En matèria d’esports a Barcelona, als gimnasos de primers de segle va passar tot. Algun dia es podrà comprovar seguint la cronologia que estem construïnt, peça a peça. Mentre, de moment ens conformem, que no és poc, amb les dates clau. I una d’elles s’ha d’atribuir a Jaume Garcia Alsina, al Gimnasio Garcia.
Endegat pel seu pare, passa per ser de creació més primerenca a la ciutat. I sobretot a l’època d’en Jaume va ser un dels pal de paller de l’activitat. Alguns podien presumir d’haver introduït novetats, com el Solé, potser el Santanach. En Jaume ho va fer, creant-les.
A més de totes les especialitats que tocava, en Garcia Alsina no devia tenir-ne prou, i el 1910 va fer una excursió europea, amorosida pels seus amics de Los Deportes i La Veu de Catalunya, que li va servir per incrementar la seva notorietat, i oferir novetats. Com el Basket-Ball.
No sabem des de quan van començar les primeres provatures. Mai es comença la pràctica d’un esport jugant un partit en públic. És la porta al menyspreu, i a no tornar-hi. Recordem la part d’espectacle que té l’esport. Aleshores, ara fa 111 anys, com avui.
La qüestió es que després de l’estiu de 1912 es devia sentir segur, amb l’estol propi de potencials jugadores, i va gosar donar el pas. Tan segur devia estar que fins i tot li va camviar el nom. Al ser l’únic barceloní en practicar-lo, qui li diria res? I així va néixer el GIMGAR-BALL, el Gim-nasio Gar-cia del basquetbol mundial. El mateix, amb el seu nom. Ell mateix ho reconeix. El demés, seguint la següent cronologia.
Cronologia
1912
No va ser el primer, però si dels publicitàriament més actius. Jaume García sabia que la premsa havia de ser la seva aliada en la croada higienista en la que es trobaven els pioners de l’esport de principis de segle. I en aquesta apareix la primera notícia sobre l’afer, fins ara desconeguda per la historiografia oficial (perquè es prèvia a la coneguda), que potser per manca de consulta exhaustiva tendim a referenciar les troballes parcials com a dogma. Arxius com ARCA o AHCB mereixen més respecte. Gairebé tot el que s’escriu aquí és de les dos grans hemeroteques virtuals catalanes. I parlem del primer partit de Basket-Ball de la península ibèrica:
“Un sport nuevo. Siempre es agradable poder anunciar que va a jugarse en Barcelona un nuevo sport. Y mayormente si a ello puede añadirse que las que van a practicarlo son un nutrido grupo de señoritas, alumnas todas del Instituto Kinesiterápico.
El maestro García se ha propuesto introducir el “Basket-ball”, ese hermosísimo juego que practican las educandas de los principales centros docentes del extranjero, contando con la hermosísima pléyade de gimnastas que concurren a su sala. En breve empezarán las entrenamientos, que prometen resultar altamente interesantes.” (12/11/1912 La Publicidad, p. 3).
El Mundo Deportivo, fins ara l’única font d’aquest partit, es va limitar a fer copy and paste de La Publicidad. després de nou dies d’haver aparegut la primera informació:
El Gimgar-Ball. El primer partit
Si bé com hem vist al principi parla de Basket-ball, en la presentació del programa de l'”Agrupación Familiar” del dia 15 de desembre ja escriu Gimgar-ball, enlloc de l’esport americà. En la crònica de La Publicidad del dia 17 podem saber què significa:
La fiesta del Gimnasio García
Aquest partit inaugura la història del Basquetbol a Barcelona i Espanya.
Alineacions
“Bando azul: Iglesias Comamala (A.), Garcia (M. C.), Pujol (R.), Valls (M.), Solanes (A.), Giralt (A.)
Bando rosa: Figueras (G.), Comamala (P.), Bori (G.), Llorach (P.), Sancho (E.), Solanes (E.), Valls (M.).”
