionats d’Espanya femenins no han estat més que un match Castella – Catalunya, que, a fi de comptes, són les dues úniques regions que conreuen l’atletisme femení amb Interès. I Castella, amb un equip de quatre atletes que valen — quan menys han valgut en aquesta ocasió — per setze atletes catalanes, amb un ambient estrany i sobre un terreny desconegut, ha tingut al seu poder, fins a la darrera prova, el títol de campió. La cursa de rellevaments, disputada en darrer terme, decidí la victòria a favor dc Catalunya. Sola-ment aquesta dada, aquest empat a punts entre ambdós equips en la penúltima prova, palesa l’entusiasme i l’energla amb què es Iluita.
Naturalment, Catalunya es preocupà més de la quantitat que de la qualitat de les atletes que havien de representar la nostra bandera. Perquè, tractant-se d’uns campionats d’Espanya i conegut ol nombre de les atletes que havien de representar Castella, calia fer una selección dels nostres millos valors, i reduir al minimum I’equip representatiu de Catalunya. Llavors hauria succeït el mateix. Catalunya hauria guanyat amb un equip bastant menys nombrós (perquè hl ha hagut moltes de les nostres atletes que han guanyat punts por manca d’adversàries — unes o altres havien de clasificar-se cn els darrers llocs), i no hauria existit pel mig aquesta diferència numèrica que ha ennuvolat el nostre triomf.
Encara volem creure que les quatre atletes de Castella han vingut a disputar a Caiulunya el campionat d’Espanya més ben preparades, amb més disposició per a lluitar i aconseguir bones marques. La superioritat de l’equip castellà es reflectí sobretot, en els salts i llançaments, precisament en les proves que requereixen més Intel·ligència per la seva major complexitat. En canvi, les nostres van destacarse del tot en les curses de velocitat I en les tanques. En l’equip de Castella sobresorti la senyoreta Villa, a l’actuació personal de la qual deuen els representants madrilenys bona part de la magnifica puntuació assolida.
Una ullada a les marques registrades en aquests campionats ens obliga a reconèixer el progrés que ha experimentat en poc temps l’atletisme femení. En les dues jornades d’aquests campionats han estat enderrocats no res menys que sis rècords d’Espanya i un de Catalunya. Aquests mllloramoiits de marques han estat deguts a la magnífica i entusiàstica actuació dc les atletes A. Villa, M. Moles. R. Castelltort i A. Tugas.
Han passat a poder de les senyoreta Villa els següents rècords d’Espanya: llançament del javalot i salts d’alçaria; senyoreta M. Moles, del llançament del pes, una i dues mans; senyoreta R. Castelltort (que fou. amb la senyoreta Villa, de les que més es va distingir), dels 80 metres tanques i dels 150 metres llisos, i senyoreta Tugas, el de Catalunya del llançament del pes.
Podem donar-nos per satisfets d’aquest millorament tècnic que sovint experimenta l’atletlsme femení.
CLASSIFICACIÓ DELS CAMPIONATS FEMENINS
80 metres llisos
1ª R. Castelltort (Catalunya). 11” 2-10. 2. A. Villa (Castella). 11″ 3-10. 3. Carme Sugranyes (Catalunya). 4. Lucinda Moles (Castella); 5. M. Morros (Catalunya). 6. Eguiluz (Castella).
150 metres llisos
1. R. Castelltort (Catalunya), 20″ 4-5, rècord d’Espanya. 2. A. Villa (Castella), 21″ 3-5. rècord de Castella. 3. M. Castelltort II (Catalunya). 4. A. Gregori (Catalunya). 5. L. Moles (Castella). 6. Eguiluz (Castella).
600 metres llisos
1ª A. Villa (Castella). 2. R. Garay (Catalunya). 3. Valero (Catalunya). 4. Eguiluz (Castella). 5. M. Moles (Castella). La senyoreta Arcas s’ha classificat tercera, però actuant fora de concurs.
80 metres tanques
1. R. Castelltort, 15″, rècord d’Espanya. 2. M. Castelltort II (Catalunya). 3. M. Moles (Castella). 4. J. Artal (Catalunya). 5. A. Villa (Castella).
Salts d’alçàría
L Aurora Villa (Castella), 1’325 (rècord d’Espanya). 2. Rosa Castelltort (Catalunya), 1’28 3. M. Morros (Catalunya), 1,25 4. Carme Pascó (Catalunya), 1’195 5. M. Moles (Castella), 1’195. 6. L. Moles (Castella). 1 m.
Salt de llargària
1ª R. Castelltort (Catalunya) 4’59. 2. C. Pascó (Catalunya). 4’54. 3. A. VIlla (Castella). 4’54. 4. C. Sugranyes (Catalunya), 4’43. 5. M. Moles (Castella), 4’30. 6. L. Moles (Castella). 4’14.
Llançament del pes
1ª M. Moles (Castella), 9’528, rècord d’Espanya. 2. A. Tugas (Catalunya), 9’435, rècord de Catalunya. 3. L Moles (Catalunya) 7’94 4. A. Villa. 7’86. 5. J. Artal. 7’01. 6. V. Altaba, 6’75.
Rècord d’Espanya dues mans. Moles (Castella). 16’985. Rècord de Catalunya dues mans, Tugues (Catalunya), 16’445.
Llançament del disc
1ª M. Moles (Castella), 30 m. 560. 2. A. Villa (Castella), 25 m. 500. 3. L. Moles (Castella), 24 m. 260. 4. Artal (Catalunya), 23 m. 620 5. A. Tugas (Catalunya), 19 m. 830. 6. Mirapeix (Catalunya), 19 m. 550.
Llançament del javalot
1ª Aurora Villa (Castella), 27’340, rècord d’Espanya. 2 Margot Moles (Castella). 23’90. 3. Anna Tugas (Catalunya), 22 06, rècord de Catalunya. 4. Lucinda Moles (Castella), 19’59. 5. Mirapeix (Catalunya), 18’47. 6. Guasp (Catalunya), 15’56.
Rellevaments 4 per 75 m
1ª Catalunya (C. Pascó. C. Sugranyes. M. CastelltortII i R. Castelltort), 42”. 2. Castella (Margot Moles. Lucinda Moles, A. Eguiluz i A. Villa), 45″.
La Rambla 10 octubre de 1932, p. 8