La pràctica del Base ball havia arrelat moltíssim a Cuba ja des del 1868, quan es va fundar el primer club a l’Habana, encara en època colonial, i l’expansió a la península, sobretot a Barcelona, amb testimonis des de 1896, va ser força natural.
A Tarragona els homeruns van arribar el 1910: “Hoy á las dos en punto de la tarde y en el campo de la plaza del Progreso, se efectuará un interesante match de «baseball» entre el team «Fe» de Barcelona y el «Tarragona», equipo formado recientemente en ésta entre varios del club «El Pedal». Este nuevo sport, desconocido hasta hace poco en España, va despertando cada día más interès por prestarse su juego á emocionantes lances, que ponen de relieve la agilidad y destreza de los jugadores, cabiéndole la honra a Tarragona de ser la segunda capital de España en donde se practica tan interesante sport.[1]“
A l’hemeroteca de Tarragona no consta cap més informació. I va ser la segona ciutat de Catalunya en jugar-hi. Santander i Madrid són anteriors. Tampoc sabem el resultat. Potser el senyor Tarin tenia en aquell moment altres prioritats a “El Pedal”, com la bicicleta i les motos… Amb intermitències es devia anar practicant, perquè els anys posteriors la Ferreteria Mallol anunciava equipament esportiu específic.
L’any 1925 un article del Tarragona recordava: “En algunos países se está estudiando el procedimiento de aclimatar otro deporte que sustituya el fut-bol durante el verano. En Holanda, según venimos leyendo, parece que empiezan a preocuparse de implantar como deporte popular de verano el basse-ball, del que aquí se jugaron varios partidos tiempo atrás cuando había muchos equipos constituidos por muchachos jóvenes que lo practicaban casi diariamente en la explanada de lo que es hoy Plaza Mercado.[2]”
El beisbol és un exemple d’esport que no va arribar a quallar. Factors com les mides dels camps per poder jugar-hi, la quantitat de gent necessària per fer partits i competicions, la incomprensió general de les regles i tenir que comprar tot l’equipament necessari a l’estranger no fomentaven precisament l’afició, també a la resta del país excepte Barcelona, on el caliu es va mantenir gràcies a la colònia d’origen cubà.
[1] 29/05/1910 Diario de Tarragona, p. 2
[2] 01/07/1925 Tarragona, p. 4