Sticky post
Reproduïm la “prehistòria” de la que parla el tarragoní Josep Elíes i Juncosa en la seva història del football a Barcelona, publicada a Los Deportes el 1910, Corredisses hi era. Continue reading 1892-1893. Barcelona: Les primeres puntades de peu a Can Tunis.
Sticky post
Esclarim sense dubtes les primeres dates sobre quan comença a usar-se en premsa futbol, com a traducció de la paraula original anglesa. Continue reading 1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (I). Primer va ser en català.
Sticky post
El primer diari en utilitzar-lo en castellà és La última hora, de Palma de Mallorca. El 25 d’octubre de 1902, a la p. 2: «FUTBOL. Sabemos que varios jóvenes, entusiastas por el futbol, tratan de organitzar un grupo para jugar aquel deporte. Ya en dias anteriores se han ejercitado en aquel juego, en el velódromo de Son Españolet. Desearía que aquel varonil deporte tuviera adeptos … Continue reading 1902. Quan el Foot-Ball esdevingué Futbol (II). En castellà.
Sticky post
Troby recupera de l’arxiu nacional francès Gallica.fr el testimoni escrit del primer partit masculí jugat al pati de les Escoles Píes de Barcelona el mes de març de 1922, nou mesos abans dels dos primers partits oficials considerats l’inici del basquetbol a Espanya. Qui ho explica diu haver-hi jugat. Continue reading 1922. El partit abans del primer partit de Basket-Ball masculí a Barcelona. Armand Maunier hi era.
Sticky post
La notícia fou publicada per primer cop el 20 de maig de 1819 al Diario de Cadiz, i menys de tres mesos després el Diario de Barcelona la replica i l’amplia. La bicicleta, però, ja havia arribat a Barcelona. Algú va acabar fent un tricicle. Continue reading 1819. «El Velocípedo ó el Veloz Andador»
Entre 1902 i 1904, aquest barceloní va caminar de Mèxic a Buenos Aires acompanyat del seu gos León, deixant un rastre documental excepcional a la premsa americana i espanyola. Continue reading Enrique M. Crouffort, el català que va creuar Amèrica a peu
Un cas únic al panorama espanyol, aquesta professora d’esgrima i impulsora dels exercicis cal·listènics per a les nenes, va intentar obrir un camí a l’educació física femenina en una Espanya que la va ignorar. Continue reading Teresa Castellanos, el floret que Barcelona no va encertar
No va ser el primer, ni tampoc el més famós. Potser ni tan sols va guanyar quan més falta li feia. Però durant uns mesos, entre 1886 i 1887, Joan Mateu Batalla, conegut com a Masana, va posar el seu nom en la mateixa pista que els grans «andarines» del moment. I això, en aquell temps, volia dir córrer contra homes, contra cavalls, contra el rellotge i contra el propi cos. Continue reading “Una altra vegada serà”
Aquell any Pau Casals ja projectava la seva fama arreu d’Europa, però Sant Salvador i l’entorn continuaven sent el seu refugi i punt de trobada, confluint música, amistats i una inesperada postal tenística. I potser el final d’una relació. Continue reading Pau Casals: música, tenis i amistats a Tarragona l’estiu de 1912
Abans que la gimnàstica fos educació física, salut pública o disciplina escolar, els que l’exercitaven ho feien al circ, i al carrer. Nicolás Camús va recórrer el camí sencer. La seva història és la d’un pioner del cos i del risc, quan desafiar l’abisme era una manera seriosa de guanyar-se la vida. Continue reading 1866. Nicolás Camús, l’home que va caminar pel damunt de l’Ebre
