La tarda que Tarragona va apostar per veure qui aguantava més sota l’aigua.
Miss Loreley, també esmentada en la premsa com Lurline, Lorelei o amb altres variants més o menys capricioses, era una d’aquelles artistes de frontera que el segle XIX convertia en reclam irresistible: mig fenomen de fira, mig estrella de circ, mig sirena de cartell. La seva petjada documental arrenca, almenys pel que hem localitzat, al Madrid el 1877, anunciada com a “Reina de las Aguas”. Més tard reapareix el 1882 a Nimes dins un gran aquari, fent sota l’aigua allò que el públic considerava incomprensible: seure, menjar, escriure i tornar a l’aire lliure després de diversos minuts d’immersió.
Després d’aquests primers rastres, la dona peix torna a aflorar a Barcelona el desembre de 1890, quan alguns diaris la presenten gairebé com una revenant escènica, ja que s’havia arribat a dir que era morta. El 1891 la trobem a Palma, i confirma que continuava en circulació per teatres i circs de la península.
La seqüència que ens interessa, però, s’accelera la primavera de 1892. Abans d’arribar a Tarragona, Miss Loreley actua a Tortosa. Allà el seu pas ja deixa un petit rastre de rebombori: una dona arriba a raspar cartells del circ perquè considera immoral que s’hi exhibeixi el retrat de l’artista “nua” dins l’aquari. Pocs dies després, la premsa tortosina explica que Loreley actua a la plaça de toros i que els seus exercicis aquàtics, malgrat la poca concurrència causada pel mal temps, són molt aplaudits. El número consistia a resistir uns dos minuts dins un aquari de cristall, en una exhibició que els periodistes comparaven amb les immersions dels pescadors de perles.
El 23 d’abril de 1892, Tortosa ja anuncia que la “Mujer Pez” se’n va cap a Tarragona, on havia estat contractada. L’endemà, la premsa tarragonina la presenta com la gran atracció d’una funció extraordinària al circ taurí. El reclam és exuberant, com calia: una artista aplaudida a París, Londres, Berlín, Sant Petersburg, Roma, Madrid i Barcelona, capaç de dormir, beure i escriure al fons de l’aigua dins un elegant aquari de cristall de 4.000 litres. Dit d’una altra manera: no es venia només una actuació, sinó una petita meravella portàtil.
La culminació arriba el 15 de maig. Aquell dia, a l’última funció de la companyia, la plaça de toros de Tarragona anuncia una aposta entre Miss Loreley i el mariner Pascual Riba (alguna font escriu Rivas, o Riva), de 1.000 rals, per veure qui resistia més temps sota l’aigua. La notícia circula també fora de la ciutat, amb referències a Riba com a nedador conegut i natural de Sant Carles de la Ràpita. Dos dies més tard, la premsa confirma que la competició es va arribar a celebrar. No en sabem gaire més: ni el desenllaç exacte ni les condicions precises del duel. Però sí prou per entendre que Tarragona va assistir, aquella tarda de 1892, a un espectacle deliciós de propaganda, habilitat física i curiositat popular.
I després, com passa sovint amb aquests personatges de cartró, llum i fum, Miss Loreley torna a desaparèixer dins l’aigua fins a reaparèixer a Madrid l’any següent.