La cronologia del basquetbol barceloní està plena de sorpreses, la majoria desconegudes per al gran públic, o pels interessats en el tema. Una d’elles era la connexió que Barcelona tenia en aquell temps amb el món de l’espectacle amb les diverses capitals europees, especialment amb Paris. Anven i venien a circs i teatres rodamons de tota mena que ensenyaven les seves habilitats, sovint estrafolàries, per tal de captivar els favors del públic (com avui el Hormiguero, però sortint de casa). Es tracta del basquetbol en bicicleta. I algun detall casual.
El Basquetbol, funció de teatre
Una nova atracció ocupa el lloc deixat per Chevalier, quan encara no era el gran entre els més grans de la cançò francesa, i venia a Barcelona a fer bolos…
Les sessions eren un aplec de múltiples espectacles, segons la contractació del dia. El món contemporani porta gairebé 100 anys davant una pantalla televisiva, dons el que es feia abans era el mateix, però en directe rigorós. L’ordre de presentació també era important. i en la capçalera s’acostumaven a ressaltar les novetats de les que es comptava:
Així, quan van arribar els nord americans del Basket ball on Bycicle es pensava serien del gust del respectable. Però veient el què havien de fer per encistellar no penso que li dediquèssin excessiva atenció:
En canvi, amb el pas dels dies es va anar incrementant l’interès per altres números de l’espectacle. Especialment “El chino plegable“. A tenor de la postal de promoció, es compren la raó:
L’opinió del públic la tenien molt en compte els setmanaris quan publicaven llistes de preferències sobre els espectacles (us sona? tot està inventat…).
Els Harvey, en format trio o ampliat, els hem trobat durant tot el mes de desembre de 1919 al Teatre Principal. Desprès devien continuar la gira, fins que el públic trobés una proposta millor per distreure’s, cosa que no devien trigar gaire en fer.
JMP