A finals de 1922 trobem petges disperses: notes breus als diaris, noms que van i venen, festivals atlètics, equips de futbol, entitats de joves, actes literaris, cròniques que no saben encara que estan enregistrant un origen. I estirant el fil n’hi ha un que destaca sobre tots els altres: Antoni Brunet Magrané. Continue reading El Pomell de Joventut i la forja d’Antoni Brunet Magrané (II)