Algunes de les citades eren germanes d’esportistes, com les Comamala (d’un jugador i directiu del F. C. B.); alguna és filla de l’organitzador . Van jugar sis contra set, a la pista de Tennis.
L’endemà de Sant Esteve El Mundo va publicar la seva crònica de l’activitat, i no se’n va estar d’esmentar els punts principals: “Agrupaoión familiar. Varias familias de alumnos concurrentes al Gimnasio García, con el fin de propagar la cultura física por todos los medios posibles, han formado la Agrupación Familiar. Los objetivos que persigue dicha agrupación son los siguientes:
Propagar y beneficiar higiénicamente, de la Educación Física en todas sus manifestaciones, y especialmente de la Gimnasia, Pruebas Olímpicas, Tennis, Gimgar-ball y demás juegos higiénicos realizados en el Jardín Deportivo (Rambla del Prat, núms 16 y 18)”.
Més endavant: “Seguidamente distinguidas señoritas formaron dos bandos y efectuaron un partido de Gimgar-ball, nuevo deporte que gustó en gran manera a los espectadores.” (…) “Verificóse también, igualmente un partido de Gimgar-ball entre atletas del Gimnasio García.” (26/12/1912 El Mundo Deportivo, p. 5): El primer partit masculí?
1913
A partir del mes de maig trobem una inserció publicitària setmanal a La Publicidad d’en Garcia Alsina, com una de ltres especialitats clau del gimnàs:
La campanya dura fins a finals de setembre. Al mateix temps Garcia Alsina feia proselitisme a les escoles on era professor d’educació física, alguns dels millors de la Barcelona renaixentista, com el col·legi Condal:
“Festival Deportivo al Polo Jockey Club, per part dels alumnes del Condal: “… y como novedad una demostración del nuevo juego Gimgar-ball del que es propagador el señor García Alsina.” (26/05/1913 El Diluvio, p. 22; 30/05/1913 La Vanguardia, p. 6; 02/06/1913 Diario de Barcelona).
1914
Aquest any ha cessat l’activitat publicitària, però comprovem com continua practicant-lo al Condal: “El concurso de Juegos y ejercicios gimnásticos que celebrará hoy, á las cuatro de la tarde, en «Las Arenas», el Colegio Condal, promete verse concurridísimo á juzgar por el gran número de invitaciones solicitadas.
Algunos números del programa llamarán grandemente la atención, entre ellos los conjuntos rítmicos á grandes masas, algunos juegos como el «gingar-ball», inventado por don Jaime García y Alsina, profesor de gimnasia del mencionado Colegio.” (28/05/1914 La Vanguardia, p. 6). El mateix dia i text publica el Diari de Barcelona (p. 9). Fins i tot el Diario de la Marina de l’Habana el menciona en una crònica sobre Barcelona (15 d’agost, p. 4).
Gimgar, amb n o suma-li lletres, però Garcia Alsina ho va intentar des de 1912. Potser no se’n va sortir, però devia ser perseverant durant aquests anys, perquè fins el 27 de juny de 1922 (ja s’havia jugat el primer partit no oficial, veure Troby) a la Bonanova continuaven competint en Gimgar-ball: “XX Festival de Educación Física al col·legi Nuestra Señora de la Bonanova, presidit per Primo de Rivera: “Las clases 3 Industrial lo empataron en el partido final de Gimgar-ball.” (27/06/1922 Diario de Barcelona, p. 12).
A partir d’aquest any ja no el trobem més. Va rendir-se al Bricall, nou home fort del gimnàs local?
Jaume Garcia Alsina va tenir una fi ominosa, terrible, fruit de les angúnies dels primers dies de l’alçament feixista del 36. Un dels fills va fugir i el seu net, nascut a Paris va mantenir el gimnàs de la Part Alta fins que el va tancer el 1995. Ho explica en una entrevista a El Mundo Deportivo (17/12/1995, p. 59), on clou una nissaga sense la qual no es podria explicar una part de la història de l’esport barceloní i espanyol.
JMP