Si cerquem la definició de futbol al diccionari.cat, aquest respon: “Etimologia: de l’angl. football ‘pilota de peu’ 1a font: 1912 masculí esports.”
Dos observacions. Primera, pel gènere. Als diccionaris espanyol i català figura com a substantiu masculí (és el, no la). En canvi, futbolista és masculí, femení i trans-gènere a l’hora. A l’any 2023, el futbol és masculí només? Aleshores, no s’hauria d’intentar eliminar l’article sempre que es pugui, doncs avui no té cap sentit (o en té un altre no desitjat), mantenir-lo?
La segona, la data. Desconec la font del Grup Enciclopèdia, però segons qui això escriu és errònia. Cal retrocedir-la 10 anys. De l’1 del 12 al 0 del 2: 1902. A continuació les proves impreses, irrefutables.
“Según nos comunican varios socios del “Real Club de Regatas”, piensan formar para la pròxima temporada, dos bandos, para jugar al futbol, formado únicamente por socios del mismo. Felicitamos a los iniciadores. REM.”(09/03/1902 Los Deportes, p. 8).
En aquest suelto apareix per primera vegada el vocable futbol imprès a l’Estat. M’inclino a pensar que qui ho va escriure va ser Josep Elies i Juncosa, col·laborador de Los Deportes en aquella època. Abans, l’origen del mot.
Antonio Viada va publicar la seva obra magna Sobre el vocabulario Deportivo, a la revista Los Deportes de Barcelona la primavera del 1902, que va ser el primer intent seriós d’espanyolitzar la terminologia dels esports d’arrel anglosaxona (anglesos i nord-americans). Del Foot-ball escriu “— Paréceme naturalisimo aceptar la traducción literal de “pelota-pie” ó “pelotapié”, como se dice “tirapié”, “buscapié”, “tentenpié”, “volapié” y otras voces compuestas de pie. (…) Mas es el caso que se trata de una voz tan en boga como lo es foot-ball, que casi sería preferible españolizarla escribiendo “futbol“, y aun mejor “fudbol“, como se pronuncia. Tienen la palabra los “futbolistas” ó “fudbolistas“. (30/03/1902 Los Deportes, p. 3). Viada queda per a la història com el Creador del concepte.
Elies i Juncosa va entomar la crida d’en Viada. El periodista també practicava futbol, havent intentat jugar al F. C. Barcelona, l’equip de moda. Ell va ser qui va dur el palabro a la premsa, i ho escriu molt clarament: “Futbol. Aixis. tal com se pronuncia. Creyém ja arribada l’hora de parlar ab mots de la nostra llengua y quan no’ls tinguém, com en el cas present, construirne un que serveixi pera mes endevant.
La designació del característich joch de pilota que a Inglalerra expressan pels dos mots foot «peu» y ball «pilota», es un problema bastant dificultós. No pot expressarse «pilota a peu» ni «pilota-peu», primer perque’s prestaria a moltas confusions y ademés perquè si bé en molta part se juga ab els peus, no es menos veritat que al mateix temps se juga igualment ab el cap, el pit y, en una paraula, ab tol el cos (excepció feta de las mans). Prenent l’origen llatí s’havia proposat «pila-peu», mot que no va ésser ben rebut perquè no expressa res de lo caracteristich del joch, en quin cas se troba igualment el mot «joch de pilota ingles», donchs ja es sabut que hi han diferents jochs de pilota originaris del mateix pais, y que no son precisament el de que’s tracta.
Devant, donchs, de totas aquestas rahons y seguint l’exemple de països avensats y entre ells potser el més propici, la mateixa Inglalerra, que quan no té un mot, el còpia del país que’l té més exacte, adaptantlo naturalment a la pronunciació del seu llenguatge, no dubtém gens en declararnos partidaris de l’adopció del mot futbol», ja que es el que sintéticament expressa’l joch, sense que pugui compararse ab cap més.”(11/08/1902 La Veu de Catalunya, p. 2-4).
