Fotografia: Col·locació primera pedra monument a Roger de Llúria, realitzada el 1889. El Club Velocipedista va néixer al costat.
Així es va escriure a la premsa local: “Proyéctase fundar en esta ciudad un club velocipidista y gimnástico en la rambla nueva de San Juan.” A un dels diaris de la competència alguna cosa li picà i l’endemà: “Según leemos en un colega, proyéctase en esta ciudad la formación de una sociedad de velocipedistas y gimnasio, que se establecería en una casa de la Rambla de San Juan. En cuanto á lo del club velocipedista, bueno: pero lo de gimnástico hace más de dos años que está creado y cuenta con infinidad de socios.” Segons es recorda abastament per les fonts periodístiques, William Tarin n’era un dels fundadors.
Doncs, aquell any l’activitat esportiva de la ciutat la realitzaren tres entitats especialitzades. El primer, l’original, era l’apostolat de Tomàs Martí en l’educació física, tot i que l’Ajuntament no li abonés els dos anys endarrerits per l’ensinistrament atlètic i higiènic dels bombers locals (arribant a suplicar els diners davant de la Casa Consistorial); l’altre era el numerus clausus Club Gimnasio, fundat tres anys abans i dedicat a la gimnàstica i el culte al cos, que no admetia nous socis. I arriben els ciclistes. Els bombers seran els primers funcionaris en aprendre els secrets de la bicicleta l’any següent.
Pensem que els velocipedistes no van tenir temps per organitzar-se com cal, i no van participar encara en les clàssiques festes locals. Per Sant Magí, però, a més de la corrida del torero Espartero, amic i conegut del William de Valencia, es realitza una cursa de velocípedes en format focs artificials, gentilesa municipal. A la tardor el mestre velocipedista reusenc Matias Esteve, i uns deixebles de 10 i 12 anys fan unes demostracions d’habilitat a la Rambla de Sant Joan / Nova.
Aquell any per tot arreu s’organitzaren curses: Lleida (amb club velocipedista des de 1887), Girona (que anava a crear-lo aquest any), Valencia, Saragossa (que ja tenia tradició), Sant Sebastià (davant l’estiueig reial), … A Reus arriben per Sant Jaume. Dia 28 de juliol. Curses de velocípedes al passeig Sunyer. S’esperen visitants per tren des de Lleida i Tarragona, amb rebaixa de preus. “La de velocípedos consistirá en diez vueltas dadas al paseo de Mata, siendo también tres los premios que se distribuirán, uno de 75 ptas; otro de 50 y otro de 25.” Fos pel que fos, només s’hi van presentar dos corredors: “Tan solo dos velocipedistes, el uno de esta ciudad y el otro de la de Lérida, acudieron á disputarse los premios en la carrera que tuvo lugar anteayer tarde en el paseo de Mata, ganando el primer premio el segundo de aquellos. La concurrencia que acudió á presenciar la carrera fué extraordinaria.” També hi va haver curses de cavalls (del Passeig Mata a Castellvell). Als anys següents hi haurà continuïtat.
A Tortosa la moda arriba per les festes de la Cinta: “Agradable novedad la corrida de velocipedistas, que atrajo numerosa concurrència.”
Es comencen a publicitar els incidents en ruta, que seran una constant en els pròxims anys. La difícil convivència entre les màquines infernals i els animals (gossos i tota mena d’equins, cavalls, ases, que eren el principal sistema de transport de l’època), que faran la vida impossible al ciclista turístic, fart de batallar contra el mal estat dels ferms de sorra i pedres de la xarxa viària, impracticables quan plovia. A Jaca dos noies muntades en ases es creuen amb un ciclista al camí, i les bèsties s’espanten. Una cau al terra i l’altre és arrossegada fins una bassa, i mor.
*Què en diu la Enciclopèdia catalana sobre el tema: “El 1897, sota la presidència de Luis de Norregard, organitzà curses de 500 m sobre pistes de terra. El 1905 col•laborà en l’organització del Campionat d’Espanya guanyat per Pablo Pujol. Entre els seus socis destacà William Tarin, figura clau en el desenvolupament del ciclisme a Tarragona. La seva activitat també fou de caràcter social amb sortides i excursions des de Tarragona cap a poblacions com el Vendrell i Valls.” Literal, sense cap introducció. Això és res i mal fet.
Segueix…