El centre de l’activitat ciclista era la part baixa i central de la Rambla de San Juan i la esplanada, més amunt (avui tot és la Rambla Nova). Zona benestant, hi vivien molts dels estrangers (francesos, suïssos, noruecs) pioners de la bicicleta. Allí va formar-se el Club Velocipedista amb el seu gimnàs i garatx. Sovint se’ls criticava, de vegades com a reacció a la modernor que representaven, altres eren ben fundades: La velocitat entre els passejants la principal. En aquella época les bicicletes encara no tenien frens, i la manca d’experiència i control provocaven molts accidents i causaven atropellaments en una ciutat on a més molts carrers, la mateixa rambla són en pendent.

D’aquest any tenim acreditats 5 accidents a la Rambla de San Juan, carretera de Castellón, carretera de Valls i davant la redacció de La Opinión (Conde de Rius, 28, entresuelo, esquina rambla de San Juan).

Entre el 22 de juny i el 10 de juliol la prensa documenta sis atropellaments: la majoria a les dos Rambles (de San Juan i de San Carlos, Nova i Vella), a nens i nenes, gent gran i amb “un hombre fornido y robusto, que gracias á ello no sufrió mayor atropello.” També al carrer Méndez Núñez, amb tots els detalls: “un joven llamado B. Juan Magriñá, que habita en la núm. 35, atropelló con la bicicleta que montaba, en la de San Carlos á la niña María Elvira, causándole una herida que le fue curada en el Hospital provincial.”

El gobernador civil, amb atribucions sobre la materia, prohibeix la circulació, i marxen de la Rambla a l’esplanada, però els posen multes igual. Alguns burlen l’autoritat, i provoca tensió al Ple municipal. Es fan precs contra la prohibició, i a l’imposició d’un impost de circulació. La reacció d’altres va ser el sabotatge: “Algún mal intencionado sin duda, colocó anteanoche en el extremo de la rambla de San Juan, frente al monumento de Roger de Lauria, una cuerda que sujeta al farol y colocada á unos cinco palmos del suelo, interceptaba el paso por el arroyo, haciéndose invisible dada la oscuridad que reina en dicho sitio. A breves momentos un joven extranjero dependiente de comercio que montaba una bicicleta fué violentamente arrojado de ella al encontrar el obstáculo inesperado. Afortunadamente, no se causó daño de consideración.” Possiblement seria Tarin.

El Circ visitant, instal·lat a la plaça de toros ofereix un espectacle velocipedista. La croniqueta destaca les habilitats sobre la màquina dels circencs, i adverteix: “¡Ah vosotros los que nos dais la lata en la Rambla, con la bocina, aprended, niños, aprended allí! mientras no podáis hacer la centésima parte que él, no salgáis á la calle. La niña Italia maneja el velocípedo mejor, que todos vosotros reunidos.”

A la Rambla Nova és on es va veure per primer cop una dona dalt d’una bicicleta: “Ayer llamaba la atención de los transeúntes una señora que montada en una bicicleta paseaba por la Rambla de San Juan. Acompañaban á la biciclista tres caballeros, también montados en bicicleta.”

Els Bombers de la ciutat són els primers funcionaris públlics que aprenen a muntar en bicicleta.

Membres del Club Velocipedista comencen a fer excursions, a un poble no identificat de l’entorn, a Falset i tres d’ells a Barcelona. Els diaris no mencionen noms però es pot suposar la presencia de Tarin en alguna d’elles. També apareix com a participant u organitzador en les festes locals, com la del Cos del Bou per Sant Roc: “Gran concurso de bicicletas. Ganará el primero el que sin haberse apeado ni dado mas de tres caídas llegue primero á la meta que estará fijada.” Per Santa Tecla es van anunciar però no sabem si realment es van realitzar, perquè el que surt publicat aquells dies amb detall és una “corrida de la sortija” curses de cintes a cavall, tipus Maó, amb una gernació a la rambla….

Una important novetat. S’obren els CAMPOS DE RECREO. Des del juliol fins a cap d’anys’anuncia insistentment que: “Todos los días, desde las cuatro de la mañana hasta la una de la noche en la plaza hipódromo. Gratis á todos los que desean tomar parte á las carreras. Entrada 2 reales.” Així es converteixen en el punt de trobada ciclista de la ciutat, i curiosament es deixen de publicar els accidents i atropellaments a les Rambles…

França és el primer país on es proposa que els ciclistes paguin un impost. Són unes cent mil el nombre de bicicletes registrades. En plena expansió al país veí, es realitzen curses extremes i rècords de distància, com els 830 km de Paris a Toulouse. A Figueres arriba a primera dona routier que ve de França, amb comentari masclista inclòs “Respetamos la libertad de todo el mundo, pero se nos figura que esa señorita debiera dedicarse á ejercicios domésticos de su sexo, que son los que dan á la mujer provechoso repeto.”A Madrid a finals d’any es celebra una granExposició de bicicletes.

A Reus, que aleshores anava un pas endavant que Tarragona en afició i activitat es destaca un robatori singular, al que sembla no li hagi passat el temps: “… fué un joven al kiosko de don José Marquef situado en el paseo de Mata, tomó una bicicleta por una hora, pagó el precio del alquiler, que importaba una peseta, montó en ella, partió y… esta es la «hora» que no han comparecido ni velocipidista ni bicicleta. Lo peor del caso es que el señor Masquef no conoce al aprovechado joven, el cual por una peseta habrá adquirido una buena bicicleta, nuevecita. No hay duda de que es un gran sistema, y… económico.”

Segueix…