Curiosament la primera vegada que l’usa després d’aquesta declaració d’intencions és per parlar de waterpolo, del “futbol al aigua”. (19/08/1902 La Veu de Catalunya, p. 2), que sense ell saber-ho ha resultat ser una primícia. Aquest tema tindrà aviat una peça pròpia. Seguim…
Antonio Viada li dóna el seu vist-i-plau oficial, a través de Los Deportes: “En La Veu de Catalunya he visto que el amigo “Corredissas” ha emprendido también la tarea de españolizar los exotismos deportivos, vistiéndolos en catalán, que no deja de ser una lengua española, y, según Menéndez Pelayo, más antigua que la castellana.
Mi querido compañero de La Veu adopta para la ortografía catalana de foot-ball la palabra futbol, que es una de las dos que propuse al acuparme de los nombres de los distintos deportes. Sin duda alguna, al decidir “Corredissas” emplear ya para lo sucesivo la palabra futbol, que es como pronuncia todo el mundo en Cataluña, ha obrado acertadamente. Así como para el castellano será, á mi juicio, más castizo escribir fudbol, que es la segunda de las voces que me permití indicar. A menos que la futura Junta léxico-deportiva prefiera adoptar pelotapié ó calcio, que es como se llama el foot-ball en Italia, de donde, según el inglés Barly, fué importado en Inglaterra en el siglo XV.” (24/08/1902, p. 4).
“I vos per obra y gràcia de la vostra reyal gana heu volgut catalanisar escribintla aixís: Futbol”
Viada no va aconseguir introduir fudbol al castellà. Però sí futbol al català, i gairebé al mateix temps al castellà, però només a ses Illes, com veurem. Tanmateix, a l’Elies li sortiren veus discordants per la seva decisió: “L’Art de fer barbarismes. A n’En Corredissas de “La Veu de Catalunya”.
No cregueu que us parli en só de guerra, ni que busqui cap polèmica. Res d’això. Y doncas —us preguntareu— à que ve’l parlarme? Y jo us senyalaré lo titol d’ aquestas quatre ratllas que’m permeto dedicarvos.
Y vos esteu provant de posarne un, dins de la llengua catalana. Y encara que un, no siga molt, figureuse que passaria si à cada català se li ocorreguera la mateixa ideya que à vos. Aquest barbarisme, ó millor dit aquesta tentativa de barbarisme està en la paraula inglesa: Foot-ball, que vos per obra y gràcia de la vostra reyal gana heu volgut catalanisar escribintla aixís: Futbol.
En primer lloch us prego que no’m feu riure y en segon lloch protesto de la vostra obra. Foot-ball es en inglés, y si vos no trobeu cap traducció catalana useu lo mateix, pro ja may Futbol. ¿A quin Sant?
No hi han escusas que valguin en aquest assumpto. Si voleu simplificar la paraula, agafeu una traducció catalana, pro jamay tindreu ‘l dret de catalanisar lo que no pertany à la nostre terra. Ja sé que la cosa no val la pena de que se mogui barromera pro, us seré franch, he sentit verament que surtis de “La Veu de Catalunya” aquesta veu inglesa. Si ho hagués inventat ”La Publicidad”, tindria una escusa, pro d’ un catalanista no té perdó de Deu.
No us exigeixo pas, ni us obligo, ni menys us prego, que torneu à usar la paraula “‘Football”‘ en lloch del “‘Futbol”‘ pro cregueu que us dono aquest avis, sense cap més intenció que la de fer un be à la llengua Catalana. Y dispenseu. Joseph CALZADA CARBÓ.” (28/09/1902 Llevor, Sant Feliu de Guíxols p. 1-2).”
Desconec si va donar-se de baixa de la subscripció, perquè el Corredisses no li va fer cas…
Segueix a (II)